miniatura|Mapa de l'arc de Sant Martí de Namíbia

El matrimoni homosexual no és legal a Namíbia. El 16 de maig de 2023, el Tribunal Suprem va dictaminar per 4 vots a 1 que els matrimonis homosexuals fora de Namíbia haurien de ser reconeguts a efectes de residència. Els projectes de llei que buscaven anul·lar la sentència i criminalitzar la defensa del matrimoni homosexual van ser aprovats pel Parlament de Namíbia el setembre de 2023, però el president Nangolo Mbumba no els va signar. No obstant això, Mbumba va signar una nova llei matrimonial a l'octubre de 2024 que defineix explícitament el matrimoni en termes heterosexuals.

Reconeixement històric de les relacions entre persones del mateix sexe Tot i que moltes cultures namíbies actuals van practicar històricament la poligàmia, no hi ha registres de matrimonis homosexuals, tal com s'entén des d'una perspectiva occidental, que es realitzin en aquestes cultures. Tanmateix, hi ha proves d'identitats i comportaments que es poden situar en l'espectre LGBT+. Els primers europeus que van visitar la Namíbia moderna, inclosos antropòlegs, etnòlegs i sacerdots, van informar de "cerimònies de matrimoni entre persones del mateix sexe" entre els pobles Ovambo, Nama, Herero i Himba. L'antropòleg alemany Kurt Falk va informar a la dècada de 1920 que "el costum tribal habitual dels Ovambo dona suport a les relacions entre persones del mateix sexe i, per tant, gairebé tots els Ovambo han tingut relacions homosexuals". L'etnòleg Carlos Estermann va esmentar que hi havia persones que complien un tercer rol de gènere a la societat d'Ovambo, coneguda com a kimbanda, que "reclutaven exclusivament entre homes [que] són pocs i temuts i la seva activitat està envoltada d'un profund misteri". També va escriure que una gran part dels propietaris d'una omakola, un instrument musical, eren homosexuals passius (omasenge), que "vestien com dones, feien feina de dones i 'contraien matrimoni' amb altres homes que ja tenien dones". "Un esenge [singular d'omasenge] és essencialment un home posseït des de la infància per un esperit de sexe femení, que ha anat extregant d'ell, a poc a poc, el gust per tot allò que és masculí i viril".

Entre els herero, era "habitual" que dos homes formin amistats eròtiques, conegudes a Otjiherero com omapanga, que normalment incloïen relacions anals. Tanmateix, quan qualsevol dels homes es casava, la relació s'acabaria. El poble Nama va reconèixer un "pacte mutu d'amistat" similar que implicava relacions sexuals entre persones del mateix sexe. Fulk va informar que, "Per regla general, la relació que s'inicia així implica principalment una profunda amistat i assistència mútua, especialment en qüestions econòmiques. També s'utilitza com a mitjà per establir una relació homosexual, especialment pels nois, que es vetllen gelosament els uns als altres". Aquests costums van desaparèixer amb la modernització i la introducció de la cultura occidental i l'homofòbia a Namíbia a finals del segle XIX i principis del segle XX. Les relacions anals entre homes es van convertir en il·legals sota el dret comú romano-holandès durant aquest temps. Tot i que mai no s'havia condemnat ningú, es van denunciar casos ocasionals a la policia, que van provocar detencions i empremtes dactilars i van generar por a la comunitat LGBT+. La llei va ser declarada inconstitucional el juny de 2024.

Fons La Llei del matrimoni (Llei 25 de 1961), promulgada pel Parlament de Sud-àfrica quan Namíbia encara era el sud-oest d'Àfrica, no prohibeix explícitament el reconeixement dels matrimonis entre persones del mateix sexe; tampoc defineix explícitament el matrimoni. Tanmateix, s'ha interpretat que la llei no reconeix les unions del mateix sexe. Quan Namíbia es va independitzar el 1990, va conservar totes les lleis sud-africanes tret que les deroguessin o modifiquessin explícitament una llei del Parlament. A més, la Constitució de Namíbia no permet explícitament els matrimonis entre persones del mateix sexe. L'article 14(1) estableix que els homes i les dones en edat de casar-se poden contraure matrimoni amb independència de la seva raça, color, religió, ètnia, credo, situació social o econòmica o nacionalitat. A més, homes i dones tenen els mateixos drets i obligacions, tant durant el matrimoni com en el moment de la seva dissociació. L'article 14.3 situa la família com a "unitat natural i fonamental de la societat", amb dret a una protecció especial per part de l'Estat. L'article 14.2 estableix que:

Com que els matrimonis entre persones del mateix sexe i les unions civils no es celebren a Namíbia, les parelles del mateix sexe no tenen accés als drets, beneficis i obligacions legals del matrimoni, inclosa la protecció contra la violència domèstica, els drets d'adopció, els beneficis fiscals i els drets d'herència, entre d'altres. No obstant això, les parelles poden assegurar-se que la propietat es divideix de manera justa després de la dissolució de la relació o la mort d'una parella signant un contracte escrit i un testament. El contracte ha d'incloure un acord de deure de suport mutu i informació sobre quin soci és propietari de quina propietat i com s'ha de dividir en el moment de la separació.

Casos judicials President de la Junta de Selecció d'Immigració contra Frank i un altre A finals de la dècada de 1990, Elizabeth Khaxas i la seva parella alemanya Erna Elizabeth Frank van demandar perquè es reconegués la seva relació lèsbica a Namíbia. . La llei de Namíbia concedeix la residència i la ciutadania als estrangers que es casen amb ciutadans namíbians. No obstant això, com que la relació entre persones del mateix sexe no estava reconeguda per la llei, Frank no va poder obtenir la residència permanent ni la ciutadania. Va sol·licitar un permís de residència permanent a la Junta de Selecció d'Immigració dues vegades, el 1996 i el 1997. La Junta va rebutjar la sol·licitud en dues ocasions. L'Alt Tribunal va donar la raó a la parella l'any 1998 i va ordenar a la Junta que emetés un permís de residència a Frank. La Junta va recórrer la decisió davant el Tribunal Suprem. En President of the Immigration Selection Board v Frank and Another el 5 de març de 2001, el Tribunal Suprem va decidir que:

Tot i que el tribunal va dictaminar que s'havia de concedir a Frank un permís de residència permanent, que va rebre un any més tard, no es va pronunciar a favor de reconèixer les relacions entre persones del mateix sexe per llei.

Digashu v GRN i Seiler-Lilles v GRN Procediments i sentència El desembre de 2017, Johann Potgieter i el seu marit sud-africà Matsobane Daniel Digashu van presentar una demanda a l'Alt Tribunal, Digashu contra Govern de la República de Namíbia, per reconèixer el seu matrimoni a Namíbia. La parella s'havia casat a Sud-àfrica l'any 2015, però Digashu no va ser reconegut com a cònjuge de Potgieter pel govern de Namíbia, cosa que va causar diversos problemes legals i burocràtics, ja que no podia rebre la residència permanent ni la ciutadania, com es concedeix a les parelles de sexe oposat casades. El gener de 2018, els funcionaris van aprovar la sol·licitud de la parella per permetre a Digashu i al seu fill entrar a Namíbia, mentre l'Alt Tribunal va continuar revisant el seu cas. Un altre cas, Seiler-Lilles contra Govern de la República de Namíbia, va ser presentat el 2018 per Anette Seiler-Liles i la seva dona alemanya Anita Seiler-Lilles, junts des de 1988. La parella va argumentar que el seu matrimoni alemany del 2017 hauria de ser reconegut a Namíbia.

El juny de 2019, el jutge president Petrus Damaseb va ordenar que es designés un banc complet de tres jutges per escoltar tots els casos pendents. El setembre de 2019, les parelles van acordar consolidar les seves demandes. Els jutges Hannelie Prinsloo, Orben Sibeya i Esi Schimming-Chase van escoltar els arguments orals en el cas judicial combinat el 20 de maig de 2021. Les parelles van demanar al tribunal que reconegués els seus matrimonis celebrats fora de Namíbia. L'advocat principal Raymond Heathcote, en representació dels demandants, va argumentar que el cas no legalitzaria el matrimoni homosexual a Namíbia, sinó que va intentar reconèixer els matrimonis celebrats en altres llocs. Va argumentar que la Constitució atorga a homes i dones el dret a casar-se sense limitacions pel seu estatus social, i que la discriminació per orientació sexual és una discriminació per sexe i estatus social, dos motius pels quals la Constitució prohibeix tota discriminació. Es va emetre una sentència el 20 de gener de 2022. Els jutges van estar d'acord en principi amb els demandants, però van dictaminar que estaven vinculats pel cas de 2001 de President de la Junta de Selecció d'Immigració contra Frank i un altre i, per tant, no podien pronunciar-se a favor del matrimoni homosexual. Els jutges van animar les parelles a recórrer davant el Tribunal Suprem per anul·lar la seva sentència anterior. El jutge Prinsloo va dir: "Només el Tribunal Suprem pot corregir-se", i va afegir que "ha arribat el moment que la constitució reflecteixi la realitat social". Les parelles van dir que estaven "decebudes" amb la decisió, però que considerarien un recurs al Tribunal Suprem. L'advocat Carli Schlickerling, en representació dels demandants, va dir: "El tribunal ens ha dit aquest matí: 'Mira, volem ajudar-te, creiem que hauries de tenir èxit en les qüestions constitucionals'. Sembla que el tribunal està exposant al Tribunal Suprem per què hem de tenir èxit en apel·lació."

El Tribunal Suprem va escoltar alegacions orals el 3 de març de 2023. El 16 de maig de 2023, va dictaminar 4-1 que, a causa de les garanties constitucionals d'igualtat i dignitat, el govern havia de reconèixer els matrimonis entre persones del mateix sexe celebrats fora de Namíbia amb finalitats de residència. També va comentar la seva decisió de 2001, afirmant que les seves observacions anteriors sobre les relacions entre persones del mateix sexe eren "observacions perifèriques i subsidiàries no necessàries per a aquesta decisió i, per tant, […] no vinculants". En la seva opinió majoritària, els jutges Peter Shivute, Dave Smuts, Petrus Damaseb i Elton Hoff van escriure:

Conseqüències i reaccions La sentència va ser benvinguda per les parelles demandants. Digashu va dir que estava "aclaparat" i va destacar el suport del Centre de litigis de l'Àfrica del Sud i les organitzacions de la societat civil a Namíbia. Siegliende Wether, la presidenta de l'Associació de Residents de la Circunscripció de Khorixas, també ha donat la benvinguda a la sentència: "Tots som creació de Déu, i ningú hauria de ser menys que un altre. Namíbia ha de ser a l'altura d'una societat justa i igualitària com subratlla la Constitució." Tanmateix, la sentència va ser ferotgement oposada per grups religiosos i polítics.  El Consell d'Esglésies de Namíbia va emetre un comunicat demanant als legisladors que prohibeixin el matrimoni entre persones del mateix sexe, qualificant-lo de "contrària a la cultura namíbia".