L'Hort de Coll és un hort de tarongers i conjunt d'edificacions construït cap a 1920, situat a la partida del Canyaret, al terme municipal de Picanya.
En la planimetria de Picanya de 1903 se l'anomena «casa de Carmen» i confronta amb els Horts de Lis i Montesinos. Segons el cadastre de 1931, el propietari era José María Coll Andrés i posseïa una extensió total de 132,84 fanecades, repartides entre les partides del Cementeri i del Canyaret. La casa estava batejada com a «Vila Amparo», nom que apareixia en un gran rètol a l'entrada principal de l'edifici. Actualment, segons el cadastre, l'hort té una extensió de 79 fanecades. Després de diversos canvis de propietat, és conegut actualment com a «Hort de Barral Boluda».
L'accés es fa pel Camí dels Horts, arribant a una parcel·la de planta irregular on, davant la façana principal de la casa, s'entrecreuen dos camins interiors que convergeixen en una conífera de gran alçada.
Descripció arquitectònica Cos principal de la casa L'edifici principal té planta en forma d'«L», amb dues crugies de tres plantes paral·leles a les façanes i un sistema de cobertes complex. A la part posterior es disposa un pati al voltant del qual se situen les dependències de l'explotació agrícola, com la bassa, el motor i els estables.
Façana principal La façana principal, orientada a l'est, presenta dos cossos amb disposició simètrica de les obertures. L'eix central es destaca amb un cos sobresortint rematat amb un ampli ràfec i precedit per un pòrtic d'accés sostingut per quatre pilars, element recurrent en altres horts del període (Gamón, Lis, Albinyana, Veyrat).
Els paraments es decoren amb falsa maçoneria rejuntada i rajola vista per al sòcol, els cantons, les obertures i la delimitació dels cossos. La decoració és abundant, amb balustres de formigó a la terrassa i elements classicistes com mènsules i una cornisa amb denticles de rajola que divideix la façana en dos cossos.
Torre mirador A la dreta s'alça una torre mirador adossada, amb quatre pisos que coincideixen amb l'alçada de les plantes de la casa. Només el superior, destinat a mirador, té obertures als quatre costats. La decoració inclou plafons de rajola i finestres d'inspiració mudèjar estilitzada.
Cobertes Les cobertes són de teula alacantina, amb una inclinació superior a la pròpia del clima local i ràfecs prominents de fusta, recordant l'arquitectura nòrdica.
Façana lateral La façana lateral s'organitza en tres plantes amb simetria en les obertures. Els murs, llisos, utilitzen falsa rajola vista per ressaltar cantons i brancals. Les llindes ornamentades amb cartel·les i grotescs estan flanquejades per mènsules eclèctiques. Les baranes de fosa incorporen motius d'Art Nouveau i l'ampit es remata amb gelosia ceràmica i pilars amb florons.
Cos posterior amb pèrgola Adossat a la torre hi ha un cos allargat d'una sola crugia amb coberta plana que suporta una pèrgola amb columnes jòniques i balustrada de formigó encofrat. A la planta baixa, columnes de ferro colat i bigues laminades en forma d'«I» sostenen revoltons de rajola. En aquest espai es troben dependències agrícoles, com el motor amb la torreta elèctrica i la bassa.
El jardí El jardí ocupa l'esplanada davant la façana principal i combina varietat d'espècies arbòries i arbustives amb elements arquitectònics i escultòrics.
El camí d'accés, flanquejat per bancs revestits amb taulells ceràmics, condueix a una esplanada presidida per una gran conífera. L'entrada és vigilada simbòlicament per acroteria de terra cuita amb figures d'animals guardians, i altres escultures de temàtica clàssica es distribueixen al voltant. Les bardisses estan delimitades amb sòcols ceràmics de motius geomètrics, i els bancs, també ceràmics, mostren repertoris neobarrocs i renaixentistes dels anys trenta del , amb predomini dels colors groc i blau.
Estil arquitectònic L'Hort de Coll s'inscriu dins l'eclecticisme tardà valencià, simplificant formes ornamentals procedents de diversos estils històrics i regions. Presenta influències classicistes, mudèjars, neobarroques i modernistes.
L'ús de sòcols de rajola, teules vidriades blaves i revestiments ceràmics fou molt apreciat a l'època com a element de gust regionalista en edificis públics i privats.
Bibliografia
Referències
Categoria:Horts de tarongers de Picanya