miniatura|366x366px|Comparació de l'euro digital com a CBDC, efectiu, diners en llibres, passius i actius L’euro digital és una moneda digital de banc central (anglès: Central Bank Digital Currency; CBDC per les inicials en anglès) prevista per al conjunt de la zona euro, dissenyada i impulsada pel Banc Central Europeu (BCE) i el Sistema Europeu de Bancs Centrals com a forma digital d’efectiu emesa per l’autoritat monetària.

La seva finalitat és oferir un instrument de pagament electrònic ràpid, segur i gratuït per a la ciutadania, que complementi l’efectiu i els mitjans de pagament privats, reforçant la sobirania financera europea i reduint la dependència de xarxes de pagament internacionals.

Antecedents El 2 d'octubre de 2020, el BCE va publicar un informe que descrivia la introducció d'un euro digital des de la perspectiva de l'Eurosistema. Des del 2020, es van llançar diversos projectes en col·laboració amb el Banc Europeu d'Inversions (BEI) per provar l'emissió, el control i la transferència de moneda digital del banc central, així com tokens de valors i contractes intel·ligents en una cadena de blocs.

Després de la fase d’investigació (2021–2023), el BCE va iniciar la fase de preparació el novembre de 2023, orientada a definir el disseny, la normativa de funcionament i la infraestructura tècnica del futur euro digital. El juny de 2026, la Comissió d’Afers Econòmics i Monetaris del Parlament Europeu va aprovar el reglament sobre l’euro digital (43 vots a favor, 14 en contra i 1 abstenció), pas previ a la votació en ple de l’Eurocambra prevista per al juliol següent, amb l’objectiu que el marc regulador s’aprovés abans de finals de 2026 i permetés la seva emissió entorn de 2029.

Descripció general L’euro digital està concebut com una forma digital d'efectiu, és a dir, com a diners públics emesos pel BCE que la ciutadania i les empreses podran utilitzar per a qualsevol pagament electrònic a la zona euro, tant en compres presencials com en línia. Segons els organismes europeus, hauria d’estar disponible de manera gratuïta per als usuaris finals, amb serveis bàsics com l’obertura del moneder, la gestió de fons i l’accés a un instrument de pagament sense comissions per a la ciutadania.

El projecte preveu que l'euro digital sigui emès pel BCE i operi principalment mitjançant un sistema basat en comptes per a pagaments en línia, mentre que els pagaments fora de línia es podrien fer directament entre dispositius mòbils sense necessitat de connexió a Internet. Els euros digitals es mantindrien en moneders digitals gestionats per intermediaris (bancs i altres proveïdors de serveis de pagament), però continuarien sent un passiu del BCE, igual que l’efectiu.

Els textos normatius proposen establir límits a la quantitat d’euros digitals que cada persona pot retenir, amb l’objectiu d’evitar una fuga massiva de dipòsits des dels bancs comercials i preservar l’estabilitat financera. Per a les empreses, s’estudia que només puguin acumular saldos en euro digital durant períodes curts (per exemple, fins a 24 hores) per gestionar cobraments, la qual cosa reforça la funció de mitjà de pagament i no de instrument d’estalvi.

La proposta de reglament preveu que la majoria d’empreses de la zona euro estiguin obligades a acceptar pagaments en euro digital, amb excepcions per a alguns autònoms i microempreses que tampoc acceptin altres mitjans de pagament digitals. Els serveis bàsics associats al euro digital (obertura de compte o moneder, consultes de saldo, utilització com a instrument de pagament) haurien de ser gratuïts per a les persones usuàries, tot i que es manté la possibilitat de comissions per a comerciants semblants a les dels sistemes actuals de targetes.

Arguments i motivacions per a la introducció d'un euro digital Els arguments i motius per a la introducció d'un euro digital són, segons el BCE:

Preservar el paper dels diners del banc central com a àncora monetària per al sistema de pagaments. Proporcionar accés digital gratuït a un mitjà de pagament legal i segur a la zona euro Ampliació de les opcions de pagament a través de diners alternatius del banc central juntament amb diners en efectiu i llibres en comptes bancaris comercials, contribuint a la disponibilitat i la inclusió. Generar confiança en els diners digitals mitjançant un alt nivell de protecció de la privadesa Promoure la innovació en els pagaments al detall Limitar la propagació de monedes digitals estrangeres per salvaguardar l'estabilitat financera i la sobirania monetària de l'eurozona La redistribució de la riquesa i l'ajuda social es simplificarien molt.

A més d'aquests motius, la possibilitat d'una nova disminució en l'ús de l'efectiu com a mitjà de pagament juga un paper important en el debat sobre l'euro digital.

Opinions sobre la possible introducció d'un euro digital La Verbraucherzentrale Bundesverband (Organització Pública Alemanya per a la Protecció dels Consumidors) considera l'euro digital com un bé públic i, per tant, una oportunitat per fer que els pagaments digitals estiguin més orientats al consumidor.

La Societat Alemanya d'Informàtica (GI) veu la introducció d'un euro digital i el declivi simultani de l'efectiu com una amenaça a l'autodeterminació informativa i la privadesa; hi ha el perill del "Gläserner Mensch" (metàfora alemanya de la protecció de dades, que representa el "cribratge" complet de les persones i el seu comportament per part d'un estat de control, que es percep com a negatiu).

Referències

Categoria:Monedes Categoria:Europa