Un transportador és una màquina de teleportació fictícia utilitzada a l'univers cinematogràfic de Star Trek. Els transportadors permeten la teleportació convertint una persona o un objecte en un patró d'energia (un procés anomenat "desmaterialització"), i després enviant-lo ("teletransportant") a una ubicació objectiu o retornant-lo al transportador, on es reconverteix en matèria ("rematerialització"). L'ordre que s'utilitza sovint per sol·licitar l'activació del transportador és "Energitzar".
Introduït a Star Trek: La sèrie original el 1966, el nom i conceptes similars han arribat a escenaris de ciència-ficció posteriors, en la literatura (com ara la Sèrie Thousand Cultures), jocs (SimEarth), etc.
El transportador va ser concebut originalment com un dispositiu per transportar personatges des d'una nau estel·lar a la superfície d'un planeta sense la necessitat d'efectes especials costosos i que requereixen molt de temps per representar la nau espacial o una altra nau aterrant físicament. Els transportadors que no funcionen bé també s'utilitzen sovint com a recurs argumental per establir una varietat de premisses de ciència-ficció. El transportador s'ha convertit en un segell distintiu de la franquícia "Star Trek"; la famosa frase feta "Beam me up, Scotty" (una cita incorrecta) fa referència a l'ús del transportador a "Star Trek: La sèrie original", operat pel personatge Montgomery Scott, presumiblement a petició del Capità Kirk. La tecnologia del transportador s'ha utilitzat en sèries posteriors de "Star Trek".
Disseny A "Star Trek: La sèrie original", el transportador es representava com una plataforma sobre la qual els personatges es troben abans de ser engolits per un raig de llum i transportats al seu destí. L'efecte especial del transportador es va crear originalment girant una càmera a càmera lenta cap per avall i fotografiant uns grans brillants de pols d'alumini retroil·luminats que es van deixar caure entre la càmera i un fons negre;Herbert F. Solow and Robert H. Justman, Inside Star Trek the real story, 1996, les sèries posteriors finalment utilitzarien animació per ordinador per a l'efecte. A La sèrie original, l'operador del transportador activava el dispositiu movent tres controls lliscants en una consola. A la sèrie seqüela Star Trek: La nova generació, els controls lliscants es van substituir per tres barres lluminoses sensibles al tacte, que segons el Star Trek: The Next Generation Technical Manual van ser dissenyades com un homenatge als controls lliscants originals.
Funció narrativa miniatura|Transportador de l'USS Enterprise D El pla original del creador Gene Roddenberry no incloïa transportadors, sinó que demanava que els personatges aterressin la nau estel·lar. Tanmateix, això hauria requerit decorats i filmació de models inviables i inassequibles (per als anys 60), així com temps de durada dels episodis dedicats a l'aterratge, l'enlairament, etc. La llançadora va ser la següent idea, però quan va començar el rodatge, el model de rodatge a mida real no estava a punt. Els transportadors es van idear com una alternativa menys costosa, aconseguida mitjançant un simple esvair-se/tornar del subjecte.Star Trek: The Next Generation 365 by Paula M. Block, Terry J. Erdmann Els transportadors apareixen per primera vegada a l'episodi pilot original "La gàbia".
Accidents de transportadors Molts episodis de la sèrie "Star Trek" presenten accidents de transportadors com a recurs argumental: un transportador que no funciona correctament no aconsegueix rematerialitzar una persona o objecte correctament d'alguna manera estranya que crea un problema de ciència-ficció o un dilema ètic que els personatges han de resoldre. En diversos episodis, els accidents de transportadors s'han utilitzat per enviar personatges a un univers paral·lel, o enrere en el temps; per dividir un personatge en dos individus diferents, o fusionar dos personatges en un sol individu; i per fer la regressió de personatges adults a nens, entre una varietat d'altres efectes.
Representació Història fictícia miniatura|300px|Reproducció de la sala de transport de l'Enterprise Segons el diàleg de l'episodi "Star Trek: Enterprise" (ENT) "Daedalus", el transportador va ser inventat a principis del segle XXII pel Dr. Emory Erickson, que també va ser el primer humà a ser transportat amb èxit. Tot i que l'Enterprise (NX-01) té un transportador, la tripulació no l'utilitza habitualment per moure organismes biològics. En canvi, generalment prefereixen utilitzar llançadores o altres mitjans de transport, tret que no siguin possibles o factibles altres mitjans de transport. La capacitat és rara; a "The Andorian Incident", s'afirma explícitament que els andorians, tecnològicament molt superiors a la Flota Estel·lar en molts aspectes, no posseeixen la tecnologia. A "Chosen Realm", un grup d'extremistes religiosos alienígenes que segresten la nau no ho saben fins al punt que quan Archer insisteix a sacrificar un membre de la tripulació i afirma que el dispositiu desintegra la matèria en lloc de teletransportar-la, no dubten en creure'l. La tripulació a bord de l'USS Enterprise del segle XXIII utilitza el transportador amb freqüència. Al segle XXIV, els viatges en transportador eren fiables i "la manera més segura de viatjar" segons el diàleg de l'episodi de Star Trek: La nova generació (TNG) "El regne de la por".
Segons l'episodi "Star Trek: Deep Space Nine" "Homefront", els cadets de l'Acadèmia de la Flota Estel·lar reben racions de transportador, i la família Sisko va utilitzar una vegada un transportador per traslladar mobles a una nova llar.
Malgrat el seu ús freqüent, personatges com Leonard McCoy i Katherine Pulaski són reticents a utilitzar el transportador, tal com expressen els personatges als episodis de La nova generació "Trobada a Farpoint" i "Selecció antinatural", respectivament. Reginald Barclay expressa la seva por absoluta al transport a "El regne de la por".
Capacitats i limitacions Les sèries de televisió i les pel·lícules no donen gaire detall sobre la tecnologia dels transportadors. El Star Trek: The Next Generation Technical Manual afirma que els dispositius transporten objectes en temps real, amb una precisió del nivell quàntic. L'episodi de TNG "El regne de la por" especifica que la durada d'un transport en circumstàncies inusuals duraria "... quatre o cinc segons; aproximadament el doble del temps normal" (fent que la durada d'un transport típic sigui d'entre 2 i 2,5 segons). Els compensadors Heisenberg eliminen la incertesa de les mesures subatòmiques, fent factible el viatge amb transportador. Altres tecnologies implicades en el transport inclouen una memòria intermèdia de patrons informàtics per permetre un cert marge de maniobra en el procés. Quan se li pregunta "Com funciona el compensador Heisenberg?" per la revista Time, l'assessor tècnic de Star Trek Michael Okuda va respondre: "Funciona molt bé, gràcies".
Segons la guia d'escriptors de La sèrie original (TOS), l'abast efectiu d'un transportador és de 40.000 quilòmetres. L'episodi de TOS "Obsessió", però, sembla indicar que l'abast màxim dels transportadors, durant aquest període de la història de Star Trek, és en realitat d'uns 30.000 quilòmetres. Les operacions dels transportadors s'han vist interrompudes o impedides per metalls densos (TNG: "Contagi"), erupcions solars (TNG: "Simbiosi"), i altres formes de radiació, incloent-hi la electromagnètica (TNG: "L'enemic"; TNG: "Joc ofensiu") i la nucleònica (TNG: "Cismes"), i afectades per tempestes iòniques (TOS: "Mirall, mirall"). El transport, en curs, també ha estat aturat per poders telecinètics (TNG: "Pell de diable") i per força bruta (TNG: "Indesitjables"). L'episodi de TNG "Línies de sang" presenta un transportador "subespacial" perillós i experimental capaç de recórrer distàncies interestel·lars i el Domini tenia la capacitat de transportar a grans distàncies (DS9: "Covenant"). El límit de 40.000 quilòmetres també es fa referència a ENT: "Daedalus". A l'episodi "L'arena" de TOS es va establir que el transportador no es pot utilitzar quan els escuts deflectors de la nau estan activats.
Els transportadors de la Flota Estel·lar des de l'era TNG en endavant inclouen un dispositiu que pot detectar i desactivar una arma activa (TNG: "Les joguines més boniques"), i un biofiltre per eliminar els microbis o virus contagiosos d'un individu en transport (TNG: "Ombres argentades", TOS: "El temps despullat"). El transportador també pot servir per a un propòsit tàctic, com ara teletransportar una granada de fotons o un torpede de fotons per detonar en llocs remots (TNG: "El llegat", VOY: "Dark Frontier"), o destruir objectes directament (TNG: "Les vacances del capità"). L'episodi de TOS "El conflicte final" esmenta Vendikar materialitzant bombes de fusió sobre objectius del planeta enemic Eminiar VII durant una guerra informàtica teòrica.
Els transportadors klíngon, com es veu a Star Trek 3: A la recerca de Spock, tenen una llum vermella intensa en contrast amb el blau de la Federació i operen amb silenci complet (a la pel·lícula, sense efectes de so). Presumiblement, això és per millorar l'efectivitat en combat dels grups d'abordatge klíngon. No és clar si els transportadors klíngon són més arriscats per als transportats, però és probable que els klíngons, tan bel·ligerants, no es preocupin per les baixes de transport en combat.
Sempre que es transporta una persona o un objecte, la màquina crea un fitxer de memòria del patró. Això s'ha utilitzat almenys una vegada a cada sèrie de "Star Trek" per revertir les persones afectades negativament per un transport al seu estat original.
Diversos episodis de "Deep Space Nine" (DS9) i "Voyager" (VOY) han introduït dos dispositius antitransportadors: inhibidors de transport i codificadors de transportadors. Els inhibidors impedeixen que un feix de transportador es "bloquegi" a allò a què estigui connectat el dispositiu. Els codificadors distorsionen el patró que està en trànsit, literalment codificant els àtoms en rematerialitzar-se, cosa que provoca la destrucció d'objectes inanimats i mata éssers vius rematerialitzant-los com a masses de teixit aleatori; Això es va demostrar de manera espantosa a l'episodi de DS9 "The Darkness and the Light".
Les operacions del transportador també es poden reduir quan el punt d'origen i/o el lloc objectiu previst es mouen a velocitats warp. A l'episodi de TNG "L'esquizoide", es requeria un transport de "llarg abast" o "quasi curvatura", ja que un feix de transportador no pot penetrar un camp de curvatura. (A la pel·lícula Star Trek del 2009, Kirk i Scotty es teleporten a bord mentre l'Enterprise viatja a velocitat de curvatura, però, la pel·lícula té lloc en una continuïtat alternativa, per la qual cosa no afecta la Continuïtat Prime utilitzada en tots els mitjans anteriors i el joc d'ordinador Star Trek Online.) Per desplaçar un equip al planeta Gravesworld i alhora respondre a un senyal de socors, l'Enterprise només deixaria de funcionar el motor de curvatura el temps suficient per activar el feix de transport. Geordi La Forge va realitzar personalment la delicada operació, que implicava compensar el moviment relativista de la nau. Després de materialitzar-se, Deanna Troi va comentar que per un moment va pensar que estava atrapada en una paret propera, a la qual cosa Worf va respondre: "Per un moment, ho estaves". En històries posteriors (TNG: "L'emissària" i TNG: "El bo i millor d'ambdós mons"), es va confirmar que el transportador només funcionaria a velocitat de curvatura si els llocs d'enviament i de recepció es movien a velocitats iguals.