Els rubidgeïns (Rubidgeinae) són una subfamília extinta de teràpsids gorgonops coneguts únicament d'Àfrica. Eren uns dels gorgonops més grossos. Els seus fòssils són comuns a les zones d'associació Cistecephalus i Dicynodon de la conca del Karoo. Visqueren durant el Permià superior i desaparegueren a finals del Permià.
Descripció Els rubidgeïns eren grans carnívors quadrúpedes de la família dels gorgonòpids. Les seves dents més grosses són les canines superiors, que haurien recordat una fulla de navalla i tenien denticles ben desenvolupats. Les dents postcanines eren petites i còniques, però també solien presentar denticles. La substitució de les dents era ràpida en comparació amb la dels terocèfals basals. Els rubidgeïns es poden distingir dels altres gorgonops per l'absència d'os paraesfenoide semblant a una fulla de navalla i la reducció o absència de l'os preparietal. A diferència del que passava en la majoria de gorgonops, l'os jugal sovint era ample. Els rubidgeïns més grossos eren Dinogorgon i Rubidgea.
Paleobiologia Els rubidgeïns eren uns dels gorgonops més grossos coneguts, i els més grossos d'Àfrica. Així mateix, eren els depredadors més grossos del seu medi. Els seus ullals enormes i les seves dents amb denticles indiquen que eren macrodepredadors.
La robustesa del dermatocrani i els bonys supraorbitaris dels rubidgeïns devien servir per protegir el crani de les forces que havia de suportar quan caçaven preses. Hom ha observat una morfologia semblant en altres macrodepredadors del registre fòssil, com ara dinosaures teròpodes. Aquesta morfologia cranial és una de les adaptacions que es veuen en els depredadors que empren el crani en comptes de les extremitats per atrapar les preses.
Classificació i sistemàtica El cladograma següent fou establert per Kammerer el 2016.
Referències
Bibliografia
Categoria:Gorgonòpids