El Genocidi de Tasmània o Guerra Negra es refereix al període violent entre els invasors britànics i els aborígens de Tasmània al començament del .Bonwick, James (1870) The black war of Van Diemen's Land London: S. Low, Son & Marston.Turnbull, Clive (1948) Black war: the extermination of the Tasmanian Aborigines. Melbourne: Cheshire. Tot i que els historiadors varien quant a la definició de quan començà i acabà el genocidi, s'entén que abasta el temps quan és sancionada, i oficialment declarada, la llei marcial pel govern invasor colonial entre els anys 1828 i 1832.
El terme Guerra Negra s'utilitza també a voltes per a referir-se a altres conflictes posteriors entre els colons invasors europeus i els aborígens australians en altres llocs d'Austràlia continental.Dewar, Michelle (1992) The 'Black War' in Arnhem Land: missionaries and the Yolngu 1908–1940, Darwin: Australian National University, North Australia Research Unit.
Les matances en massa i la mutilació d'orelles dels aborígens de Tasmània es feren com a part del genocidi a la Terra de Van Diemen.Ryan, L (2007) "Massacre in Tasmania? How Can We Know?" Accés: 15 agost 2009. La precisió d'alguns informes fou qüestionada en la dècada dels 1830 per la Comissió del Govern Britànic de Recerca, encapçalat per l'arxidiaca William Broughton i en el per alguns historiadors com N. J. B. Plomley en la dècada dels 1960.Plomley, N.J.B., Friendly Mission. La controvèrsia en el nou mil·lenni arribà després per l'historiador Keith Windschuttle l'any 2002, que posà en dubte l'exactitud dels comptes de les massacres i els assassinats, i despertà una immensa controvèrsia a Austràlia.Windschuttle, Keith (2002). The Fabrication of Aboriginal History, Volume One: Van Diemen's Land 1803–1847, p. 146–149.
En combinació amb els efectes epidèmics per la introducció a Euràsia de malalties infeccioses, davant les quals els oriünds de Tasmània no tenien pas immunitat, el conflicte tingué tal impacte en la població autòctona de Tasmània que s'informà que havien estat exterminats.Flood, Dr Josephine, The Original Australians, p. 128–132.
Petits grups romanents dels supervivents del genocidi es van traslladar a les illes de l'Estret de Bass. Els seus descendents continuen allí hui, i s'engrapen les orelles en honor dels seus avantpassats mutilats. Gran part de les seues llengües, coneixements ecològics locals i cultures originàries, s'han perdut a Tasmània, potser amb l'excepció dels registres arqueològics i històrics realitzats en el seu moment.
Definició Les descripcions del Genocidi de Tasmània són diferents, i van des d'una sèrie de petits conflictes i massacres a les afirmacions que els mètodes utilitzats durant els enfrontaments constitueixen un genocidi. Aquesta guerra fou un dels molts conflictes que s'utilitzen com a exemple per a definir el terme genocidi, que es començà a utilitzar en la dècada dels 1940.
L'ús del terme guerra a vegades també es discuteix ja que no s'hi va fer cap declaració oficial de guerra, i només el costat dels colons invasors estava totalment equipat per a la guerra. D'altra banda, alguns historiadors suggereixen que termes com ara guerra civil, ocupació, assassinat o genocidi seria més apropiat per a descriure el que hi va passar.
Detalls En la mesura que la guerra mai no fou pas declarada oficialment, els historiadors difereixen en la datació del prolongat conflicte.
D'acord amb James Bonwick l'inici del genocidi és l'any 1804. El primer conflicte entre els colons invasors i els autòctons es va produir el 3 de maig del 1804. Va haver-hi testimoniatges de tres supervivents del que va succeir aquest dia. Se sap que un gran grup d'autòctons, uns 300 o més, va entrar en el veïnatge de la colònia britànica. L'informe oficial elaborat pel tinent Moore, l'oficial al comandament, es va referir a un "atac" dels autòctons armats amb llances, i va indicar que dos en van morir i va resultar-ne ferit un nombre indeterminat. Moore va informar d'haver disparat una bala des d'una carronada per dispersar els autòctons, però l'informe no diu si el projectil era sòlid o un pot de metralla, o simplement una càrrega de pólvora destinada a espantar. D'altra banda, es va informar que no va haver-hi morts pel tret del canó. El segon compte, també registrat poc després dels fets, estava contingut en una carta escrita pel cirurgià Jacob Mountgarrett al rector Robert Knopwood. esquerra|miniatura|Canó instal·lat en una plaça usat en la defensa de fortificacions La carta es referia a un atac "premeditat" als colons en què tres autòctons foren assassinats. A més del tir de canó, dos soldats dispararen fusells per protegir colons de Risdon Cove després de ser colpejats per aborígens que portaven waddies (maces de fusta). Aquests soldats assassinaren un aborigen obertament, i feriren de mort un altre que més tard aparegué mort en una vall. En els enfrontaments alguns aborígens foren assassinats i els colons "tenien raons per a suposar que alguns més en van resultar ferits, mentre que a un li van veure allunyant-se sagnant". El conflicte va sorgir quan els autòctons van descobrir que alguns colons havien estat matant cangurs. Se sap també que un xiquet de 2-3 anys d'edat es va quedar enrere en el que es va considerar una "retirada enfront d'un intent hostil a les fronteres de l'assentament". Un altre dels tres comptes afirma que "va haver-hi una gran part d'indígenes massacrats i ferits". Això estava d'acord amb Edward White, un convicte irlandés present en els fets, en parlar davant una comissió d'investigació l'any 1830, després de quasi 30 anys, però no sabia quantes en foren les víctimes. Edward White, pel que sembla el primer a veure els autòctons que s'acostaven, també va dir que "els nadius no em van amenaçar; jo no tenia por d'ells; (ells) no van atacar els soldats; no tenien perquè molestar-se amb això; ells no tenien llances, només waddies", però la declaració que no portaven llances és qüestionable i la seua afirmació necessita alguna reserva. Els seus contemporanis havien cregut que l'enfocament seria sobre un possible atac per un grup d'autòctons molt més nombrosos que els colons de la zona i van parlar d'"un atac realitzat pels indígenes", la seua "aparença hostil", i "que la seua intenció era atacar-nos a nosaltres". Edward White també afirmà que els ossos d'alguns dels aborígens van ser enviats a Sidney en dos barrils, però aquesta afirmació, igual que les altres que va fer, no està corroborada per cap altre testimoni ocular. La història primerenca de Tasmània passà després a relatar una història sobre les hostilitats entre colons invasors i autòctons i els conflictes esporàdics de venjatives tàctiques de guerrilla pels autòctons en els primers anys d'assentament colonial, en general sobre els recursos alimentosos, els tractes cruels i la matança de nadius, el segrest de dones i xiquets autòctons com a parelles sexuals i esclaus i l'escalada en la dècada dels 1820 amb l'expansió de la ramaderia.The Fabrication of Aboriginal History, Volume One: Van Diemen's Land 1803–1847, Keith Windschuttle, 2002, ISBN 1-876492-05-8, pàg. 16-26.
Unes altres fonts citaven el conflicte de l'any 1826, quan el diari Colonial Times publicà un anunci sobre la legítima defensa, que reflectia l'ànim del públic dels invasors colons en aquell moment. Açò es publicà en uns moments en què les relacions entre els autòctons i els colons havien arribat a un escenari d'oberta hostilitat, en part com a resultat de la usurpació de terrenys de caça dels autòctones, en part pels tractes cruels i la matança dels nadius pels pastors, ramaders, roders i caçadors de foques dels invasors i en part pels segrestos de xiquets natius. El punt de vista dels invasors colons semblava requerir ja l'extermini dels autòctons o bé la retirada de les seues terres que els colons invasors volien posseir.
Controvèrsia del terme La "Guerra Negra", com s'anomenà l'extermini de tasmanians mai no fou pas declarada oficialment, i això ha portat a diverses interpretacions sobre la datació. Alguns situen el conflicte amb el començament de la invasió europea de l'illa al 1803, que arribà a la màxima intensitat durant la dècada dels 1820, que és el període més comunament referit com el genocidi. El final del conflicte arribà en la dècada dels 1830, després del fracàs de la Black line (línia negra), un sistema per a mantenir els autòctons apartats dels territoris envaïts colonitzats. Els darrers tasmanians foren traslladats a un campament de l'illa Flinders, i els pocs supervivents els traslladaren de nou a Oyster Cove, al sud de Hobart, al sud-est de Tasmània.
Aquest conflicte forma part de les guerres que dugueren la colonització britànica d'Austràlia. Fou debatut fil per randa per primera vegada l'any 2002 en The Fabrication of Aboriginal History, volum 1: Van Diemen's Land 1803-1847 de Keith Windschuttle, que qüestionava les versions historiogràfiques tradicionals i els mètodes utilitzats per a quantificar el nombre de víctimes tasmanianes, i afirmava que era exagerat.The Fabrication of Aboriginal History, Volume One: Van Diemen's Land 1803-1847, Keith Windschuttle, 2002, ISBN 1-876492-05-8. El llibre va causar gran renou, però tant les seues teories com el mètode que el secunda han estat reprovats per diversos autors en publicacions com Contra Windschuttle per S. G. Foster, Whitewash: on Keith Windschuttle's fabrication of Aboriginal history per Robert Manne, i Massacre in Tasmània?"Contra Windschuttle", S.G. Foster Quadrant, març 2003, 47:3. Robert Manne, Whitewash: on Keith Windschuttle's fabrication of Aboriginal history, Quadrant 47/10, agost 2003; R Manne (ed), Whitewash, Melbourne, 2003. How ca we know? per Lyndall Ryan, entre altres.Lyndall Ryan, Massacre in Tasmania? How can we know?«Còpia arxivada». Archivat des del original el 5 de juny de 2010. Consultat el 3 de maig de 2010.
Tot i que es van reportar morts massives en la llavors Terra de Van Diemen la seua precisió fou qüestionada per la Comissió de Recerca del Govern Britànic dirigida per l'arxidiaca (més tard bisbe) William Broughton, i en els anys 1960 per historiadors com Brian Plomley.Lyndall Ryan (2007)."Massacre in Tasmania? How Can We Know?". Australian and New Zealand Law History Association. (Vista ràpida en Google).Plomley, N.J.B., Friendly Mission: the Tasmanian journals and papers of George Augustus Robinson, 1829-1934. Suplement de la Tasmanian Historical Research Association, 1971. Les crítiques van continuar posteriorment en l'obra de Windschuttle.Windschuttle, 2002: 146-149.
Precisions sobre la data d'inici Alguns historiadors fan coincidir el començament d'aquest genocidi amb l'inici de la colonització britànica de Tasmània el 1803. En aquella data es crea el primer assentament europeu a l'illa, una colònia penal.