Jeffrey Hunter (nascut Henry Herman McKinnies Jr.; 25 de novembre de 1926 - 27 de maig de 1969) va ser un actor i productor de cinema i televisió estatunidenc conegut pels seus papers en pel·lícules com Centaures del desert i Rei de reis. A la televisió, Hunter és conegut pel seu paper de 1965 com a capità Christopher Pike a l'episodi pilot La gàbia de Star Trek: La sèrie original.
Primers anys Hunter va néixer a Nova Orleans, Louisiana, fill d'Edith Lois (de soltera Burgess) i Henry Herman McKinnies. La seva família era d'ascendència escocesa. Després de 1930, es va criar a Milwaukee, Wisconsin, on es va graduar a la Whitefish Bay High School. Va participar en esports escolars i va començar a actuar al teatre i la ràdio locals a la seva primera adolescència.
De 1942 a 1945, va passar els estius actuant en petits papers per a una companyia de teatre d'estiu de Nova York anomenada Northport Players. Va debutar professionalment a la ràdio durant el seu últim any d'institut en un programa anomenat "Those Who Serve", interpretant un G.I.. Després de graduar-se de l'institut el 1945, Hunter es va unir a la Marina dels Estats Units. Va completar un curs de radar naval a l'Escola Tècnica de Ràdio i va ser assignat a la Divisió de Comunicacions, Quarter General del Novè Districte Naval a Great Lakes (Illinois). Tot i que va servir durant la Segona Guerra Mundial, no va participar en cap servei de batalla a causa d'una fractura a l'os de l'arc del peu que va patir en una lesió a l'equip de futbol americà de l'institut.
Universitat Després de la guerra, va assistir a la Universitat Northwestern, de la qual es va graduar el 1949. Allí va ser membre de la fraternitat Phi Delta Theta.
A la universitat, Hunter va aparèixer en dues produccions teatrals de la NU, incloent-hi "Years Ago" de Ruth Gordon (com a Captain Absolute). També va actuar amb la companyia d'estil estival NU Theatre a Eagles Mere, Pennsilvània, el 1947, apareixent a "Too Many Husbands", "The Late George Apley", "Payment Deferred", "The Merchant of Venice" i "Fata Morgana". Va fer treballs de ràdio amb el NU Radio Workshop i Radio Guild, i va treballar els estius amb el NBC Radio Institute a Chicago.
El primer paper cinematogràfic de Hunter va arribar el 1949. Mentre era a la NU, va ser un dels diversos estudiants que van ser escollits per a la versió de David Bradley de Julius Caesar (1950). La pel·lícula és més recordada avui dia per protagonitzar un jove Charlton Heston com a Marc Antoni.
Es va graduar a la NU el 26 d'agost de 1949 i després es va traslladar a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles per obtenir el seu màster en ràdio. El 1950, va aparèixer en una producció universitària de Tots eren fills meus (en el paper de Chris) i va ser vist per caçatalents de la 20th Century Fox i la Paramount. La Paramount el va posar a prova fent dues escenes de "Totes eren fills meus" amb Ed Begley. Van quedar impressionats i li van oferir una opció; Darryl F. Zanuck de la Fox se'n va assabentar i li va oferir un contracte a llarg termini. El jove actor va acceptar i l'estudi va canviar el seu nom a "Jeffrey Hunter" l'1 de juny de 1950.
20th Century Fox La Fox va començar amb Hunter en un petit paper a Fourteen Hours (1951), rodada a la ciutat de Nova York per al director Henry Hathaway; Debra Paget i ell eren dos joves que connecten mentre observen un home a punt de saltar d'una cornisa. Va tenir una escena de dos minuts a Call Me Mister (1951) i va ser un "Casanova del campus" en un drama de Jeanne Crain, Take Care of My Little Girl (1952), dirigit per Jean Negulesco. Hunter va rebre un paper més important a la pel·lícula bèl·lica totalment masculina The Frogmen (1951) per al director Lewis Milestone, amb el suport de Richard Widmark i Dana Andrews; entre els seus companys de repartiment hi havia Robert Wagner, un altre jove actor amb contracte amb la Fox en aquell moment. Tots dos apareixerien junts en diverses pel·lícules i sovint eren rivals pel mateix paper.
Protagonista principal Frogmen, i el paper de Hunter, va rebre crítiques favorables i va passar a papers principals amb Red Skies of Montana (1952), que va ser la tercera en una pel·lícula sobre els bombers paracaigudistes amb Richard Widmark. Va tenir un protagonista juvenil masculí més convencional a Belles on Their Toes (1953), una seqüela de Cheaper by the Dozen, que el va reunir amb Crain.
Marilyn Monroe va concedir més tard una entrevista on va parlar de l'atractiu de Hunter:
Fox va donar a Hunter el seu primer paper protagonista a Lure of the Wilderness (1952), un remake de Swamp Water, dirigida per Negulesco i amb Jean Peters. Després de Dreamboat (1952), on Hunter va fer de suport a Clifton Webb i Ginger Rogers, li van donar el seu millor paper fins ara, el protagonista d'una pel·lícula de guerra, Sailor of the King (1953), basada en el llibre de C. S. Forester, Brown on Resolution. Tot i que finançada per Fox, era essencialment una pel·lícula britànica, amb talent britànic: Hunter va ser escollit com a canadenc per explicar el seu accent (el seu càsting va provocar algunes dificultats amb els sindicats cinematogràfics britànics).
Sailor of the King va ser un èxit menor, Filmink argumentant que Hunter "no tenia aquell factor X de grans estrelles, o fins i tot de segon nivell: a Hunter li faltava individualitat, una presència que obligava el públic a mirar-lo, i creiem que això és el que el frenaria com a estrella durant la resta de la seva carrera". Va seguir amb un western amb Mitzi Gaynor, Three Young Texans (1954). Princess of the Nile (1954) va ser un "Eastern" amb Debra Paget en el paper principal. Tampoc va tenir gaire èxit, i Hunter no va aconseguir convertir-se en una estrella de primer nivell. El paper principal a Prince Valiant, que s'havia esmentat per a ell, va ser donat a Robert Wagner. "Va ser una terrible decepció per a mi", va dir Hunter més tard. "No sabia què fer. Semblava que la meva carrera s'havia acabat. Estaven fent moltes pel·lícules al rodatge, però no em van agafar a cap d'elles i no entenia per què, sobretot tenint en compte que havia començat amb tanta sort."
Calma en la carrera Fox el va prestar, juntament amb Debra Paget, a Allied Artists per interpretar l'abolicionista Owen Brown a Seven Angry Men (1955), amb Raymond Massey com a protagonista.
Hunter va interpretar un cap indi al western White Feather (1955), essencialment fent de suport a Robert Wagner. Va ser un èxit moderat a taquilla. Hunter va dir després: "No tenia cap filmació programada immediatament... No semblava que passés res. No pensava a deixar el meu estudi; és important tenir un estudi important al darrere. Només estava inquiet i semblava que no passés res".
Amb un amic, Bill Hayes, va crear una productora, Hunter Enterprises. Van produir un documental, "The Living Swamp". Hunter també va començar a aparèixer regularment a la televisió, tenint un èxit particular en un episodi de "Climax!" que va fer amb Margaret O'Brien. De tornada a la Fox, va fer de secundari d'Anthony Quinn a Seven Cities of Gold (1955).
Va ser cedit a la United Artists juntament amb els seus companys contractats per la Fox, Wagner i Joanne Woodward, per a "Un petó abans de morir" (1956). Wagner va tenir el millor paper, com a assassí, mentre que Hunter va tenir el paper principal més convencional. (La pel·lícula va ser arxivada durant un any abans de ser estrenada.) Filmink va escriure: "L'especialitat de Hunter en aquell moment es podria descriure millor com 'un personatge sensat i amb principis que actua com a contrapunt a un protagonista neuròtic'". Un préstec per coprotagonitzar amb John Wayne els papers principals del western ara clàssic Centaures del desert (1956) va iniciar la primera de les tres pel·lícules que va fer amb el director John Ford, seguida de L'últim hurra (1958) i El sergent negre (1960).
Centaures del desert miniatura|esquerra|300px|Hunter com a Martin Pawley a Centaures del desert La carrera de Hunter es va revitalitzar quan va aconseguir pressionar John Ford perquè el triés com a segon protagonista a Centaures del desert (1956), donant suport a John Wayne. Filmink va argumentar: "Hi ha una raó per la qual els crítics no s'entusiasmen massa amb Jeffrey Hunter, però és una bona actuació, molt superior a les que van donar altres joves masculins que van donar suport a John Wayne a la pel·lícula de Ford".
Disney el va demanar prestat per interpretar William Allen Fuller a la pel·lícula d'acció de la Guerra Civil The Great Locomotive Chase (1956), al costat de Fess Parker. Irònicament, segons l'entrevista de Parker a l'Archive of American Television, Ford havia volgut originalment contractar Parker per al paper de Hunter a "Centaures del desert", però Disney es va negar a prestar-lo, cosa de la qual Parker no va sentir parlar fins anys més tard; Parker es va referir a aquesta oportunitat perduda com el seu major revés professional.
L'èxit de Centaures del desert i The Great Locomotive Chase va reavivar l'interès de Fox per Hunter i l'estudi el va tornar a contractar, alhora que li va donar el dret a fer una pel·lícula "externa" a l'any.
Va fer de secundari de Robert Ryan al western, Terra de violència (1956). Hunter va passar a Universal Studios i va fer de secundari d'una altra estrella més gran, Fred MacMurray, en un altre western, Gun for a Coward (1957), en un paper originalment destinat a James Dean. De tornada a la Fox, Hunter es va reunir amb Wagner com els germans James a L'autèntica història de Jesse James (1957), dirigida per Nicholas Ray (Hunter va interpretar Frank); va ser lleugerament popular, tot i que es va considerar una decepció de la crítica.
La Fox li va donar un paper principal a The Way to the Gold (1957), un altre western. Va ser una producció de baix pressupost, però va resultar rendible. Va ser un dels diversos protagonistes de la pel·lícula de Fox sobre els joves, No Down Payment (1957), que no va ser un gran èxit, però el primer treball del director Martin Ritt van rebre algunes elogis de la crítica. Fox va enviar Hunter a Gran Bretanya per ser una estrella americana en una pel·lícula de guerra britànica una vegada més: Count Five and Die (1957).
Malaltia L'octubre de 1957, Hunter va començar a rodar el seu paper a la pel·lícula de la Universal If I Should Die (més tard Appointment with a Shadow), però es va desplomar després del seu primer dia al plató i va ser substituït per George Nader. Va estar fora de la pantalla durant 14 mesos mentre estava malalt del que li van diagnosticar com a hepatitis.
John Ford el va escollir per a una altra pel·lícula, L'últim hurra (1958), protagonitzada per Spencer Tracy. Va fer un cameo com ell mateix al musical de Pat Boone a la Fox, Mardi Gras (1958).
Hunter va fer una pel·lícula de guerra, In Love and War (1958), coprotagonitzada amb diversos altres signants de la Fox com Wagner. Va resultar popular.
Hunter va formar una productora, Mexico Films, i va fer una pel·lícula a Mèxic, La ciudad sabrada. Va tenir dificultats per trobar una estrena.
John Ford el va utilitzar per tercera (i última) vegada com a protagonista al drama legal western El sergent negre (1960) protagonitzat per Woody Strode, i la pel·lícula no va ser un gran èxit.
Hunter va participar en un thriller urbà, Key Witness (1960), dirigida per Phil Karlson. Després de fer la pel·lícula, la Fox no va renovar el contracte amb Hunter.
El juny de 1959 va anunciar que faria The Golden Horde per a la seva pròpia empresa, Hunter Enterprises.
Carrera després de Fox miniatura|500px|Hunter com a Jesús a Rei de reis La següent pel·lícula de Hunter va ser amb Karlson; va interpretar Guy Gabaldon a la pel·lícula d'Allied Artists Hell to Eternity (1960), que va ser un èxit de taquilla. Gabaldon més tard va anomenar un dels seus fills Jeffrey Hunter Gabaldon.