és un polític estatunidenc que ha estat elegit alcalde de la ciutat de Nova York. Membre del Partit Demòcrata i dels Socialistes Democràtics d'Amèrica, des del 2021 és membre de l'Assemblea de l'Estat de Nova York pel districte 36, en representació del barri d'Astòria, a Queens.
Mamdani va néixer a Kampala, Uganda, fill de l'acadèmic Mahmood Mamdani i la cineasta Mira Nair. La família va emigrar a Ciutat del Cap, Sud-àfrica, quan ell tenia cinc anys, i després als Estats Units quan en tenia set, establint-se a la ciutat de Nova York. Mamdani es va graduar a la Bronx High School of Science i va obtenir una llicenciatura amb especialització en estudis africans al Bowdoin College de Maine el 2014.
Després de treballar com a assessor immobiliari i músic de hip-hop, va entrar a la política local de la ciutat de Nova York com a director de campanya de Khader El-Yateem i Ross Barkan. Va ser elegit per primera vegada per a l'Assemblea de l'Estat de Nova York el 2020, derrotant la titular durant cinc mandats, Aravella Simotas, a les primàries demòcrates. Va ser reelegit sense oposició el 2022 i el 2024.
L'octubre del 2024, va anunciar la seva candidatura a l'alcaldia de la ciutat de Nova York a les eleccions del 2025. Va guanyar les primàries demòcrates en una victòria inesperada sobre Andrew Cuomo, abans de tornar a guanyar a les eleccions generals contra Cuomo i el candidat republicà Curtis Sliwa. Mamdani va fer campanya amb un programa centrat en l'assequibilitat, on donava suport als autobusos urbans gratuïts, les escoles bressol públiques, les botigues de queviures municipals, els drets LGBTQ, la congelació dels lloguers dels habitatges protegits, la creació de més habitatges assequibles, una reforma integral de la seguretat pública i un salari mínim de 30 dòlars per al 2030. Mamdani també recolza l'augment dels impostos a les empreses i als que guanyen més d'un milió de dòlars l'any. Mamdani és el primer sudasiàtic, el primer musulmà, el segon socialista democràtic després de David Dinkins, i el primer alcalde millennial electe de la ciutat de Nova York. S'espera que assumeixi el càrrec l'1 de gener del 2026.
Assemblea de l'Estat de Nova York (2020–present) esquerra|miniatura|235x235px|Mamdani a la manifestació contra el feixisme a Bryant Park, 27 d'octubre de 2024. A l'octubre de 2019, Mamdani va anunciar la seva campanya per representar el districte 36 de l'Assemblea Estatal de Nova York, que abasta Astoria i Long Island City a Queens. Va comptar amb el suport dels Socialistes Democràtics d'Amèrica i es va presentar amb un programa electoral basat en la reforma de l'habitatge, la reforma policial i penitenciària i la propietat pública dels serveis públics. La victòria de Mamdani a les primàries de juny de 2020 sobre la demòcrata Aravella Simotas, que portava cinc mandats, va trigar gairebé un mes a confirmar-se, i va guanyar les eleccions generals sense oposició republicana al novembre. Mamdani va ser reelegit sense oposició el 2022 i el 2024.
Mamdani és membre del bloc «Socialistes estatals en el càrrec» de la DSA, compost per nou membres, a Nova York, i membre del Club Demòcrata Musulmà de Nova York. Mamdani va ser l'orador principal en la convenció de la DSA del 2023.
Al gener de 2025, Mamdani era membre de nou comitès de l'Assemblea: el Comitè sobre l'Envelliment; el Comitè sobre Ciutats; el Comitè sobre Llei Electoral; el Comitè sobre Energia; el Comitè sobre Impostos sobre Béns Immobles; el Comitè Legislatiu Afroamericà, Porto-riqueny, Hispano i Asiàtic; el Grup de Treball Puertorriqueño/Hispano; el Grup de Treball Asiàtic-Americà del Pacífic; i el Grup de Treball sobre Nous Americans.
Mamdani havia estat el principal patrocinador de 20 projectes de llei a l'Assemblea, tres dels quals es van convertir en llei, i copatrocinador de 238 projectes de llei fins al maig de 2025. Com a membre de l'Assemblea, Mamdani va ajudar a posar en marxa un reeixit programa pilot d'autobusos gratuïts i va participar en una vaga de fam juntament amb els taxistes.
Campanya per l'alcaldia de Nova York (2024–2025) El 23 d'octubre del 2024, Mamdani va anunciar la seva candidatura a l'alcaldia de la ciutat de Nova York. El seu programa inclou el suport al transport gratuït amb autobús urbà i la congelació dels preus dels lloguers en habitatges amb lloguer estabilitzat. Mamdani també vol que el govern municipal gestioni cinc botigues de queviures, una a cada districte, per reduir els preus dels aliments. El seu programa inclou el suport a l'atenció infantil universal i a la construcció de 200.000 nous habitatges assequibles. També dóna suport a la reforma de la seguretat pública i un salari mínim de 30 dòlars per al 2030. El programa proposa augments d'impostos a les empreses i als qui guanyen més d'un milió de dòlars a l'any. miniatura|258x258px|Logo de la campanya per les eleccions a l'alcaldia de Nova York Durant la major part de la campanya de les primàries, Mamdani va anar darrere de l'exgovernador de Nova York Andrew Cuomo a les enquestes. Ell i Cuomo van recaptar quantitats similars de diners, però la seva base de donants era considerablement major que la de Cuomo. Una enquesta realitzada poc abans de les eleccions primàries del 24 de juny mostrava que Mamdani s'havia posat davant de Cuomo. Els resultats de primera elecció de la nit electoral mostraven que Mamdani tenia un gran avantatge sobre Cuomo, qui va reconèixer la seva derrota aquesta mateixa nit. A més, abans de les eleccions primàries del 24 de juny, malgrat el suport dels votants jueus a Brad Lander i de l'hostilitat dels jueus de Nova York cap a Mamdani a causa de les seves posicions a favor de Gaza, Lander i Mamdani es van recolzar mútuament amb l'objectiu de derrotar Cuomo en les votacions per ordre de preferència. L'1 de juliol, després de la publicació dels resultats, va sortir que Mamdani havia guanyat les primàries per sorpresa de tothom. Una enquesta realitzada al juliol de 2025 va indicar un canvi en les actituds polítiques dels jueus nord-americans, ja que el 43 % dels novaiorquesos jueus i el 67 % dels votants jueus menors de 44 anys tenien previst donar suport a Mamdani, uns nivells de suport que suggerien un menor aferrament a la política tradicional pro-Israel. No obstant això, molts líders i votants jueus seguien sent crítics amb Mamdani.
La campanya de Mamdani va comptar amb el suport del super PAC New Yorkers for Lower Costs, que va gastar aproximadament 1,3 milions de dòlars per recolzar-lo i oposar-se a Cuomo abans de les primàries i va recaptar un milió de dòlars addicional després.
A principis de novembre, el president Donald Trump va amenaçar de retirar els fons federals destinats a la ciutat de Nova York si Mamdani resultava elegit alcalde.
Mamdani va ser triat alcalde el 4 de novembre de 2025. Serà l'alcalde més jove de la ciutat des de 1892, així com el primer alcalde musulmà de la ciutat. En el seu discurs de victòria, va citar la crida d'Eugene V. Debs al Tribunal Suprem: «Puc veure l'alba d'un dia millor per a la humanitat».
Vida personal Mamdani té doble nacionalitat, ugandesa i nord-americana; es va naturalitzar en aquest últim país el 2018. És musulmà xiïta i s'identifica amb l'imamisme.
El 2021, Mamdani va conèixer la il·lustradora Rama Duwaji a l'aplicació de cites Hinge. Es van comprometre l'octubre de 2024. Van celebrar una cerimònia nikah privada dos mesos després i es van casar al febrer de 2025 mitjançant una cerimònia civil a l'Ajuntament de Nova York. La parella resideix a Astoria, Queens.
A més de l'anglès, Mamdani parla cinc idiomes més amb diferents graus de fluïdesa: hindi-urdu, bengalí, castellà, ganda i àrab.
És un fervent seguidor de l'Arsenal FC FC.
Referències
Categoria:Alcaldes de Nova York Categoria:Membres del Partit Demòcrata dels Estats Units Categoria:Persones de Kampala Categoria:Membres dels Socialistes Democràtics d'Amèrica Categoria:Alumnes de The Bronx High School of Science Categoria:Alumnes del Bowdoin College Categoria:Socialistes africans Categoria:Polítics ugandesos Categoria:Polítics estatunidencs del segle XXI Categoria:Alcaldes africans Categoria:Polítics estatunidencs nascuts al segle XX Categoria:Time 100 Categoria:Nascuts el 1991