va ser un general i polític de l'Imperi Romà d'Orient.
Biografia Joan era natiu de Selimbria, actual Silivri a Turquia.
Entre els anys 492 i 499, va ser escollit com a magister militum praesentalis, encarregat, juntament amb Joan l'Escita, per l'emperador Anastasi I (r. 491–518) durant la guerra isàuria de 492–497. L'any 492 va ser un dels comandants de l'exèrcit romà durant la batalla de Cotièon i a l'any següent va obtenir una victòria clau contra els isauris després d'haver alliberat a l'exèrcit de Diogenià en Claudiòpolis. L'any 498, un any després de la victòria final sobre els isauris, Joan va capturar als últims dirigents enemics, Longí de Selinunt i Indes, i els va enviar a l'emperador.
Anastasi es va mostrar molt complagut amb la victòria i va premiar àmpliament als seus generals victoriosos: Joan l'Escita va ser nomenat cònsol el 498, mentre Joan Gibbo va ser consul sine collegis el 499.
Segons una història recollida per Procopi de Cesarea (Anècdotes, VI.5-9), Joan va sentenciar a l'oficial Justí a mort durant la guerra isàuria, però després d'un somni va decidir perdonar-li la vida. Després de la mort de Anastasi, Justí va ascendir el tron, governant fins a la seva mort el 527.
Bibliografia Jones, Arnold Hugh Martin, Juan Robert Martindale, Juan Morris, "Fl. Ioannes qui et Gibbus 93", Prosopography of the Later Roman Empire, Volume 2, Cambridge University Press, 1980, , pàg. 617–618.
Categoria:Romans d'Orient del segle V Categoria:Mestres dels soldats Categoria:Cònsols romans del segle V Categoria:Polítics romans d'Orient Categoria:Polítics europeus