Philippus de Caserta, també Philipoctus o Filipoctus (dates de naixement i mort desconegudes; finals del segle XIV), va ser un teòric i compositor de la música medieval. El seu nom s'associa amb l'estil compositiu de l'Ars subtilior.
Biografia Se sap que Philippus va treballar a la cort papal d'Avinyó a la dècada de 1370. La seva balada Par les bons Gedeons lloa l'antipapa Climent VII. La majoria de les seves obres supervivents són balades; també se li ha atribuït un rondó i, més recentment, un credo. Va escriure la seva balada En attendant souffrir per a Bernabé Visconti, evident en la inclusió del lema de Visconti a la part superior. Dues peces de Caserta, En remirant i De ma dolor, utilitzen fragments de text de cançons del compositor més famós del , Guillaume de Machaut. També es van manllevar passatges de l'obra de Caserta, per exemple, de Johannes Ciconia per al seu virelai Sus une fontayne.
A més d'altres quatre treballs teòrics, també s'atribuí a Caserta el Tractatus de diversis figuris per quas diversimode discantatur per aliquas regulas non sequentes modum tenoris, sed alterius temporis.
Obres Les seves peces van ser compostes exclusivament per a tres cantants.
Balladen De ma dolour En attendant souffrir En remirant vo douce pourtraiture Il n’est nulz homs Par le grant senz Par les bons Gedeons
Andere Credo Rondeau Espoir dont tu m’as fayt (Atribució controvertida)
Bibliografia Anne Stone: Philippus, de Caserta. A: Ludwig Finscher (Hrsg.): Die Musik in Geschichte und Gegenwart. Segona edició, secció individual, volum 13 (Paladilhe – Ribera). Bärenreiter/Metzler, Kassel et al. 2005, ISBN 3-7618-1133-0 (edició en línia, cal subscripció per a l'accés complet)
Categoria:Compositors medievals Categoria:Música medieval Categoria:Persones de Caserta Categoria:Compositors de la Campània Categoria:Nascuts el 1350