Orleans és un comtat al nord-est de l'estat de Vermont, als Estats Units. En el cens del 2020 tenia una població de 27.393 habitants. La seva seu de comtat és la ciutat de Newport. El comtat fou creat el 1792 i organitzat el 1799. Com a la resta de Nova Anglaterra, s'han atorgat pocs poders governamentals al comtat.
Història Els Rogers' Rangers es veieren obligats a retirar-se al comtat després del seu atac a Saint-François-du-Lac, Quebec, el 1759. Per confondre els seus perseguidors venjadors, es separaren a la riba est del llac Memphremagog. Un grup va seguir el riu Clyde. Un altre va seguir el riu Barton cap al sud fins a les cascades a la desembocadura del Crystal Lake, on pogueren pescar. Des d'allí, continuaren cap al sud, passant pel cim, fins a la vall del riu Passumpsic., page 1
La Corona Britànica envià agrimensors per a delimitar la frontera entre les seves dues colònies del Canadà i Amèrica d'acord amb l'Acta de Quebec del 1774. En un principi aquest havia de correspondre al paral·lel 45 nord. El resultat, però, fou una línia torta de fins a al nord d'aquesta frontera prevista. Això es va resoldre a favor de la línia torta pel Tractat Webster-Ashburton del 1842. Això va afectar el comtat d'Orleans, en particular Derby Line, que d'altra manera hauria tornat a ser del Canadà.
El 1779 o 1780 el general Moses Hazen construí la carretera militar Bayley-Hazen des de Newbury, passant per Hardwick, Greensboro, Craftsbury i Albany fins a Hazen's Notch, al nord de Vermont. Aquesta carretera havia d'ajudar a envair el Canadà. Mai es feu servir amb aquest propòsit, però esdevingué fonamental en l'assentament en aquesta zona. Tanmateix, passaren cinc anys o més abans que la zona salvatge fos habitada per persones que no fossin uns quants indis abenakis, i això durant l'estiu.
Vermont fou dividit en dos comtats el març de 1778. El 1781 la legislatura dividí el comtat més septentrional, Cumberland, en tres comtats: Windham i Windsor, situats més o menys on són avui dia. La resta del nord es deia comtat d'Orange. Aquest darrer tram gairebé corresponia a l'antic comtat de Gloucester, a Nova York, organitzat per aquesta província el 16 de març de 1770, amb Newbury com a shire town.
L'estat concedí un town a Ebenezer Crafts i seixanta-tres associats el 6 de novembre de 1780. El nom de la ciutat fou canviat a Craftsbury, en honor d'Ebenezer Crafts, el 27 d'octubre de 1790. Crafts fou el primer poblador del comtat.Gazetteer of Lamoille and Orleans Counties, VT.; 1883-1884, Compiled and Published by Hamilton Child; May 1887
El 3 de setembre del 1783, a conseqüència de la signatura del Tractat de París, la Guerra de la Independència acabà amb el reconeixement per part de la Gran Bretanya de la independència dels Estats Units. La frontera de Vermont amb el Quebec s'establí a 45 graus de latitud nord.Van Zandt, Franklin K. Boundaries of the United States and the Several States. Geological Survey Professional Paper 909. Washington, DC; Government Printing Office, 1976. The Standard Compilation for its subject. P. 12.Parry, Clive, ed. Consolidated Treaty Series, 231 Volumes. Dobbs Ferry, New York; Oceana Publications, 1969-1981. Volume 48; p. 481; 487; 491-492.
De 1791 a 1793 Timothy Hinman construí el que ara s'anomena "Hinman Settler Road", que unia Greensboro cap al nord amb Derby i Canadà.
El 5 de novembre de 1792 la legislatura dividí els comtats de Chittenden i Orange en sis comtats separats, de la manera següent: Chittenden, Orange, Franklin, Caledonia, Essex i Orleans. No es coneix la raó pel qual el comtat duu el nom d'Orleans, França.. E-referencedesk.com. Retrieved on April 12, 2014.
Orleans perdré territori quan es creà el nou comtat de JeffersonMés tard anomenat comtat de Washington el novembre del 1814 el 1797.
El 1810 Runaway Pond inundà sobtadament la vall del riu Barton amb 1.988.000.000 d'aigua en la catàstrofe natural més gran de la història post-colombina del comtat d'Orleans. Increïblement, no hi hagué cap mort.
El 27 de desembre de 1813 el comtat fou envaït per la milícia britànica de la propera Stanstead, Quebec, durant la Guerra de 1812 per tal de destruir una caserna indefensa a Derby i per buscar subministraments. No resultà ningú ferit. Fins a la invasió, els habitants locals, com la majoria dels habitants de Nova Anglaterra, s'oposaven a la guerra. Alguns havien passat subministraments de contraban als britànics. Després de la invasió, l'entusiasme pels seus veïns disminuí substancialment.Vermont: Records of the Governor and Council of the State of Vermont ... - Google Books. Books.google.com. Retrieved on April 12, 2014.
El juny de 1816 va portar de neu al comtat seguida de devastació agrícola. El 1816 va ser conegut com l'Any sense estiu.Orleans County History . Old Stone House Museum. Retrieved on April 12, 2014.
Quan es va formar el comtat de Lamoille a l'octubre de 1835, Orleans va perdre els towns d'Eden, Hyde Park, Morristown i Wolcott.
El 1858 Barton (i el comtat d'Orleans) van obtenir un terreny triangular de Sheffield (i el comtat de Caledonia) que incloïa tot May Pond, tota la zona al sud de Crystal Lake i el village de South Barton.
El 1860 l'estat era un dels principals productors de llúpol del país. Els comtats d'Orleans i Windsor lideraven l'estat. Aquest cultiu va arribar convenientment com a substitut de la desaparició del comerç d'ovelles merines. El llúpol també va desaparèixer. Hi confluïren diversos factors: malalties de les plantes el 1909, la migració de plantacions a Califòrnia del 1853 al 1910, on el cultiu es feia de manera més eficient, i la Llei seca tant a nivell estatal com nacional.
Durant la Guerra Civil, la Companyia D del 4t Regiment d'Infanteria de Vermont fou reclutada principalment del comtat d'Orleans.
En resposta a una crida del govern voluntaris del comtat s'uniren a l'Exèrcit de la Unió. El setembre del 1861 s'uniren al 6è Regiment d'Infanteria de Vermont i ajudaren a completar la Companyia D. El regiment finalment va passar a formar part de la Primera Brigada de Vermont.
El 1864 foren capturats 267 homes de l'11è Regiment d'Infanteria de Vermont a la batalla del ferrocarril de Weldon durant la campanya d'Overland, avui més coneguda com la Batalla de Jerusalem Plank Road. Va ser una font considerable de preocupació local quan es va saber que aquests presoners havien estat duts a la presó d'Andersonville, un lloc conegut, ja llavors, per les seves males condicions de vida. D'aquests presoners, 54 eren del comtat d'Orleans. Molts d'aquests van morir a la presó.
Abans de la Guerra Civil començà a arribar immigració francesa al comtat.
Com la resta de l'estat, el comtat d'Orleans envià fins a una quarta part dels seus homes elegibles a la Guerra Civil, i un deu per cent d'aquests hi perderen la vida. D'altres van tornar massa mutilats per continuar treballant a les seves granges, que la majoria de voluntaris havien abandonat.vermont La sobtada oferta de moltes granges a la venda a mitjans de la dècada de 1860 provocà una caiguda precipitada dels preus agrícoles. Els propers francocanadencs ho aprofitaren. De resultes d'això i de la pèrdua de mà d'obra agrícola nativa cap a altres estats, Vermont, en particular la part nord, en aquell moment rebé molts immigrants i durant el tombant del segle XX.
El 1903 el comtat adquirí una presó capaç d'allotjar unes 350 persones anualment. Arribà a acollir 140 persones alhora, arran d'un concert de rock amb molta assistència el 1973. La presó va tancar el 1995. Està inclòs al Registre Nacional de Llocs Històrics.
El 1903 una llei estatal permeté que cada town decidís permetre la venda de licors als seus límits. El 1905 cap town del comtat permetia la venda de begudes alcohòliques. El canvi no va ser tan dràstic, ja que la llei estatal havia prohibit teòricament l'alcohol abans de 1903, però aquesta llei s'aplicava de manera desigual. El 2017 els towns de Derby, Jay i Westmore, el village d'Orleans i la ciutat de Newport permeten la venda de licors en punts de venda autoritzats pel Departament de Control de Begudes Alcohòliques de Vermont.
El 1910 hi havia 2.800 granges al comtat, que en conjunt tenien 27.000 vaques, produint de llet anualment.
El 2008 l'estat va notificar als residents d'Albany, Craftsbury, Irasburg, Lowell, Newport Town, Troy, Westfield i sis towns dels comtats adjacents de Lamoille i Franklin que una revisió dels registres mèdics del 1995 al 2006 havia revelat que els residents a menys de de l'antiga mina d'amiant a Belvidere Mountain tenia taxes d'asbestosi superiors al normal. El govern estatal i federal continuen estudiant aquest afer. Una crítica posà de relleu que aquest estudi es basava en tres persones, no identificades, que moriren d'asbestosi entre 1995 i 2005, d'una població total de 16.700 habitants. L'abril del 2009 el Departament de Salut de Vermont publicà un estudi revisat que conclogué que totes les morts relacionades amb la mina d'amiant van ser causades per l'exposició laboral. L'informe també concloïa que les persones que vivien a prop de les mines no tenien un risc més gran de patir malalties relacionades amb l'amiant que les persones que vivien en qualsevol altre lloc de Vermont.asbestosgroupminesite. Healthvermont.gov. Retrieved on April 12, 2014. Tot i això, encara caldrà netejar el lloc. El 2009 el cost previst de la neteja era de 300 milions de dòlars. In 2008, the state notified residents of Albany, Craftsbury, Irasburg, Lowell, Newport Town, Troy, Westfield and six towns in the adjacent counties of Lamoille and Franklin, that a review of health records from 1995 to 2006 had revealed that residents within of the former asbestos mine on Belvidere Mountain had higher than normal rates of contracting asbestosis. The state and federal government continues to study this problem. A critic replied that the entire basis of the study were three unidentified people who died from asbestosis 1995-2005 out of a total population of 16,700. In April 2009 the Vermont Department of health released a revised study which found that all of deaths related to the asbestos mine were caused by occupational exposure. The report also concluded that people living near the mines had no increased risk of asbestos related illness than people living anywhere else in VermontHowever, the site will still need to be cleaned. In 2009, the expected cost of cleanup was $300 million
Geografia Segons l'Oficina del Cens el comtat té una superfície de de les quals son terra ferma i (3,9%) son cobertes per les aigües. Té la superfície més gran dels tres comtats que formen Northeast Kingdom.
El punt més alt del comtat és Jay Peak, al town de Jay, amb . La més baixa és la superfície del llac Memphremagog a .
El comtat està drenat principalment per quatre sistemes fluvials: els rius Barton, Black, Clyde i Missisquoi. Els tres primers van cap al nord.L'autor Howard Frank Mosher ha escrit diversos llibres sobre la zona, entre aquests Where the Rivers Flow North. L'últim serpenteja cap a l'oest a través del Canadà i els Estats Units. Hi ha una excepció a l'extrem sud del comtat: Greensboro, Craftsbury i el sud de Glover estan drenats en gran part al sud i a l'oest pel riu Lamoille. El comtat és l'únic de l'est de Vermont que drena cap al nord com a part de la conca del St. Lawrence. Tots els comtats de Vermont directament al sud (i a l'est de Green Mountains) desemboquen al riu Connecticut, de la mateixa manera que gran part del Essex, a l'est.
El riu Barton drena el llac Crystal, corre cap al nord travessant Barton, Brownington, Coventry i desemboca a través de Newport al llac Memphremagog . La conca del riu Barton també abasta els towns de Derby, Irasburg, Westmore i els cossos d'aigua de Willoughby Lake, Crystal Lake i els estanys Shadow i Parker.