La Sonata per a violí i piano núm. 1 en re major, op. 2, és una sonata per a violí de George Enescu. Es va estrenar al Théâtre Nouveau de París el 17 de febrer de 1898 amb Alfred Cortot al piano. El va dedicar a Joseph Hellmesberger, un dels seus primers mestres a Viena.
Origen i context Composta el 1887, Enescu encara no havia fet setze anys quan va acabar aquesta primera obra rellevant per al seu instrument preferit. La Primera Sonata per a violí es va estrenar només onze dies després de l'estrena triomfal del Poème roumain. Malgrat que també va ser acollida amb calidesa pel públic i els crítics, no va suscitar el mateix fervor que la seva predecessora. Les crítiques en van lloar el lirisme i la riquesa harmònica, però alhora hi van veure certs rastres d'immaduresa i una influència clara de Brahms, Schumann i Franck.
Música La Sonata per a piano i violí núm. 1 d'Enescu segueix una estructura clàssica de tres moviments, sense scherzo, amb un caràcter seriós i solemne. El primer moviment és una forma sonata de doble tema, mentre que el segon, més original, introdueix un tema nostàlgic (dor, en romanès) i desenvolupa motius de manera orgànica, un mètode que Enescu usarà sovint. La sonata acaba amb un Allegro construït a partir d'un motiu anterior. Enescu titulà les seves sonates prioritzant el piano, indicant que el violí no hauria de ser virtuós sinó integrat dins l'equilibri de cambra.
Estructura La sonata consta de tres moviments:
Allegro vivo Quasi adagio Allegro
Té una durada aproximada de 24 minuts.
Referències
Categoria:Composicions musicals del 1887 Categoria:Composicions en re major Categoria:Música de cambra de George Enescu