Pandolfo III Malatesta (2 de gener de 1370 - 3 d'octubre de 1427) va ser senyor de Fano, Brescia i Bèrgam i un important condoller amb grans interessos culturals.
Família i joventut Els pares de Pandolfo III Malatesta eren Galeotto I Malatesta (c. 1300–1385), el condoller i senyor de Rímini, i Gentile Da Varano, filla de Rodolfo II Da Varano (?–1384), condottiere i senyor de Camerino, i Camilla Chiavelli de Fabriano. Va tenir nombrosos germans, molts dels quals van tenir una carrera igual de brillant com Pandolfo III. ell mateix. Destaquen especialment Carlo I Malatesta (1368–1429),Carles I Malatesta es va casar (1386) amb Elisabetta Gonzaga (?–1432), filla de Ludovico II Gonzaga. Va ser un destacat partidari dels güelfs propapals i es va moure amb flexibilitat i gran habilitat en la complexa xarxa política de l'Alta i Central Itàlia. El 1397, va ser capità general d'una lliga contra Milà, les tropes de la qual va derrotar a Govèrnolo. El 1406, va ser nomenat governador de Milà, i a partir del 1409, va servir com a diplomàtic i condottiere al servei papal. Va tenir un paper central al Concili de Constança persuadint el seu amic Gregori XII perquè abdiqués. Va presentar personalment la seva carta de dimissió a Constança, preparant així el camí per a la fi del cisma. El 1412, va ser capità general de les tropes venecianes a la guerra contra Segimon d'Hongria. Més tard, va servir a la República de Florència. Va ser ferit diverses vegades i capturat a les batalles de Sant'Egidio, prop de Perugia (1416) i Zagonara (1424). Aventurer: Carlo Malatesta de Rimini Senyor de Rímini, Andrea Malatesta (1373–1416), Senyor de Cesena, i Galeotto Novello (anomenat "Galeotto Belfiore", 1377–1400),Galeotto Novello Malatesta es va casar (1395) amb Anna da Montefeltro, filla d'Antonio II da Montefeltro (1348–1404), comte d'Urbino. Des de ben jove, va estar involucrat en els conflictes militars de la seva família amb els comtes d'Urbino, així com en les lluites amb les branques rivals de la família Malatesta. La Pau de Gènova (1393) va portar un període de pau relativa a les regions de la Romanya i les Marques, a la qual va contribuir el seu matrimoni amb Anna da Montefeltro el 1395. Dos anys més tard, les relacions amb la cort d'Urbino es van enfortir encara més quan Guidantonio da Montefeltro es va casar amb la germana de Galeotto, Renegarda. Cap al final del segle XIV, les hostilitats van tornar a esclatar a les Marques. Alguns d'ells també estaven directament relacionats amb l'ascens al poder de Galeotto Novello Malatesta, que va implementar reformes administratives de gran abast al seu domini, particularment en ciutats com Montalboddo (actualment Ostra), Sansepolcro i Cervia, a partir del 1394. Galeotto Novello Malatesta va morir de pesta a Montalboddo el 15 d'agost de 1400, als 23 anys. No va deixar descendents. Vegeu: Anna Falcioni, Galeotto Novello i Galeotto Belfiore. Senyor de Cervia, Meldola, Sansepolcro, Sessòfiore, i Montefiore. Les seves germanes i mitjanes germanes estaven gairebé totes casades amb potents governants de la regió: els Gonzaga de Màntua, els Pepoli de Bolonya, els Manfredi de Faenza i els Montefeltro d'Urbino.
Pandolfo III Malatesta va créixer a la cort dels Malatesta a Rimini i va rebre una excel·lent educació, inclosa del famós humanista Giacomo Allegretti.Filippo Valenti, Giacomo Allegretti A més d'italià, parlava llatí, francès i provençal i escrivia versos llatins. També tocava el llaüt i l'arpa.Allan Atlas, On the Identity of Some Musicians At The Brescian Court of Pandolfo III Malatesta, In: Current Musicology 36 (1983), S. 11–20, S. 15f Després de la mort de la seva primera esposa (1398), va emprendre un pelegrinatge a Jerusalem el 1399.
Durant la generació de Pandolfo III, la família Malatesta va assolir el cim del seu poder. D'una banda, van aprofitar el Cisma d'Occident (1378–1417) amb les pretensions papals en competència a Roma i Avinyó, i van controlar grans parts de la Romanya i les Marques, territoris que en realitat pertanyien als Estats Pontificis que s'afeblien. D'altra banda, van explotar les dècades de turbulències a la Llombardia fent-se indispensables com a condottieri per a les forces polítiques de l'Alta i Central Itàlia i expandint massivament la seva pròpia esfera d'influència. A partir del 1402, Pandolfo III Malatesta va explotar constantment la seva posició al consell de regència de la vídua de Joan Galeàs Visconti per als seus propis interessos. En un clar esforç per establir el seu propi estat territorial a la Llombardia, amb el suport actiu del seu germà Carlo I Malatesta, va prendre el control de Brescia (1404–1421), Bèrgam (1407–1419) i Lecco (1408–1418). Va perdre Bèrgam i Lecco l'estiu de 1419, i Brescia després de la batalla de Montichiari (8 d'octubre de 1420), que va perdre contra les tropes milaneses comandades per Carmagnola. El tractat de pau entre Milà i Venècia el 24 de febrer de 1421, i l'entrada de Carmagnola a Brescia el 21 de març de 1421, van compensar Pandolfo III Malatesta amb 34.000 florins dels Visconti per renunciar al control de Brescia. Es va retirar a la senyoria restant de Fano (província de Pesaro i Urbino).
Condottiere Pandolfo III Malatesta va començar la seva carrera militar de jove i va lluitar, sovint amb els seus germans Carlo I i Andrea Malatesta, en innombrables escaramusses i guerres a petita escala al servei dels Estats Pontificis o amb les seves pròpies tropes contra dinasties regionals rivals com els Balacchi (Santarcangelo), els Da Polenta de Ravenna, els Montefeltro d'Urbino i els Ordelaffi de Forlì. A diferència dels condottieri com Facino Cane, Carmagnola, Muzio Attendolo Sforza, Angelo della Pergola o Niccolò Piccinino, no va haver de pujar de rang, sinó que, com a membre d'una famosa família noble amb territoris propis, va assumir funcions de lideratge militar des del principi. Ja el 1389, amb poc més de 20 anys, ell i el seu germà Carlo van dirigir 2.000 genets al camp de batalla per al papa Urbà VI. La seva participació en la victòria de la Lliga Anti-Milà a Govèrnolo el 1397 sobre Jacopo dal Verme i Giovanni da Barbiano va ser significativa per a la seva reputació de condottiere. El mateix any, va ser nomenat capità general de les tropes papals. Des del 1401 (fins al 1412), va servir al Ducat de Milà i va ser un dels exponents més importants del partit güelf. Després de l'assassinat de Joan Maria Visconti, va lluitar el 1412 a la guerra de la República de Venècia contra Segimon I de Luxemburg, rei d'Hongria, que reclamava la possessió del Friül i Ístria per a ell mateix. El setembre de 1412, va succeir al seu germà Carlo I com a comandant en cap de les tropes venecianes i va oferir una vigorosa resistència a Pippo Spano, el general hongarès sota Filippo Scolari. Després de nombroses batalles i setges infructuosos, es va veure obligat a retirar-se a la primavera de 1413, primer al Friül i més tard a Hongria. Per aquest èxit, Pandolfo III Malatesta va ser ricament recompensat per Venècia. Va rebre un contracte mercenari per 1.000 homes, dotat amb 48.000 ducats anuals, una renda vitalícia anual de 1.000 ducats i un palau al Gran Canal.Aquests es van vendre a la Ca' Lioni d'Alvise Venier, prop de San Stae, que oferia un valor de 6.000 ducats; vegeu: Federico Odorici, Històries bresciane des dels primers temps fins al nostre temps, Banda 7, Brescia 1857, pàg. 279; G. Chittolini, E. Conti, N. Covini (ed.), A l'època de Pandolfo Malatesta, pàg. 62; Els güelfs i gibel·lins a Bèrgam. Crònica de C. Castelli dels esdeveniments que van tenir lloc a Bèrgam entre els anys 1378 i 1407, i Crònica anònima de Bèrgam dels anys 1402 i 1484, publicada amb un prefaci i notes del Cavalier Can Gio Finazzi, Bèrgam 1870, pàg. 304Aquests es van vendre a la Ca' Lioni d'Alvise Venier, prop de San Stae, que oferia un valor de 6.000 ducats; vegeu: Federico Odorici, Històries bresciane des dels primers temps fins al nostre temps, Banda 7, Brescia 1857, pàg. 279; G. Chittolini, E. Conti, N. Covini (ed.), A l'època de Pandolfo Malatesta, pàg. 62; Els güelfs i gibel·lins a Bèrgam. Crònica de C. Castelli dels esdeveniments que van tenir lloc a Bèrgam entre els anys 1378 i 1407, i Crònica anònima de Bèrgam dels anys 1402 i 1484, publicada amb un prefaci i notes del Cavalier Can Gio Finazzi, Bèrgam 1870, pàg. 304 A més, Pandolfo III Malatesta va ser admès a la noblesa veneciana.Condottieri di ventura: Pandolfo Malatesta, Signore di Bergamo.
En els anys següents, les relacions amb Filippo Maria Visconti es van deteriorar. Malgrat els esforços de mediació de la República de Venècia i, més tard, del papa Martí V, un enfrontament militar era inevitable. El 24 de juliol de 1419, Francesco Bussone da Carmagnola va capturar Bèrgam, i el 8 d'octubre de 1420, Pandolfo III Malatesta va perdre la batalla de Montichiari contra el mateix enemic. Ara buscava l'acord de pau més avantatjós possible. El març de 1421, va cedir Brescia al duc de Milà, va renunciar per sempre al domini llombard i va tornar a la Romanya. En els anys següents, va tornar a servir al papa i a la República de Florència com a capità general. Va lliurar la seva última gran batalla el 28 de juliol de 1424 contra les tropes milaneses sota el comandament dels condottieri Angelo della Pergola, Secco da Montagnana i Guido Torelli. La batalla de Zagonara va acabar amb una dura derrota per a les tropes florentines, i el germà de Pandolfo, Carlo Malatesta, va ser fet presoner.
Les corts de Fano i Brescia Pandolfo III Malatesta va assumir el govern de Fano, que havia heretat del seu pare, a la seva mort el 1385. El seu petit estat estava organitzat de manera força complexa, amb una administració central a la cort de Fano i un gran nombre de funcionaris (cancellers, jutges, escribes, notaris, castellans, etc.). Es van designar governadors en nombroses ciutats per exercir el poder governamental.Städte mit Podestà waren: Fano, Senigallia, Pergola, Serra de’ Conti, Jesi, Osimo, Castelfidardo, Montelupone, Filottrano, Staffolo, Montefano, Offagna, Monte Milone, Amandola, Montecassiano, Montolmo Com mostren els registres supervivents, la Signoria de Fano estava estretament organitzada, i l'acció administrativa i la comptabilitat ja estaven molt documentades. També hi havia diverses formes d'autogovern local i autonomia de poble amb innombrables privilegis i drets especials que es concedien o confirmaven amb freqüència. Aquest sofisticat sistema d'administració i comptabilitat també es va aplicar a les Signories de Brescia i Bèrgam el 1404 i el 1408 respectivament. Curiosament, Pandolfo III va reclutar Malatesta i va seleccionar les seves figures clau per a l'administració dels dominis del nord d'Itàlia entre els funcionaris experimentats de la Romanya i les Marques.Massimo Ciambotti, Il sistema amministrativo-contabile nelle Signorie e nei comuni italiani a cavallo tra XIV e XV secolo: il caso dei Malatesti, In: A. Falcioni, M. Ciambotti, Il sistema amministrativo e contabile nella signoria di Pandolfo III Malatesti (1385–1427), Milano 2013, S. 49–100 Aquests cobrien una àrea de diversos milers de quilòmetres quadrats, en la qual vivien més de mig milió de súbdits.El 1430, Brescia era la ciutat més poblada de la península, amb 25.000-30.000 habitants, mentre que Bèrgam entre 10.000-15.000 i Fano entre 15.000-20.000; vegeu també: Gian Maria Varanini, Per a la història agrària de la plana de Brescia al segle XV, A: Nell’età di Pandolfo Malatesta, signore a Bergamo, Brescia e Fano, Brescia, S. 83–108 S. 87f; Ciutats italianes menors a la baixa edat mitjana: canvi social, creixement econòmic, processos de reestructuració, segles XIII-XVI: actes de la XV conferència organitzada pel Centre d'Estudis sobre la Civilització Baixa Medieval, San Miniato, 22-24 de setembre de 2016, Florència 2018