Deessa Dia (en català, "dia, cel diürn"; en grec antic: Δία o Δῖα, "celestial", "divina" o "la que pertany a Zeus"). En l'àmbit de la religió i del folklore grec antic, pot referir-se a:
Dia: una deessa venerada a Flius i a Sició. Els habitants locals la veien com idèntica a Hebe i/o Ganimeda. Dia: filla d'Èol, guardià dels vents i de Telèpora o Telèpatra, filla de Lestrígon . Era germana d'Androcles, Crisip, Locast, Falac, Feremon, Xut, i les filles com Èole, Asticràtia, Hefestia, Ifteu i Peribea. Dia: filla del rei Porthaó de Calidó i mare de Tersites i, possiblement, dels cinc fills restants que va tenir amb Agrius. Dia: filla del rei Licàon (i, per tant, germana de Cal·listo), mare de Driops i Apol·lo. [ Font generada per IA? ] Va amagar el seu nadó en un roure buit. Dia: segona esposa del rei traci anomenat Fineu i, per part d'ell, mare de Mariandi i Tinu. Va acusar falsament de violació els seus fillastres, Parteni i Crambis, cosa que va provocar la seva ceguesa i finalment el seu empresonament per Fineu. Dia: filla perrebia de Deioneu o Eioneu, esposa d'Ixió (que va matar el seu pare per no pagar el preu de la dotària) i amb el seu marit, es va convertir en mare del làpite Pirítous o Piritó, el matrimoni del qual, amb Hipodàmia, va causar la batalla dels làpites amb els centaures. Segons Homer, després de tenir relacions sexuals amb Zeus, que anava disfressat de semental, va donar a llum a Pirítous; una etimologia popular deriva el nom de Pirítous de peritheein (περιθεῖν "córrer per tot arreu"), perquè això va ser el que va fer Zeus per seduir la deessa Dia. La lluna joviana Dia rep el nom d'aquesta Dia. Dia: nom alternatiu d'Hipodamia, l'esposa de Pirítous (per tant, nora d'una altra Dia). Dia: mare de Piteu i Pèlops. Potser era idèntica a una altra Hipodàmia, filla d'Enòmau.
A l'antiga religió o mitologia romana, Dia pot referir-se a la Dea Dia.
Notes
Referències Diodor de Sicília, La Biblioteca d'Història traduïda per Charles Henry Oldfather . Dotze volums. Loeb Classical Library . Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press; Londres: William Heinemann, Ltd. 1989. Vol. 3. Llibres – . Versió en línia al lloc web de Bill Thayer Diodor Siculus, Bibliotheca Historica. Vol 1-2 . Immanel Bekker. Ludwig Dindorf. Friedrich Vogel. en aedibus BG Teubneri. Leipzig. 1888-1890. Text grec disponible a la Biblioteca Digital de Perseus . Gai Juli Higin, Fabulae de The Myths of Hyginus traduïdes i editades per Mary Grant. Publicacions de la Universitat de Kansas en Estudis Humanístics. Versió en línia al Topos Text Project. Homer, La Ilíada amb una traducció a l'anglès d'AT Murray, Ph.D. en dos volums. Cambridge, MA., Harvard University Press; Londres, William Heinemann, Ltd. 1924. Versió en línia a la Biblioteca Digital Perseus. Homer, Homeri Opera en cinc volums. Oxford, Oxford University Press. 1920. Text grec disponible a la Biblioteca Digital Perseus . John Tzetzes, Llibre d'històries, llibres VII-VIII traduït per Vasiliki Dogani del grec original de l'edició de T. Kiessling de 1826. Versió en línia a theio.com Nonnus de Panòpolis, Dionysiaca traduïda per William Henry Denham Rouse (1863-1950), de la Loeb Classical Library, Cambridge, MA, Harvard University Press, 1940. Versió en línia al Topos Text Project. Nonnus de Panòpolis, Dionysiaca. 3 vols. WHD Rouse. Cambridge, MA., Harvard University Press; Londres, William Heinemann, Ltd. 1940-1942. Text grec disponible a la Biblioteca Digital de Perseus . Pausànies, Descripció de Grècia amb una traducció a l'anglès de WHS Jones, Litt.D., i HA Ormerod, MA, en 4 volums. Cambridge, MA, Harvard University Press; Londres, William Heinemann Ltd. 1918. Versió en línia a la Biblioteca Digital Perseus Pausanias, Graeciae Descriptio. 3 vols . Leipzig, Teubner. 1903. Text grec disponible a la Biblioteca Digital de Perseus . Scholia a l'Alexandra de Lycophron, notes marginals d'Isaak i Ioannis Tzetzes i altres de l'edició grega d'Eduard Scheer (Weidmann 1881). Versió en línia al Projecte Text Topos. . Text grec disponible a Archive.org Estrabó, La geografia d'Estrabó. Edició de HL Jones. Cambridge, Mass.: Harvard University Press; Londres: William Heinemann, Ltd. 1924. Versió en línia a la Biblioteca Digital Perseus. Estrabó, Geographica, editada per A. Meineke. Leipzig: Teubner. 1877. Text grec disponible a la Biblioteca Digital Perseus. Categoria:Princeses de la mitologia grega Categoria:Deesses de la mitologia grega