El romanès o romanésRomanés en pronúncia occidental i romanès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el llibre d'estil. (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI , "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món. La major part, a prop de 20 milions es concentren a Romania i més de dos milions i mig a Moldàvia, on s'anomenava oficialment moldau, malgrat que el Tribunal Constitucional de Moldàvia ha sentenciat que s'ha d'anomenar romanès.Decizie cu implicatii majore a Curtii Constitutionale de la Chisinau: Limba romana este limba de stat a Republicii Moldova / Declaratia de independenta prevaleaza in fata Constitutiei a Hotnews.ro El romanès té 73% de semblança amb el català i 77% amb l'italià.Pàgina a ethnologue.com Oficialment s'escriu amb l'alfabet llatí, per bé que a Moldàvia encara molta gent fa servir l'alfabet ciríl·lic.
Arran del seu isolament respecte la resta de llengües romàniques (envoltat per llengües eslaves, úgriques i germàniques), el romanès és una de les llengües romàniques més diferenciades en relació amb la resta de la família, i mostra influències lèxiques eslaves, de l'alemany, de l'hongarès i fins i tot del grec. És una llengua molt estable i conservadora del punt de vista evolutiu.
Història
Prehistòria
Les llengües romàniques orientals, igual que les altres branques de les llengües romàniques, descendeixen de llatí vulgar, adoptat a Dàcia per un procés de romanització durant els primers segles de la nostra era. La influència dels militars a Dàcia és conseqüència de la distribució de les unitats militars en aquest cap de pont de la defensa de l'Imperi Romà, al contrari, per exemple, que a l'exèrcit del Rin, que es va concentrar en els limes germànics, per la qual cosa va deixar poca en la parla local gal·lollatina.
La identificació de nombroses paraules d'ús militar romà (daci) - 52 canvis específics semàntiques i paraules militars heretades del llatí amb els seus significats clàssics - és al cor de la hipòtesi que l'idioma romanès és la continuació del llatí militar que es parlava al nord de la regió fronterera oriental de l'Imperi Romà.
Aquests vestigis d'ús militar són exclusius del romanès en la seva família de llengües. Per tant, el romanès és científicament molt interessant des del punt de vista lingüístic i històric, ja que les llengües romàniques no van prevaldre en les altres regions frontereres de l'Imperi Romà a Europa, Àsia i Àfrica. A més, la conservació en romanès d'aquests nombrosos vestigis de l'argot militar llatí (sermo castrensis)
Llatí attenere cofea committere imperator impressoriare (< pressorium) in-sellare in-tenuare attenuatus procedere reponere summittere supponere tenda (tendere) trepidare terra vallum
Romanès a (se) aține coif, cască a (se) (în)cumeta împărat a împresura a înșela a întina înclinat a purcede, a proceda a răpune a sumete a supune, a subjuga tindă a trepida țară val
Català atènyer casc atrevir-se emperador assetjar ensellar atenuar, afeblir inclinat, doblegat procedir matar, destruir, derrotar (cf: "rapinya") sotmetre subjugar tenda (d'acampar) trotar (cf: "trepidant") terra, país, nació fortificació (cf: castellà "valla", anglès "wall")
i la seva absència en aromanès (dialecte balcànic del romanès) indica la continuïtat de parlants llatins a la regió danubiana del nord, això malgrat les guerres defensives greus i constants amb els germànics, turanians i les poblacions eslaves que van entrar i, finalment s'hi van establir. Aquesta prova lingüística desafia la teoria de Roesler.Cristian Mihail, argot militar romà (daci). La seva influència en la història i llengua romaneses, Editura militară, 2012, p. 154.
L'evolució del romanès és interessant sobretot pels canvis semàntics específics en mots vinguts dels llatí clàssic pel medi militar, com ara:
Extensió de significació (llatí "turma", esquadró de cavalleria - romanès "turma", ramat) Especialització del sentit (llatí "civitatem", ciutat - romanès "cetate", fortalesa) Metàfora (llatí "cofea", gorra de dormir - romanès "coif", casc) Creació dels soldats (llatí "impressoriare" (< "pressorium") - romanès > romanès "a împresura", encerclar amb pressió.
L'Imperi Romà es va retirar de Dàcia l'any 271-5, i la deixà en mans dels gots
La història del romànic oriental entre el segle tercer i el desenvolupament del protoromanès pels volts del , quan la regió va quedar sota la influència de l'Imperi Romà d'Orient, és desconeguda. És un tema de debat si el protoromanès es desenvolupà entre els pobles romanitzats que van ser abandonats a Dàcia arran de la retirada dels romans o entre persones de parla llatina als Balcans al sud del Danubi.
Durant l'edat mitjana, el romanès es va veure influenciat per les llengües eslavesGraham Mallinson, "Rumanian", in "The Romance Languages", Taylor & Francis, 1997, p. 413: "Molt més important que l'adstrat germànic en les llengües romanços occidentals és l'adstrat eslau en el romànic dels Balcans". i en certa manera pels grecs. No hi ha testimoniatges de la presència del romanès durant l'edat mitjana, i tan sols entra al registre històric en el . Història de la primeria L'ús de la denominació romanès (română) per al nostre bell idioma (limba noastră cea frumoasă"Limba noastră cea frumoasă" este imnul Republicii Moldova) com també per l'ús del gentilici romanesos (români), a fi de designar els parlants d'aquesta llengua, no esperaria la fundació de l'Estat romanès modern. Encara que els habitants dels antics voivodats romanesos utilitzen per a designar-se a ells mateixos mots com "ardeleni" (o "ungureni"), "moldoveni" o "munteni", el nom de "rumână" o "rumâniască" per a la llengua romanesa està documentat com a molt d'hora a partir del per diversos viatgers estrangers en l'espai de parla romànica dels Carpats.Ștefan Pascu, Documente străine despre români, ed. Arhivelor statului, București 1992, així com en altres documents històrics escrits en romanès en aquest moment com Palia de la Orǎștie or Letopisețul Țării Moldovei (Les cròniques de la Terra de Moldàvia) Grigore Ureche.
El 1534, Tranquillo Andronico afirma: "Valachi nunc se Romanos vocant" ("se numesc români" - s'anomenen ells mateixos romanesos).Tranquillo Andronico în Endre Veress, Fontes rerum transylvanicarum: Erdélyi történelmi források, Történettudományi Intézet, Magyar Tudományos Akadémia, Budapest, 1914, S. 204 Francesco della Valle escriu el 1532 que els romanesos "se denumesc Romei în limba lor" (s'anomenen ells mateixos romanesos en la seva pròpia llengua'), i posteriorment cita l'expressió: "Sti rominest?" (Saps romanès?)."...si dimandano in lingua loro Romei...se alcuno dimanda se sano parlare in la lingua valacca, dicono a questo in questo modo: Sti Rominest ? Che vol dire: Sai tu Romano ?..." în: Claudiu Isopescu, Notizie intorno ai romeni nella letteratura geografica italiana del Cinquecento, în Bulletin de la Section Historique, XVI, 1929, p. 1- 90
Després de viatjar a través de Valàquia, Moldàvia i Transsilvània Ferrante Capecci explica el 1575 que la població indígena d'aquestes regions es diuen “românești” ("romanesci").“Anzi essi si chiamano romanesci, e vogliono molti che erano mandati quì quei che erano dannati a cavar metalli...” în: Maria Holban, Călători străini despre Țările Române, București, Editura Stiințifică, 1970, vol. II, p.158 – 161
Pierre Lescalopier escriu el 1574 que els que viuen a Moldàvia, Valàquia i gran part de Transsilvània, “se consideră adevărați urmași ai romanilor și-și numesc limba “românește”, adică romana” (es consideren veritables descendents dels romans, i anomenen la llengua "romanès)."Tout ce pays: la Wallachie, la Moldavie et la plus part de la Transylvanie, a esté peuplé des colonies romaines du temps de Trajan l'empereur… Ceux du pays se disent vrais successeurs des Romains et nomment leur parler romanechte, c'est-à-dire romain … " În Voyage fait par moy, Pierre Lescalopier l'an 1574 de Venise a Constantinople, în: Paul Cernovodeanu, Studii și materiale de istorie medievală, IV, 1960, p. 444
El saxó de Transsilvània Johann Lebel escriu el 1542 that «Vlachi» se numeau între ei «Romuini»"Ex Vlachi Valachi, Romanenses Italiani,/Quorum reliquae Romanensi lingua utuntur.../Solo Romanos nomine, sine re, repraesentantes./Ideirco vulgariter Romuini sunt appelanti", Ioannes Lebelius, De opido Thalmus, Carmen Istoricum, Cibinii, 1779, p. 11 – 12 i el cronista polonès Stanisław Orzechowski (Orichovius) assenyala el 1554 que în limba lor «walachii» se numesc «romini » (en la seva llengua, els valacs s'anomenen ells mateixos romanesos)."qui eorum lingua Romini ab Romanis, nostra Walachi, ab Italis appellantur" St. Orichovius, Annales polonici ab excessu Sigismundi, in I. Dlugossus, Historiae polonicae libri XII, col 1555
El croat Ante Verančić precises in 1570 that «Vlahii» din Transilvania, Moldova și Țara Românească se desemnează ca «romani»„...Valacchi, qui se Romanos nominant...„ “Gens quae ear terras (Transsylvaniam, Moldaviam et Transalpinam) nostra aetate incolit, Valacchi sunt, eaque a Romania ducit originem, tametsi nomine longe alieno...“ De situTranssylvaniae, Moldaviae et Transaplinae, in Monumenta Hungariae Historica, Scriptores; II, Pesta, 1857, p. 120 i l'hongarès transsilvà Martinus Szent-Ivany el 1699 assenyala la cosa següent: «Si noi sentem Rumeni» ("Și noi suntem români" - "We are Romanians as well) i «Noi sentem di sange Rumena» ("Noi suntem de sânge român" - Nosaltres som de sang romanesa)."Valachos...dicunt enim communi modo loquendi: Sie noi sentem Rumeni: etiam nos sumus Romani. Item: Noi sentem di sange Rumena: Nos sumus de sanguine Romano" Martinus Szent-Ivany, Dissertatio Paralimpomenica rerum memorabilium Hungariae, Tyrnaviae, 1699, p. 39
Al Palia de la Orǎștie (1581) apareix escrit «.[…] că văzum cum toate limbile au și înfluresc întru cuvintele slǎvite a lui Dumnezeu numai noi românii pre limbă nu avem. Pentru aceia cu mare muncǎ scoasem de limba jidoveascǎ si greceascǎ si srâbeascǎ pre limba româneascǎ 5 cărți ale lui Moisi prorocul si patru cărți și le dăruim voo frați rumâni și le-au scris în cheltuială multǎ... și le-au dăruit voo fraților români,... și le-au scris voo fraților români»Palia de la Orǎștie (1581 – 1582), Bucuresti, 1968 i al Letopisețul Țării Moldovei escrit pel cronista moldau Grigore Ureche podem llegir: «În Țara Ardialului nu lăcuiesc numai unguri, ce și sași peste seamă de mulți și români peste tot locul...».Grigore Ureche, Letopisețul Țării Moldovei, p. 133-134
Tanmateix, el document escrit més antic que existeix en romanès roman la Carta de Neacșu (1521) i va ser escrit usant caràcters ciríl·lics (que es van mantenir en ús fins a final del ). No hi ha registres de cap mena de document escrit en romanès abans del 1521.
La llengua roman pobrament testimoniada al principi de l'Edat Moderna.
Miron Costin, en el seu De neamul moldovenilor (1687), a desgrat d'assenyalar que els moldaus, valacs i els romanesos que viuen al país hongarès tenen el mateix origen, diu que encara que la gent de Moldàvia es diuen ells mateixos moldaus, anomenen el seu idioma com a romanès (românește) en lloc de moldau (moldovenește).Constantiniu, Florin, O istorie sinceră a poporului român (Una història sincera del poble romanès), Univers Enciclopedic, București, 1997, , p. 175
Dimitrie Cantemir, en la seva Descriptio Moldaviae (Berlín, 1714), assenyala que els habitants de Moldàvia, Valàquia i Transsilvània parlaven el mateix idioma. Assenyala, però, algunes diferències d'accent i vocabulari.De la Descriptio Moldaviae: "Valachiae et Transylvaniae incolis eadem est cum Moldavis lingua, pronunciatio tamen rudior, ut dziur, Vlachus proferet zur, jur, per z polonicum sive j gallicum; Dumnedzeu, Deus, val. Dumnezeu: akmu, nunc, val. akuma, aczela hic, val: ahela."