va ser un compositor alemany i un dels directors d'orquestra més importants del segle XX.Frank Wohlfahrt: Das Porträt. Carl Schuricht. In: Neue Zeitschrift für Musik 118 (1957), S. 226 f.
De 1923 a 1944, va ser director musical general a Wiesbaden, on va obtenir reconeixement internacional per la seva interpretació de les obres de Gustav Mahler. També va ser director principal de l'Orquestra Simfònica de Leipzig (1931–1933) i de la Filharmònica de Dresden (1944), així com director artístic del Cor Filharmònic de Berlín (1933–1934). Abans del final de la guerra, va deixar Alemanya i es va establir a Suïssa.
Posteriorment, Schuricht va treballar com a director convidat, entre d'altres amb l'Orquestra del Concertgebouw, l'Orquestra de la Suisse Romande i la Filharmònica de Berlín. Va cultivar una relació particularment estreta amb la Filharmònica de Viena, de la qual va ser nomenat director honorari el 1960. Va actuar amb ells diverses vegades al Festival de Salzburg i va gaudir d'èxit internacional en gires a l'estranger.
Va ser considerat un intèrpret important de les obres del classicisme vienès i de les simfonies d'Anton Bruckner.Carl Dahlhaus, Hans Heinrich Eggebrecht, Kurt Oehl (Hrsg.): Brockhaus-Riemann Musiklexikon. Band 4, Mainz 1995, S. 9538.
Vida i obra Origen i educació Carl Adolph Schuricht va néixer a Danzig el 1880, fill de l'organista i constructor d'orgues Carl Conrad Schuricht (27 de gener de 1856 - 9 de juny de 1880) i de la cantant d'oratori i pianista polonesa Amanda Ludowika Alwine Schuricht, de soltera Wusinowska (11 de desembre de 1847 - 8 de març de 1935). Benjamin Vogel: Carl Gotthilf Julius Schuricht Gedanopedia, Fundacja Gdańska, abgerufen am 22. April 2023 (polnisch)Stephan Hörner: Schuricht, Carl Adolph. In: Neue Deutsche Biographie (NDB). Band 23, Berlin 2007, S. 761. El seu avi, Carl Gotthilf Schuricht, era un constructor d'orgues amb qui treballava el pare de Carl Adolph. Es va ofegar tres setmanes abans del naixement del seu fill mentre intentava rescatar un ajudant que havia caigut per la borda mentre transportava instruments a través de la mar Bàltica.Werner Renkewitz, Jan Janca, Hermann Fischer: Geschichte der Orgelbaukunst in Ost- und Westpreußen von 1333 bis 1944. Band II, 2. Von Johann Preuß bis E. Kemper & Sohn, Lübeck/Bartenstein. Siebenquart Verlag, Köln 2015. S. 249.Tony Canstatt: Unsere Künstler. Karl Schuricht. In: Neue Musik-Zeitung 12 (1912), S. 257 f Com que la seva mare no es va tornar a casar, el noi va ser criat pel seu oncle.
Schuricht va assistir al Friedrichs-Realgymnasium de Berlín des del 1886 i al Königliches Realgymnasium de Wiesbaden des del 1892. Estava interessat en els poetes Joseph von Eichendorff i Adalbert Stifter. Schuricht va començar a estudiar violí i piano als sis anys. Als onze anys, va compondre les seves primeres peces (i va escriure els llibrets de dues òperes), i als quinze, va començar a dirigir. El seu primer professor va ser el director de la cort de Wiesbaden, Franz Mannstädt.Kurt Buchholz: Er prägte Wiesbadens Ruf als Musikstadt – Vor 40 Jahren starb der Dirigent und Ehrenbürger der Stadt Carl Schuricht. Letzte Ruhestätte auf dem Nordfriedhof. In: Wiesbadener Tagblatt vom 3. Juli 2007.
El 1902, va rebre el premi de composició de la Fundació Kuszynski i una beca de Franz von Mendelssohn (nebot de Felix Mendelssohn Bartholdy).Bernard Gavoty: Die Großen Interpreten. Carl Schuricht. Genf 1955, S. 24. Del 1901 al 1903, va estudiar piano amb Ernst Rudorff i composició amb Engelbert HumperdinckWolfgang Schreiber: Große Dirigenten. München 2007, S. 360. i Heinrich van EykenStephan Hörner: Schuricht, Carl Adolph. In: Neue Deutsche Biographie (NDB). Band 23, Berlin 2007, S. 761.Tony Canstatt: Unsere Künstler. Karl Schuricht. In: Neue Musik-Zeitung 12 (1912), S. 257 f al Conservatori SternJörg Hofmann: Straßen-Geschichten. In: Wiesbadener Tagblatt vom 12. September 2008. de Berlín. Va continuar els seus estudis amb Max Reger a Leipzig.Schuricht, Carl Adolph. In: Deutsche Biographie (Index-Eintrag).Ulf Scharlau: Schuricht, Carl. In: Ludwig Finscher (Hrsg.): Die Musik in Geschichte und Gegenwart. Zweite Ausgabe, Personenteil, Band 15 (Schoof – Stranz). Bärenreiter/Metzler, Kassel u. a. 2006, ISBN 3-7618-1135-7 (Online-Ausgabe, für Vollzugriff Abonnement erforderlich) També va mantenir un estret contacte amb el violinista Henri Marteau i l'escriptor Friedrich Lienhard.Tony Canstatt: Unsere Künstler. Karl Schuricht. In: Neue Musik-Zeitung 12 (1912), S. 257 f
Experiència professional Director musical general a Wiesbaden A la temporada 1901/02, Schuricht va ser repetidor al Teatre Estatal de Mainz. De 1904 a 1906, no va poder continuar la seva carrera a causa d'una malaltia. Durant una temporada el 1906, va ser director de l'Orquestra Filharmònica de Dortmund, substituint Georg Hüttner.Tony Canstatt: Unsere Künstler. Karl Schuricht. In: Neue Musik-Zeitung 12 (1912), S. 257 f Schuricht va treballar com a director d'opereta al Teatre Municipal de Zwickau el 1907/08.Frank Wohlfahrt: Das Porträt. Carl Schuricht. In: Neue Zeitschrift für Musik 118 (1957), S. 226 f. A continuació, va dirigir l'Orquestra del Balneari de Bad Kreuznach i els concerts d'oratori i cor d'homes a Goslar. També va participar activament en la promoció de les obres de Frederick Delius a Alemanya.Pierre Gorjat: Carl Schuricht: vingt ans après... In: Revue Musicale de Suisse Romande 4 (1987), 192 ff.
miniatura|Kurhaus de Wiesbaden El 1909, Carl Schuricht va succeir a Siegfried Ochs com a director de cor del Rühl'schen Oratorienverein a Frankfurt del Main. De 1912 a 1944 va ser director musical (des de 1922 director musical general)Stephan Hörner: Schuricht, Carl Adolph. In: Neue Deutsche Biographie (NDB). Band 23, Berlin 2007, S. 762. de Wiesbaden. De 1928 a 1933 Schuricht va viure a l'Hotel Oranien. Entre 1930 i 1939 va dirigir l'Orquestra Municipal en el seu cicle i concerts simfònics al Kurhaus de Wiesbaden. Schuricht va incloure música clàssica, romàntica i modernaWolfgang Schreiber: Große Dirigenten. München 2007, S. 361. d'Alban Berg, Claude Debussy, Paul Hindemith, Maurice Ravel, Max Reger, Arnold Schönberg i Ígor Stravinski al programa.Pierre Gorjat: Carl Schuricht: vingt ans après... In: Revue Musicale de Suisse Romande 4 (1987), 192 ff. La seva estrena de la 8a Simfonia de Mahler a Wiesbaden el 1913 el va fer famós a tota Alemanya.Wolfgang Schreiber: Große Dirigenten. München 2007, S. 360.
Un any més tard va debutar amb la Simfonia núm. 1 de Brahms al Queen's Hall de Londres i al Teatre de la Scala de Milà (i de nou diverses vegades a la dècada del 1940). Va dirigir la Filharmònica de Berlín per primera vegada el 1921, i a partir del 1925 va dirigir els seus concerts de subscripció juntament amb Bruno Walter. El programa incloïa la Simfonia núm. 6 de Mahler. L'estiu del 1921 va dirigir dos dels quatre concerts (juntament amb Wilhelm Furtwängler) al 4t Festival de Brahms de Wiesbaden. Va ser el director del Primer Festival Mahler alemany de Wiesbaden el 1923.Stephan Hörner: Schuricht, Carl Adolph. In: Neue Deutsche Biographie (NDB). Band 23, Berlin 2007, S. 762. El 1927 va fer una aparició com a convidat amb l'Orquestra Simfònica de Saint Louis als EUA. L'estiu del 1929 va impartir cursos de direcció al Palau de Charlottenburg per a l'Institut Alemany de Música per a Estrangers sota el patrocini del Ministeri de Ciència, Art i Educació Pública prussià. De 1930 a 1939, va dirigir els concerts d'estiu a Scheveningen, Països Baixos,Bernard Gavoty: Die Großen Interpreten. Carl Schuricht. Genf 1955, S. 25. i va estar estretament vinculat a l'Orquestra del Concertgebouw i a l'Orquestra Residentie de La Haia.
Director principal de l'Orquestra de la Ràdio de Leipzig i director convidat A Leipzig, a principis de la dècada de 1930, Schuricht va competir amb Günther Ramin, més tard Thomaskantor, pel càrrec de director principal de l'orquestra de la ràdio.Jörg Clemen; Steffen Lieberwirth: Mitteldeutscher Rundfunk. Die Geschichte des Sinfonieorchesters. Altenburg 1999, S. 49. De 1931 a 1933, va ser director principal de l'Orquestra de la Ràdio de Leipzig. El seu predecessor, Alfred Szendrei, havia estat obligat a deixar el seu càrrec per la ràdio a causa dels seus orígens jueus. Sota el lideratge de Schuricht, l'orquestra va ascendir fins a convertir-se en la millor orquestra de ràdio d'Alemanya.Die Musik, Band 26, 1933 Posteriorment va ser candidat al càrrec de Kapellmeister de la Gewandhaus, amb l'orquestra del qual va fer diverses aparicions com a convidat. La junta de la Gewandhaus va escollir Hermann Abendroth el 1934.Thomas Höpel: Von der Kunst- zur Kulturpolitik. Städtische Kulturpolitik in Deutschland und Frankreich 1918–1939. Franz Steiner Verlag, Stuttgart 2007.
El 1933, Schuricht va assumir el càrrec de Cor de la Filharmònica de Berlín d'Otto Klemperer, que va dirigir fins al 1934.Peter Muck: Einhundert Jahre Berliner Philharmonisches Orchester. 2. Band, Hans Schneider, Tutzing 1982, ISBN 3-7952-0340-6, S. 108. Va ser responsable de les estrenes de lAllégro sinfonique de Poot i de la Concertante Musik de Blacher (el gran avenç de Blacher),Ehrengrab Boris Blacher, berlin.friedparks.deEhrengrab Boris Blacher, berlin.friedparks.deEhrengrab Boris Blacher, berlin.friedparks.de així com del Hamlet de Blacher i del Concert per a violí de HöllerFred K. Prieberg: Handbuch Deutsche Musiker 1933–1945. CD-ROM-Lexikon, Kiel 2009, S. 6884. a la Filharmònica de Berlín.Fred Hamel: Carl Schuricht 70 Jahre. In: Musica 9 (1950), 362 f. El 1934 va dirigir la Filharmònica de Viena per primera vegada. Entre 1937 i 1944 també va ser el principal director convidat de l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Frankfurt.Alfred Sous: Ein Orchester für das Radio. Das Radio-Sinfonie-Orchester Frankfurt. Kramer, Frankfurt 1998. Va fer aparicions com a convidat amb l'Orquestra Nacional de França al París ocupat el 1942 i el 1943.Carl Schuricht in Paris. In: Pariser Zeitung, 24. November 1942.