Abel Julien i Vila (Barcelona 1963, Palau-solità i Plegamans 2025) va ser un dels referents de l'ornitologia a Catalunya, professor, científic i divulgador. Soci fundador de l'Institut Català d'Ornitologia. En fou president del 1989 fins al 2005. Del 2007 al 2011 va ser regidor a l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans per Esquerra Republicana de Catalunya. Els darrers anys es va dedicar a l'associació Aula i Natura on va desenvolupar una activitat divulgadora i mentre la salut li ho va permetre.
El 2025 mor a causa d'una leucèmia amb la que havia conviscut diversos anys. El 31 de maig de 2025 es va celebrar un acte d'homenatge a Palau-solità i Plegamans amb la col·laboració de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, Institut Català d'Ornitologia i Aula i Natura, amb la participació de Oriol Lozano, alcalde de l'Ajuntament, Raül Aymí, president del ICO, la seva filla Eva Julien, Ferran Latre i Gabriel Gargallo. L'homenatge es va acabar fent una caminada per la Ronda Verda fins l'Hostal del Fum, en una zona on va practicar una intensa activitat d'observació ornitològica.
Activitat divulgadora Va ser professor de l'associació Aula i Natura dedicada a la formació i divulgació naturalística i ornitològica en específic. Aula i Natura ofereix activitats i cursos per tots els públics, destinats a persones individuals, empreses i escoles.
El juny de 2013 va obrir el «Blog ornitològic d'Abel Julien» a la plataforma Blogger. El blog, encara actiu i un punt de referència pels amants dels ocells, tracta de forma planera i atractiva per tots els públics, curiositats del món dels ocells, d'anellaments, biologia de les aus, caixes niu, comportament de les aus, cursos o esdeveniments.
«Tocats de l'ala» és un documental produït per TV3 que consta de tretze capítols sobre ornitologia destinat a tots els públic. Abel Julien en va ser assessor científic.
Activitat científica Va treballar en l'actualització de l'ambiciós Handbook of the Birds of the World, l'enciclopèdia més gran al món sobre ocells. Té setze volums i cobreix uns deu mil espècies d'ocells. Va formar part de l'equip que el va actualitzar, sobretot pel que fa a les aus dels Països Catalans.
Al llarg de la seva vida va publicar diversos estudis científics, sovint dedicats a les migracions dels ocells, un subtema que l'interessava especialment. Per una bibliografia completa vegeu: Uns articles:
«Dades hivernals de Xot (Otus scops) i Colltort (Jynx torquilla) a Catalunya i Balears (1975-1983)» (1984) Estudi on ecull dades d'anellaments efectuats pel Grup Català d'Anellament a més d'observacions personals que suggereix el descobriment d'un xot sedentari a Blanes. Avui està acceptat que alguns individus de xot tenen comportament sedentari.
«Captura d'un Boscaler comú (Locustella luscinioides) amb signes d'albinisme parcial» (1988) S'hi comenta la captura d'un boscaler comú amb signes d'albinisme parcial a la llacuna de l'Encanyissada, Amposta (Montsià) el 15 de setembre de 1985.
«Activitats del Grup Català d'Anellament durant el període 1991-1993 (1995) Article sobre les activitats del Grup Catala d'Anellament que cobreix el periode 1991-1993. Inclou l'anellament de 96.494 ocells de 219 especies. L'article aporta una selecció dels controls i recuperacions mes interessants efectuats en aquest periode.
Activitat literària Julien també va tenir temps per dedicar-se a la creació literària de la qual té actualment dues obres publicades que tenen dos elements comuns: els ocells i la cultura americana.
Qui va veure el mussol de Horn Creek? (2022) L'ocell de Brinkley, Arkansas (2018) Novel·la curta guardonada el 2018 amb el Premi Helena Jubany.
Referències
Categoria:Ornitòlegs catalans Categoria:Nascuts el 1963 Categoria:Morts al Vallès Occidental Categoria:Zoòlegs barcelonins Categoria:Zoòlegs catalans del sud contemporanis Categoria:Biòlegs barcelonins contemporanis