miniatura|upright=2.1|Abast territorial de l'alt alemany antic en el si del Sacre Imperi Romanogermànic el 962 L'alemany () és una llengua indoeuropea de la branca de les llengües germàniques que ha evolucionat al llarg dels segles a través de diverses etapes històriques ben diferenciades.
Orígens i període antic: els orígens de l'alemany rauen en el protogermànic. Cap al començà a diferenciar-se en les llengües germàniques occidentals, que avui en dia inclouen l'alemany, l'anglès i el neerlandès i altres llengües. Abans del es produí la segona mutació consonàntica, que diferencia l'alt alemany de les altres llengües germàniques occidentals. Alt alemany antic: els primers testimonis escrits de l'alt alemany antic daten del . Són principalment glosses, traduccions religioses i alguns textos literaris com el Cant de Hildebrand. La llengua estava dividida en diversos dialectes sense una forma estàndard. Alt alemany mitjà (1050-1350): durant el període de l'alt alemany mitjà, l'alemany s'expandí cap a l'est amb la colonització germànica de l'Europa oriental. Fou l'època daurada de la literatura medieval alemanya, amb obres com el Cant dels Nibelungs i la poesia dels minnesänger. Els dialectes continuaven predominant. Alt alemany modern primerenc (1350-1650): el punt d'inflexió més important per a la consolidació de l'alemany modern va ser la traducció de la Bíblia per Martí Luter al . Luter feu servir principalment el dialecte de Saxònia, que esdevindria la base de l'alemany estàndard modern. Alt alemany modern (1650-): des del , l'alemany ha experimentat un procés gradual d'estandardització. Al , després de la formació de l'Imperi Alemany, s'establiren normes ortogràfiques unitàries. Actualment, l'alemany és llengua oficial a Alemanya, Àustria, Suïssa, Liechtenstein, Luxemburg i parts de Bèlgica i Itàlia, amb un centenar de milions de parlants nadius.
Referències
Bibliografia
Categoria:Alemany Alemany