Brian Herbert Warmington (1924-2013) fou un classicista i historiador de l'antiguitat britànic.
Joventut, educació i servei militar Nascut el 1924, era fill del classicista E. H. Warmington. Després d'anar a la Mill Hill School, cursà Estudis Clàssics i Història a la Peterhouse, a la Universitat de Cambridge. Interrompé els seus estudis durant la Segona Guerra Mundial i fou allistat com a oficial del Cos d'Intel·ligència de l'exèrcit britànic. Warmington (juntament amb altres estudiants dels clàssics, com Alan Stripp) seguí un curs de japonès a Bedford des del 31 d'agost del 1943 fins al 18 de febrer del 1944.Alan Stripp, Codebreaking in the Far East (Nova York, 1989), pàg. 9 Seguidament fou enviat a Austràlia, on fou un dels primers desxifradors britànics de les transmissions de ràdio encriptades del Japó.Michael Smith, The Emperor's Codes: The Breaking of Japan's Secret Ciphers (Nova York, 200), pàg. 126; Alan Stripp, Codebreaking in the Far East (Nova York, 1989), pàg. 194 nota 19. Després de la guerra, tornà a Cambridge amb la seva muller australiana i obtingué un títol universitari de primera classe en Estudis Clàssics i Història. El 1951 fou guardonat amb el Premi Thirlwall.Ressenya de The North African provinces from Diocletian to the Vandal Conquest (Cambridge University Press, 1954) a "The Journal of Roman Studies 45" (1955), pàg. 203.
Carrera acadèmica Warmington ensenyà a la Universitat de Bristol, on acabaria esdevenint professor adjunt d'Història Antiga. Els seus interessos acadèmics eren variats. El seu primer llibre fou The North African provinces from Diocletian to the Vandal Conquest (publicat per Cambridge University Press el 1954). Esdevingué coautor de la segona edició de l'obra A History of the Roman world from AD 138 to 337 de Henry Parker (Methuen, 1958). El seu llibre Carthage (R. Hale, 1960, posteriorment publicat per Penguin), sobre el famós enemic primerenc de la República Romana, és potser el seu llibre més llegit, amb diverses edicions i reimpressions, així com traduccions al francès, alemany, italià i hongarès. El seu llibre Nero: Reality and Legend (Chatto & Windus, 1969) també arribà a un públic ampli. La seva obra Suetonius' Nero (Bristol University Press, 1977) resta una edició útil de la biografia per a cursos de llatí d'alt nivell i també ha estat reimpresa diverses vegades. A més del seu interès per la República Romana, també estava interessat en l'Imperi Romà. Publicà articles importants sobre Ammià Marcel·lí i Constantí I el Gran«Aspects of Constantinian Propaganda in the Panegyrici Latini», Transactions of the American Philological Association, 104 (1974), 371-384; reimprès a Roger Rees, ed., Latin Panegyric (Oxford: Oxford University Press, 2012), pàg. 335-348; Brian H. Warmington, «Ammianus Marcellinus and the Lies of Metrodorus», Classical Quarterly n.s. 31 (1981), pàg. 464-468; «The Sources of Some Constantinian Documents in Eusebius' History and Life of Constantine», Studia Patristica 18 (1985), pàg. 93-98; «Did Constantine have 'Religious Advisers'?», Studia Patristica 19 (1989), pàg. 117-129; i «Some Constantinian References in Ammianus», a J. W. Drijvers i D. Hunt, The Late Roman World and Its Historian: Interpreting Ammianus Marcellinus (Londres i Nova York: Routledge, 1999), pàg. 147-157. Així mateix, la seva generositat i utilitat com a mentor d'acadèmics joves li valgué nombrosos reconeixements en els prefacis d'obres acadèmiques.
Morí el 27 d'abril del 2013.
Referències
Categoria:Nascuts el 1924 Categoria:Morts el 2013 Categoria:Historiadors britànics Categoria:Alumnes de la Peterhouse Categoria:Alumnes de la Mill Hill School Categoria:Professors de la Universitat de Bristol Categoria:Militars britànics Categoria:Semitologia