Billions and Billions: Thoughts on Life and Death at the Brink of the Millennium (Bilions i bilions) és el darrer assaig escrit per l'astrònom estatunidenc Carl Sagan abans de la seua mort, el 1996.Títol complet en anglés: Billions and Billions: Thoughts on Life and Death at the Brink of the Millennium. Random House, 1997. ISBN 0-679-41160-7.
Els dènou assaigs que componen l'obra ofereixen la visió de Carl Sagan sobre temes que considera fonamentals "en l'avantsala del mil·lenni", amb el seu estil habitual per a explicar en termes assequibles les qüestions científiques més complexes. Tracta temes com ara l'escalfament global, l'explosió demogràfica, la vida extraterrestre, la moralitat i el debat sobre l'avortament. El darrer capítol, A la vall de les ombres, és un relat de la lluita contra la mielodisplàsia que va posar fi a la seua vida al desembre del 1996. L'esposa de C. Sagan, Ann Druyan, n'escrigué l'epíleg del llibre després de la mort de l'autor.
L'obra és, alhora, el testament ideològic de C. Sagan i una reedició de textos ja publicats:
Els escacs perses en la revista Parade, el 5 de febrer del 1989.The secret of the persian chessboard. El món que va arribar per correu, publicat en Parade el 1986.The world that came by mail . La qüestió de l'avortament: una recerca de respostes, publicat en la mateixa revista el 22 d'abril del 1990, va servir de base per a un dels articles de la segona part del llibre. L'enemic comú, escrit el 1988 per a la publicació simultània als Estats Units i la Unió Soviètica.
Una crítica que sovint ha rebut l'assaig des de l'aspecte literari ha estat aquest conjunt eclèctic d'idees originat pel caràcter recopilatori de textos i coneixements. Tanmateix, el fil unificador és el missatge pòstum de l'autor sobre temes fonamentals de l'univers i del misteri de la vida; una invitació a observar científicament la realitat, una constant en la carrera de Carl Sagan.
Primera part: la força i la bellesa de la quantificació La primera part, titulada "La força i la bellesa de la quantificació" presenta en sis capítols tòpics relacionats amb els grans nombres en el funcionament de l'univers i en la nostra vida de cada dia.
Milers i milers de milions miniatura|Milers de milions d'estreles en una galàxia espiral Carl Sagan comença explicant el motiu de la frase que titula l'assaig, que li fou atribuïda popularment ―malgrat no haver-la utilitzat pas mai― gràcies a la imitació que durant anys va fer Johnny Carson en la seua comèdia televisiva. Amb exemples explica l'"actualitat" del concepte, tenint en compte que l'evolució tecnològica i cultural sembla requerir nombres cada vegada majors. Així compara, per exemple, la població mundial en l'època de Jesucrist (uns 250 milions de persones) i l'existent en el moment d'escriure's l'assaig (6.000 milions); esmenta el creixent nombre de fortunes milionàries i bilionàries, les dades econòmiques mundials, en què és habitual parlar de milers de milions de dòlars en relació amb despeses, deutes nacionals i pressupostos, o els avanços en l'astronomia que han permés creixents "mesuraments" en nombre d'estreles, galàxies i les seues distàncies siderals, amb xifres cada vegada més grans i difícils de representar: l'estrela més propera, Alfa del Centaure es troba a 40 bilions de quilòmetres.
Ressalta la necessitat de la notació científica o exponencial, en general poc usada fora dels àmbits acadèmics, per a manejar còmodament aquestes grans xifres, i els mostra en situacions que il·lustren l'aplicació:
Nombre aproximat de microbis en una culleradeta de terra: 108 Estimació de la quantitat de grans d'arena en totes les platges del planeta: 1020 Éssers vius a la Terra: 1029 Nuclis atòmics al Sol: 1057 Partícules elementals (electrons, protons, neutrons) en tot el cosmos: 1080.
«Els escacs perses» miniatura|Creixement exponencial en els primers quaranta escacs d'un tauler, expressat en bits El segon capítol descriu la generació de grans nombres, amb les progressions geomètriques i el creixement exponencial.
La llegenda sobre la invenció dels escacs, que forma part de la tradició popular, il·lustra el concepte de progressió geomètrica: quan el rei ofereix al visir que havia inventat aquest exquisit joc una recompensa escaient, i aquest sol·licita un gra de blat en el primer escac, el doble en el segon, el doble en el tercer... una comanda tan humil fa riure els cortesans a costa de l'aparentment estúpid inventor. Tanmateix, la quantitat total de cereal a disposar en el tauler equivaldria a la producció mundial de qualsevol any del multiplicada per 150, i per això ―i donant per certa la rondalla― el rei no va poder pas cobrir la recompensa.
Carl Sagan subratlla amb exemples el caràcter quotidià del creixement exponencial i, alhora, les seues limitacions més enllà del concepte teòric:
Interès compost: un avantpassat que hagués dipositat 10 dòlars fa 200 anys a un interès del 5% ens hauria llegat 10 × (1,05)200 = 172.925,81 dòlars. Reproducció biològica: una colònia de bacteris que es duplique cada 15 minuts, arribaria, si no trobàs ―com sempre ocorre― cap impediment, al pes del planeta Terra en un dia i mig.Manca de menjar, cadena tròfica alimentària, etc. Superpoblació humana: amb una diferència diària de 240.000 entre naixements i defuncions d'éssers humans, no hi hauria cap solució tecnològica per al desaforat (i creixent) creixement exponencial de la població.Estimacions de l'autor per a l'any 1996, en què escrigué l'assaig. La reacció en cadena de l'energia atòmica. Tots som parents: si considerem que tenim dos pares, quatre avis, vuit besavis.... i 64 generacions enrere uns 18,5 trilions d'avantpassats directes, xifra completament ridícula en relació amb la població d'aquella època, o fins i tot d'aquesta, només n'hi ha una explicació: la majoria en són les mateixes persones.
«Els caçadors de la nit del dilluns» miniatura|Equip de caçadors d'una tribu de Kenya: l'instint de caça ha trobat ―segons Sagan― la seua expressió contemporània en la competència esportiva En aquest assaig Carl Sagan estableix una relació entre els instints dels nostres avantpassats caçadors-recol·lectors i la forta atracció trastocada moltes voltes en fanatisme que tanca l'afecció per la cacera en molts humans de totes les cultures del .
El capítol s'inicia amb una cita de William James:Carl Sagan observa que les estreles esportives són sovint herois nacionals i que la majoria d'esports es troben associats a una nació o una ciutat, i es consideren sinònim de patriotisme i orgull cívic. Diu l'autor: "una competició esportiva és un conflicte simbòlic a penes emmascarat". En recorda casos en què la màscara fins i tot va caure, com la recurrent història de les barres braves o els <i>hooligans</i>, la Guerra del futbol del 1969 entre El Salvador i Hondures i altres casos en què la competència derivà en combat.
Segons Sagan, l'esport en equip recorda el comportament i la coordinació necessària per a la caça dels nostres ancestres nòmades, tret que ens ha arribat per un procés de selecció natural: només els bons caçadors o caçadores sobrevisqueren en la prehistòria i deixaren descendència.
Aquests instints són forts perquè el 97% de la història humana va transcórrer com a grups de caçadors-recol·lectors i sols en el darrer 3% hem dut una existència sedentària.
«La mirada de Déu i l'aixeta que degota» Ací Carl Sagan relaciona el concepte de llumLa mirada de Déu en l'antic Egipte es referia a la llum solar. amb la percepció que tenim del món, i s'atura en explicacions senzilles sobre el concepte d'ona i de freqüència lumínica.
Relaciona el comportament de la llum amb el del so, i ―en tots dos casos― tendeix un pont entre el coneixement científic i les seues tesis morals bàsiques, reiterades en tota la seua obra, com ara:
La comunicació en les interrelacions de la família humana: com l'avanç tecnològic permet recuperar la integritat de la família humana limitada durant la major part de la seua història evolutiva a un abast aproximat de 100 m (el rang de comunicació a viva veu) fins a la capacitat actual de comunicació a distàncies siderals. La percepció de diferències entre persones, com ara el color de la pell, base de tantes posicions racistes, fitada i desvirtuada per correspondre sols a la nostra capacitat de percepció en l'espectre de llum visible. Tal com remarca l'autor, "en la major part de l'espectre lumínic tots els éssers humans som negres".
«Quatre preguntes còsmiques» miniatura|El planeta Mart, un company proper de la Terra que encara guarda secrets en relació amb l'origen i evolució de la vida En el cinqué capítol, Carl Sagan dona resposta a quatre qüestions que denomina "prometedores" quant a la possible evolució futura del coneixement científic:
Va existir vida en Mart?: l'estudi d'aquest planeta proper planteja dues qüestions bàsiques sobre el nostre concepte sobre la relativa raresa o freqüència de la vida en l'univers: ¿és possible que hi hagués dos planetes propers i d'ambients molt semblants, però que la vida sorgís en només un d'ells? ¿O potser evolucionà la vida també a Mart, i se n'extingí quan el clima en canvià de manera misteriosa? Sagan descriu indicis tant en meteorits d'origen marcià trobats a l'Antàrtida, com les possibilitats que oferiran les sondes programades per la NASA per a obtenir proves de vida antiga o fins i tot present en el planeta roig.
És Tità un laboratori per a l'estudi de l'origen de la vida?: la lluna de Saturn conté molts elements essencials de la vida en la Terra, i genera la sospita de si no podria tractar-se d'un sistema en un estadi semblant al del nostre món en l'etapa d'origen de la vida. Sagan esmenta el projecte per al 2004 de la missió HuygensLa sonda Huygens es posà en la superfície de Tità el 4 de gener del 2005. com una instància en què s'obtindran més dades sobre aquesta qüestió.
Hi ha vida intel·ligent en algun altre lloc?: s'hi al·ludeix al sistema d'exploració del cosmos mitjançant radiotelescopis, i es remarca que el programa és molt recent i qualsevol resultat només podrà obtenir-se en unes dècades.
Quins són l'origen i el destí de l'univers?: segons Sagan, «l'astrofísica moderna està a punt d'arribar a revelacions fonamentals sobre l'origen, la naturalesa i el destí de l'univers». Esmenta les alternatives sobre les teories d'expansió còsmica, i aclareix que ―més enllà de suposicions, dogmes religiosos o llegendes― per primera vegada la humanitat és a prop d'obtenir respostes concretes sobre aquesta qüestió basades en l'observació científica.
«Tants sols, tants mons» Tot partint d'una cita de Huygens sobre la immensitat de l'univers, C. Sagan resumeix els avanços científics en la comprensió de la gènesi dels sistemes planetaris i en el descobriment de planetes de sistemes estel·lars llunyans, i reitera el seu convenciment que és sols qüestió de temps trobar "mons" amb trets semblants al nostre.
Segona part: "Què conserven els conservadors?" La segona part de l'assaig, titulada "Què conserven els conservadors?", dedica sis apartats a qüestions ecològiques rellevants sobre el futur de la humanitat en el planeta:
El món que arribà per correu Amb un exemple simple s'expliquen els conceptes bàsics d'un ecosistema tancat, en què tots els recursos s'han de reciclar necessàriament d'una manera o una altra.Carl Sagan remarca com és de necessari que aprenguem a pensar a llarg termini, i convertim el nostre món tecnificat en un ecosistema segur i equilibrat.
El medi ambient: on radica la prudència? miniatura|L'atmosfera terrestre, d'un tènue color blau, se superposa a la Lluna en aquesta imatge presa des d'un transbordador espacial Diu l'autor que "la nostra tecnologia s'ha fet tan potent que, conscientment o inconscient, estem convertint-nos en un perill per a nosaltres mateixos". Per açò és essencial una millor comprensió de la ciència per part del públic.