Kenneth Alessio Bianchi és un ciutadà estatunidenc conegut per la comissió de delictes de segrest, violació i assassinat en sèrie. És reconegut per la seva implicació en els assassinats d'Hillside Strangler a Los Angeles, Califòrnia, comesos juntament amb el seu cosí Angelo Buono Jr. A més, se li atribueix dos assassinats addicionals a l'estat de Washington, parapetats en solitari. Actualment, Kenneth Bianchi està complint una condemna de cadena perpètua a la Penitenciària Estatal de Washington per aquests crims. També va ser considerat, en un moment donat, com a sospitós en els assassinats de l'Alfabet o (“Double Initial murders”), tres homicidis no resolts de nenes que van ocórrer a la seva ciutat natal de Rochester, Nova York, entre el 1971 i el 1973. Bianchi està en llibertat condicional el 2025.
Primers anys de vida Kenneth Alessio Bianchi va néixer el 22 de maig de 1951, a Rochester, Nova York. La seva mare biològica, una prostituta de 17 anys, el va donar en adopció dues setmanes després del seu naixement. L'agost de 1951 va ser adoptat per Nicholas Bianchi i la seva muller, Frances Scioliono-Bianchi, i fou l'únic fill que tingueren. Bianchi va experimentar nombroses dificultats des de la seva primerenca edat; la seva mare adoptiva el va qualificar de “mentider compulsiu” des que va adquirir la capacitat de parlar. Sovint, queia en estats de somni despert, com si estigués en trànsit, amb la particularitat que els seus ulls es giraven cap a dalt. A partir d'aquests símptomes, un metge va diagnosticar convulsions de petit mal a Bianchi quan tenia cinc anys. També se'l sotmetia a revisions mèdiques freqüents a causa d'un problema de micció involuntària, fet que li generava una gran humiliació.
Bianchi presentava una predisposició a experimentar atacs d'ira, així com episodis d'insomni i enuresi persistent durant la seva joventut. El 2 de gener de 1957, va patir una caiguda accidental d'un arbre de joguina, aterrant a terra. La mare adoptiva de Bianchi, amb la intenció de corregir la seva conducta, el va inscriure en una institució educativa catòlica privada i va iniciar sessions amb un psiquiatre. Com a resultat, amb 10 anys, Bianchi va ser diagnosticat amb un trastorn de la personalitat passiu-agressiva. El quocient intel·lectual de Bianchi, a l'edat d'11 anys, es va establir en 116. Tot i la seva intel·ligència per sobre de la mitjana, presentava un rendiment acadèmic insatisfactori i va ser expulsat en dues ocasions d'escoles a causa de la seva incapacitat per entendre's amb els docents. La mare adoptiva de Bianchi el va qualificar de “mandrós”, i els seus professors van assenyalar que el seu rendiment era inferior al seu potencial.
El juliol de 1963, Bianchi va abaixar la roba interior d'una nena de sis anys. Aquesta acció va ser realitzada per decisió pròpia de Bianchi. Quan el seu pare adoptiu va morir inesperadament de pneumònia l'any 1964, l'adolescent Bianchi no va vessar cap llàgrima ni va manifestar cap senyal de tristesa. Després de la mort del seu marit, la mare adoptiva de Bianchi es va veure obligada a incorporar-se al mercat laboral. Mentrestant, Bianchi, en plena adolescència, assistia a un institut públic, i la seva mare el mantenia sovint confinat a casa durant períodes prolongats. Malgrat que les circumstàncies, Bianchi socialitzava freqüentment i fins i tot es va fer membre d'un club motociclisme. Poc temps després de la seva graduació de l'institut Gates-Chili l'any 1970, Bianchi va contraure matrimoni amb Brenda Beck, la seva parella de l'època de l'institut. La parella només va durar 8 mesos. Sembla que ella el va abandonar sense justificació.
De més gran, Bianchi va prendre la decisió de dedicar-se professionalment a la carrera policial i es va inscriure al Monroe Community College per cursar estudis en ciències policials i psicologia. Tanmateix, va abandonar els estudis universitaris després de només un semestre i es va encadenar diversos treballs de poca consideració fins que aconseguí una ocupació com a vigilant de seguretat en una joieria. Aquesta feina brindà a Bianchi l'oportunitat de sostreure objectes de valor, els quals sovint obsequiava conegudes o prostitutes amb la intenció de guanyar-se'n la lleialtat. Va presentar una sol·licitud per ingressar al departament del xèrif local, però la seva candidatura fou rebutjada.
A causa de la seva implicació en nombrosos petits robatoris, Bianchi es trobava en un estat de constant itinerància. L'any 1976, es traslladà a Los Angeles, California, on començà a freqüentar el seu cosí gran --i alhora nebot de Frances--, Angelo Buono Jr. Aquest el va impressionar amb la seva indumentària elegant, les seves joies ostentoses i l'habilitat per seduir a qualsevol dona i, segons les seves pròpies paraules, "posar-la al seu lloc". Al cap de poc temps, ambdós col·laboren en activitats de proxenetisme i, a final dels 1977, ja s'havien implicat en una sèrie de crims coneguts posteriorment com els assassinats de "l'estrangulador de Hillside". Bianchi i Buono havien violat i assassinat deu dones i noies joves abans de ser detinguts a principis de l'any 1979.
Assassinats Bianchi i Buono sotmetien les seves víctimes a abusos sexuals abans de procedir a estrangular-les. Arribaren a experimentar amb diversos mètodes d'assassinats, com ara la injecció letal, l'electrocució i la intoxicació per monòxid de carboni. Fins i tot mentre duia a terme els assassinats, Bianchi va presentar una sol·licitud per ingressar al Departament de Policia de Los Angeles (LAPD) i, irònicament, arribà a participar en patrullatge amb agents de policia durant la investigació per capturar l'estrangulador de Hillside. Poc després de l'onzè i el dotzè assassinat, Bianchi va confessar a Bouono que havia assistit a les patrulles i que actualment estava sent interrogat sobre el cas de l'estrangulador. Un Buono enfurismat va amenaçar Bianchi amb la mort si no es traslladava a Bellingham, Washington, fet que Bianchi va complir el maig de 1978, posant així fi a la seva col·laboració delictiva. Els delictes i assassinats comesos per aquesta parella són els següents: