Plorat pel vent (Vom Winde beweint), subtitulada Litúrgia en memòria de Givi Ordzhonikidze, és una obra per a viola (o violoncel) i gran orquestra composta per Guia Kantxeli el 1989. Es va estrenar el 9 de setembre de 1990 a Berlín amb Iuri Baixmet a la viola i l'Orquestra del Teatre Kírov de Leningrad dirigia per Valeri Guérguiev. La va dedicar a Iuri Baixmet i la va compondre per encàrrec de Dr. Ulrich Eckhard, director del Berliner Festwochen. Té una durada d'uns 44 minuts.
Moviments 1. Molto allegro 2. Allegro moderato 3. Larghetto 4. Andante maestoso
Origen i context Plorat pel vent és la primera obra de Guia Kantxeli que incorpora la viola com a instrument solista. El títol va ser extret d'un vers del poeta georgià Galaktion Tabidze, molt apreciat per Kantxeli. La proposta de compondre una peça per a viola i orquestra va provenir del prestigiós violista Iuri Baixmet, que, en escoltar la Sisena Simfonia de Kantxeli a començaments dels anys vuitanta, li va suggerir la idea. Tot i això, l'execució del projecte es va ajornar a causa de la intensa activitat del compositor en aquell període.
Tot i que les primeres crítiques van ser diverses, Vom Winde beweint es va convertir en una de les peces preferides de Baixmet i s'ha interpretat en nombrosos escenaris d'arreu del món. És una de les seves obres més conegudes i ha estat enregistrada en diverses ocasions. Captiva per la seva atmosfera d'una gran quietud i plena de silencis.
La popularitat de l'obra va portar Kantxeli a transcriure la part solista de viola per a violoncel, que va ser enregistrada per la violoncel·lista belga France Springel. També ho va fer pensant en Rostropóvitx, a qui admirava, i en memòria del seu gran amic, el musicòleg Givi Ordzhonikidze, mort el maig de 1984.
Música És l'única partitura de Kantxeli formada per quatre moviments independents, que el compositor va donar instruccions de fer sense interrupcions -especialment durant l'estrena a Moscou-, per evitar que el públic aprofités les pauses per fer sorolls indesitjats. El mateix compositor va atribuir aquesta elecció a la «pressió dels col·legues», comentant amb ironia: «Ho vaig fer perquè tothom m’acusava de ser un defensor de les composicions en un sol moviment».
Referències
Categoria:Composicions musicals del 1990 Categoria:Obres de Guia Kantxeli Categoria:Composicions musicals de la dècada del 1990 Categoria:Composicions per a viola