Ștefan Niculescu (Moreni, Dâmbovița, Romania, 31 de juliol, 1927Ştefan Niculescu, Autoritatea BnF„Ștefan Niculescu”, Gemeinsame Normdatei, accesat în 28 aprilie 2014 – Bucarest, Romania,„Ștefan Niculescu”, Gemeinsame Normdatei, accesat în 31 decembrie 2014 22 de gener, 2008) va ser un compositor, musicòleg i professor universitari romanès. La seva obra s'emmarca dins l'àrea de la música culta contemporània i abasta nombrosos gèneres musicals. Niculescu estava interessat en el folklore musical de l'Extrem Orient, l'heterofonia i la música electrònica. Durant molts anys, va ensenyar composició al Conservatori de Bucarest.

Va ser membre de ple dret de l'Acadèmia Romanesa i doctor honoris causa de l'Acadèmia de Música de Cluj. Va rebre el Premi Herder (1994), el premi de musicologia de l'Acadèmia Francesa (1972) i nombroses altres distincions. Niculescu va ser membre de la U.C.M.R. i de la S.A.C.E.M. (París).

Estudis Entre 1941 i 1946, Niculescu va estudiar a la Reial Acadèmia de Música de Bucarest. Després va canviar a l'enginyeria (estudiant a l'Institut de Construccions Civils de Bucarest fins al 1950), i finalment va tornar a l'Acadèmia de Música. Allà va estudiar composició amb Mihail Andricu, entre 1951 i 1957. Va tenir l'oportunitat inesperada (en el context del règim polític del país) d'assistir a l'Escola de Música Nova de Darmstadt (1966–1969) i als Cursos de Música Electrònica de l'Estudi Siemens de Munic (1966).

Activitat En l'àmbit docent Entre 1958 i 1960 va treballar com a professor de piano, després com a investigador a l'Institut d'Història de l'Art (1960–1963). Des de 1963 és professor universitari al Conservatori de Bucarest, on ensenya anàlisi musical i composició; cessa la seva activitat el 1987 i hi torna sis anys després. El 2001, rep el títol de vicerector honorari d'aquesta institució.

Al llarg de tota la seva carrera, ha mantingut un gran interès per l'educació musical. Una altra de les seves preocupacions va ser la relació entre el músic i el públic. A la dècada de 1970, va contribuir a la popularització de la nova música a través d'exposicions (acompanyades d'escoltes fonogràfiques) a Bucarest juntament amb Șerban Stănciulescu. El 1991, va fundar la Setmana Internacional de Música Nova a Bucarest.

Compositor Entre els compositors estrangers que van marcar el seu estil, Niculescu va citar Iannis Xenakis i Pierre Boulez. Va apreciar l'interès d'aquest últim per la música heterofònica, que ell mateix estudiaria a través de la música tradicional del sud-est asiàtic (per exemple, els conjunts gamelan d'Indonèsia).

Va compondre més de 70 obres en diversos gèneres (per a conjunts de cambra o simfònics, amb veu, música d'òpera). La música de Niculescu veu la llum a Editura Muzicală, Éditions Salabert, Ars Viva/B. Schött's Söhne Musikverlag (Magúncia), Gerig Musikverlag (Colònia). Les seves obres estan enregistrades a Electrecord (Romania), Erato (França), Attacca Records (Països Baixos).

Musicòleg Va contribuir a la compilació de la monografia "George Enescu" (1972, Editorial de l'Acadèmia Romanesa), per la qual va ser guardonat amb el Premi de l'Acadèmia Francesa.Sava, pag. 143 El volum Reflexions sobre la música, Editorial Musical, Bucarest, 1980, reuneix les seves importants contribucions teòriques.

Obres seleccionades Música orquestral (simfònica) Simfonia núm. 1 (1956), per a gran orquestra Heteromorphiesava-143" (fr. Heteromorphie, 1967), per a orquestra Unisonos I (1970), per a orquestra Unisonos II (1971), per a orquestra Ison I (1973), per a orquestra Ison II (1975), per a orquestra Simfonia núm. 2 "Opus dacicum" (1980), per a gran orquestra Sincronie II (1981), per a orquestra Simfonia núm. 3 "Cantos" (1984–1986), per a instruments de vent fusta solistes i orquestra (hi ha tres versions, amb solistes diferents) Simfonia núm. 4 "Deisis" (1995) Cinquena Simfonia "Litanies" (1997) Formants (a.f.)

Música de cambra Inventions (1963), per a clarinet i piano Echos I (1977), per a violí Ricercare in uno (1984), per a sintetitzador, clarinet i violí Hétérophonies pour Montreux (1986), per a cinc instruments Octuplum (1987), per a vuit instruments Chant-son (1989), per a saxòfon Sequentia (1994), per a sis instruments Undecimum (1998), per a onze instruments

Música vocal tres cantates (1959–1965) Aforismes d'Heràclit (1969), per a 20 veus solistes Invocatio (1988), simfonia coral Axion (1992), per a cor femení i saxòfon Psalmus (1993), per a sis veus

Teatre líric El llibre amb Apolodor (impremtada el 1975, Cluj-Napoca), òpera-ballet per a nens. Llibret de Gellu NaumSava, pag. 39

Música de cinema El camí cap a la victòria o la clau dels somnis (1966) Faust XX (1966)

Premis i distincions. Títols honorífics Acadèmia Romanesa (premi de composició – 1962, premi de musicologia – 1972) Acadèmia Francesa (premi de musicologia – 1972) Unió de Compositors i Musicòlegs de Romania (premis de composició el 1975, 1977, 1981, 1983, 1985, 1986, 1988, 1998; gran premi el 1994) Premi "Gottfried von Herder" (1994, per la trajectòria professional) Festival de Música Religiosa de Montreux-Vevey (premi a la trajectòria professional) Va esdevenir membre corresponent de l'Acadèmia Romanesa el 1993 i després acadèmic de ple dret (1997). Va ser nomenat doctor honoris causa per l'Acadèmia de Música de Cluj.

Condecoracions Medalla al "Mèrit Cultural", 1a classe (26 de setembre de 1966) "per mèrits destacats en l'àmbit literari, artístic i de difusió de la cultura nacional, amb motiu del Centenari de l'Acadèmia de la República Socialista de Romania"Decretul Consiliului de Stat al Republicii Socialiste România nr. 740 din 26 septembrie 1966 privind conferirea ordinului și medaliei „Meritul Cultural”, publicat în Buletinul Oficial al Republicii Socialiste România, anul II, nr. 66, Partea I, 11 octombrie 1966, p. 471. Ordre Nacional "Estrella de Romania" en el rang de Comandant (1 de desembre de 2000) "per assoliments artístics destacats i per a la promoció de la cultura, en el Dia Nacional de Romania"Decretul președintelui României nr. 524 din 1 decembrie 2000 privind conferirea unor decorații naționale personalului din subordinea Ministerului Culturii, publicat în Monitorul Oficial nr. 666 din 16 decembrie 2000, art. 1, anexa 1, b) 1.

Referències

Bibliografia Sava, Iosif i Vartolomei, Luminița (1979). Diccionari de música, Editorial Científica i Enciclopèdica, Bucarest Sandu-Dediu, Valentina. Ștefan Niculescu, al fullet del programa del festival Setmana Internacional de Música Nova (14a edició, 23-30 de maig de 2004)

Enllaços externs Membres de l'Acadèmia Romanesa des de 1866 fins a l'actualitat – N0

Categoria:Morts el 2008 Categoria:Morts a Bucarest Categoria:Persones de la província de Dâmbovița Categoria:Pedagogs musicals romanesos Categoria:Compositors romanesos del segle XX Categoria:Compositors del segle XXI Categoria:Compositors nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1927