La Torre Brusi era un xalet situat aproximadament al carrer de Balmes, 315, al barri de Sant Gervasi-Galvany de Barcelona.
Història i descripció Després de la mort d'Antoni Brusi i Mirabent (1775-1821) a causa de l'epidèmia de febre groga de 1821, la seva vídua Eulàlia Ferrer i Montserrat (1780-1841) va decidir traslladar la residència familiar de Barcelona a Sant Gervasi de Cassoles, i el 1827, va adquirir en subhasta pública la torre del Canonge al turó de Monterols.
miniatura|esquerra|Plànol del 1890, on es pot llegir «C. Brusi»
El 1875, el seu fill Antoni Brusi i Ferrer (1815-1878) va rebre el títol de marquès de Casa Brusi. El 1881, el seu fill Antoni Maria Brusi i Mataró (1846-1887), segon marquès de Casa Brusi, va adquirir per 2.500 pessetes unes pedres procedents de la casa Gralla (enderrocada el 1856), i va encarregar-ne l'estudi i la recomposició a l'arquitecte August Font i Carreras i al crític d'art Francesc Miquel i Badia, que van descobrir que corresponien al pati i no a la façana. Aquest fou reconstruït el 1882 en un pavelló independent al jardí de la torre, i el 1907, la seva filla Maria Josepa Brusi i Garcia (1876-1957), tercera marquesa de Casa Brusi, va encarregar-ne l'ampliació al mateix Font per a convertir-lo en una nova torre en substitució de l'antiga, que fou enderrocada.
El 1920 es va aprovar l'obertura del carrer de Balmes entre la Travessera de Gràcia i el carrer de Víctor Hugo, i el 1925, l'Ajuntament de Barcelona li va vendre per 1.000 pessetes un terreny procedent del carrer del Francolí.AMCB, Q101 Urbanització i Reforma 227/18. D'altra banda, el 1929 es va aprovar l'obertura del carrer de Copèrnic fins al de Balmes, i el 1930 es va declarar com a «sobrant de vial» el tram del carrer d'Alfons XII entre els de Sant Elies i Copèrnic.
A partir del 1959, el seu fill Joan Antoni Elias i Brusi, quart marquès de Casa Brusi, va parcel·lar els terrenys de la torre, i el 1962, l'arquitecte Claudi Carmona va projectar l'actual edifici dels carrers de Balmes, 311-317 i Copèrnic, 94-96. El pati fou desmuntat de nou per l'arquitecte municipal Joaquim de Ros i de Ramis, i les pedres foren numerades i traslladades a un dipòsit de Cornellà de Llobregat.
Referències
Vegeu també Casa Antoni Brusi i Ferrer Can Ricart (el Raval)
Bibliografia
Categoria:Edificis de Sant Gervasi-Galvany Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Categoria:Obres d'August Font i Carreras