El Mirador és un gran assentament de la cultura maia precolombí del preclàssic mitjà i tardà (1000 aC - 250 dC) situada a la conca del Mirador, al municipi de San Andrés del departament del Petén, Guatemala. Va ser posteriorment reocupada en el període clàssic tardà i finalment abandonada al dC. El Mirador és considerat el complex de ciutats antigues del període preclàssic més important, ocupada 1.000 anys abans que la gran ciutat de Tikal. Compta amb calçades i piràmides, entre elles destaca la piràmide de La Danta, una de les més altes i voluminoses del món. S'estima que el lloc està compost per unes 800 ciutats, i a la ubicació de La Danta hi havia l'epicentre del comerç, les cerimònies religioses i la residència real dels governants. A més, la ciutat s'intercomunicava amb altres a través de 13 calçades, representant el seu poder sobre les altres ciutats maies de la regió. El Mirador posseeix camins blancs que mesuren 40 metres d'ample i entre 2 i 5 metres d'alt, formant el que els investigadors consideren el «primer sistema d'autopistes» o «supercarreteres» del món.
Localització El Mirador es troba a la Reserva de la Biosfera Maia, i només s'hi pot accedir amb helicòpter —en un vol de 30 minuts des de l'Aeroport Internacional Mundo Maya— o des del llogaret de Carmelita —localitzat 37 km al sud del jaciment arqueològic—, en un viatge de dos dies caminant en jornades de nou hores diàries per la selva. Aquesta reserva està ubicada a l'extrem nord de la República de Guatemala, a 90 km de l'Illa de Flores, al municipi de San Andrés, al departament del Petén.
El Mirador està ubicat a la vora de la fondalada «La Jarrilla» que va ser molt important per al desenvolupament de la ciutat des que els primers habitants la van poblar, ja que va ser utilitzada com a recurs de captació d'aigua pluvial i drenatge major. La fondalada de «La Jarrilla» també va ser una font per a l'extracció d'argiles per construir d'estructures i per elaborar la terrisseria. A l'àrea també hi ha pantans, petits llacs i llacunes, i elevacions d'uns 100 m d'alçada de mitjana formada per carbonats, roques clàstiques, carbonats antigènics i anhidrites precipitades. El relleu del terreny consisteix en terres baixes extenses o fondalades amb pendents i sòls relativament ben drenats. miniatura|250x250px|.
Altres llocs importants a l'àrea Des de Carmelita a El Mirador, es visiten nou llocs Majors, entre ells El Tintal, la segona ciutat maia en grandària i també més gran que Tikal. Aquesta antiga ciutat estava connectada amb El Mirador per mitjà d'una calçada maia (sacbé) de 20 km de longitud.
El 31 de gener de 2007, va ser signat un tractat d'ajuda tècnica per al desenvolupament sostenible de l'ecoturisme i conservació arqueològica de 35 milions de dòlars entre els Governs dels Estats Units i de Guatemala, que es van destinar a la Conca de El Mirador, amb l'objectiu de crear instal·lacions bàsiques al llogaret de Carmelita i evitar el saqueig dels llocs arqueològics, incloent-hi la regió de río Azul.
Història Ciutat Maia L'apogeu d'El Mirador té lloc en paral·lel amb la formació de Tikal, durant el preclàssic, un període que només fa uns anys era poc conegut i considerat gairebé com una època en què la cultura maia era molt primitiva i sense cap capacitat de construcció. Les troballes recents en excavacions d'enterraments, i monuments datats a El Mirador, Nakbé, Cival, Tintal, San Bartolo, i altres ciutats han representat un qüestionament del que es creia dels maies del preclàssic.
Hi ha evidències que l'àrea de El Mirador va ser ocupada des del preclàssic mitjà —1000 aC—, però no va ser fins al 350 aC que va haver-hi un auge de construccions complexes. Per exemple, al sector nord, es va construir part del grup Cascabel, que comptava amb edificis de 28 m d'alçada, els més alts del preclàssic mitjà; també es troben evidències d'edificis politicoreligiosos, pistes de joc de pilota, calçades i monuments als grups Cascabel, Monos i Sacalero.
El Mirador va començar a créixer, i algunes de les construccions del preclàssic mitjà van quedar soterrades a sota de noves edificacions més complexes que seguien un ordre ideològic i arquitectònic ben definit. Durant el preclàssic tardà la societat del lloc va arribar a la seva esplendor i la seva influència es va estendre als llocs propers; a aquesta època l'han anomenada «Era de la Monumentalitat», i el complex de la Danta n'és el millor exemple. Tots els edificis de l'època, incloent-hi els més petits, van tenir escultures arquitectòniques amb mascarons representant éssers divins a les seves façanes.
No obstant això, la ciutat va ser abandonada durant segles, com ho evidencia l'esfondrament dels nivells superiors que van col·lapsar i durant set segles d'erosió van acabar cobrint els mascarons, escalinates i murs amb capes de runa de fins a 4 m de gruix; els arqueòlegs consideren que la ciutat va col·lapsar i no va ser simplement abandonada, ja que no hi va haver construccions, reparacions ni manteniment durant més de set-cents anys.D'acord amb Suyuc Ley i Hansen, la diferència entre abandonament i col·lapse és la següent: un abandonament correspon a un despoblament per un període curt de temps, a causa de problemes bèl·lics, o catàstrofes naturals, que són esdeveniments que permeten una reocupació ràpida. En canvi, un col·lapse és un abandonament de diversos segles de desocupació permanent. (Suyuc Ley i Hansen, 2013, p. 227) No va ser fins al clàssic tardà i clàssic final que la ciutat va ser reocupada, però només per una quantitat modesta de gent van viure enmig de les ruïnes preclàssiques.
Heus aquí la cronologia d'ocupació del lloc, d'acord amb el que ha presentat l'arqueòloga Laura Velásquez Fergusson de la Universitat de San Carlos de Guatemala per als complexos ceràmics trobats pels arqueòlegs al jacimient:Cronologia de El Mirador Complex ceràmic Període Anys Monos Preclàssic mitjà 800-300 aC Cascabel Preclàssic tardà 300 aC - 200 dC Subcomplex Paixbancito Protoclàssic 200-300 dC Acròpolis Clàssic primerenc 300-600 dC Lac Ná Clàssic tardà 600-800 dC Post-Lac Ná Clàssic final 800-900 dC
Complex ceràmic Monos (800 aC - 300 aC) Durant el període del complex ceràmic Monos, es va desenvolupar plenament la ciutat de Nakbé, amb l'ocupació més antiga per al 800 aC. Aleshores ja existia una diferenciació de l'estatus social evident en la ceràmica fina recuperada en certs sectors, incrustacions en dents i importació de productes exòtics com petxines. Ara bé, la mostra ceràmica d'aquest complex és molt pobre i prové de dipòsits mixtos majoritàriament, per la qual cosa se suggereix que hi va haver una petita ocupació en el lloc durant aquest període.
Complex ceràmic Cascabel (300 aC - 200 dC) Durant el complex ceràmic Cascabel es van construir els edificis més grans de Nakbé —les Estructures 1, 13, 27 i 59— i en general es produeix un gran desplegament de construccions i producció artesanal a la Conca de El Mirador. De fet, es tracta d'un període d'auge per a aquesta ciutat que fa que passi a ocupar el lloc prominent que fins llavors tenia Nakbe. El preclàssic tardà va ser el període d'ocupació general i de major activitat constructiva, a més d'una gran densitat poblacional. L'auge de la ciutat va ocórrer entre 300 aC i 150 dC, convertint-la en el centre maia més gran d'aquesta època. A partir de 150 dC la construcció va cessar i l'ocupació de l'àrea va començar a disminuir gradualment fins a arribar al clàssic tardà. El Mirador va entrar en decadència i van començar a destacar altres llocs com Tikal i Calakmul.
L'aspecte més destacable de la cultura material desenvolupada durant aquest període és l'arquitectura, caracteritzada per unes edificacions voluminoses o monumentals, nombrosos grups de patró triàdic, estructures residencials al voltant de places, plataformes cerimonials, l'ús d'estuc per recobrir els edificis, els mascarons adossats a les façanes dels territoris i una construcció de calçades que connecten grups.
La construcció dels edificis preclàssics a El Mirador com l'estructura 34, consistia a utilitzar pedres de cornisa llargues i bisellades, murs de maçoneria alts, murs pintats d'estuc vermell, plataformes de sustentació i basaments en forma de T, finestres petites per a ventilació a la part inferior dels murs, cambres contínues unides per passadissos estrets, escales curtes i mascarons modelats en estuc flanquejant les escales centrals dels edificis. Els monuments de pedra consisteixen en esteles llises i tallades, i tot i que són escassos, la seva importància rau en el fet que alguns presenten elements iconogràfics primerencs. A tot el jaciment s'han localitzat unes vint esteles tallades, completes o fragmentàries. Aquestes presenten talla a banda i banda, la iconografia dels quals s'assembla molt a la dels monuments del jaciment de Kaminaljuyú, datats de finals del preclàssic. Probablement, algunes de les esteles van ser utilitzades per construir plataformes.
Subcomplex ceràmic Paixbancito (200 - 300 dC) Correspon amb el període anomenat preclàssic final, o protoclàssic. En el cas de la Conca de El Mirador, se l'ha definit com un complex ceràmic comprès entre 75-25 aC i 420 dC. Diversos modes introduïts en aquest període, es consideren precursors de la ceràmica del clàssic primerenc. S'ha trobat material d'aquest període principalment a la part superior de l'estructura 204 del complex Cascabel, que els arqueòlegs han associat amb esdeveniments relacionats amb rituals de terminació, on la crema de murs, de pisos, la perforació de pisos per mitjà de dipòsits intrusius, són les característiques que defineixen els últims dies de l'edifici també han aparegut al complex «La Pava» i al complex «Tigre» el que es coneix com a pous cerimonials.
Durant el Paixbancito, a la conca de El Mirador va minvar l'activitat i també la població, assumint probablement un nou ordre social i polític que començava a establir-se al voltant de Tikal i Calakmul.
Complex ceràmic Acròpolis (300-600 dC) A la Gran Acròpolis, la morfologia dels edificis, la mida i la configuració de les places superiors manifesta un predomini de l'ocupació del preclàssic tardà i clàssic primerenc. Al pati del conjunt triàdic del complex Tigre s'ha recuperat ceràmica associada a remodelacions. La configuració de la Plaça C segueix el model arquitectònic d'aquest lapse —Pla de Plaça 2, que consisteix en un petit adoratori al costat est del pati i amb llargues plataformes domèstiques ben construïdes al voltant dels altres costats—. A més, també es creu que es van efectuar remodelacions entre el protoclàssic i clàssic primerenc al complex Pava segons la ceràmica de les excavacions; aquest és el mateix cas que a l'estructura 204, complex Cascabel.
Al jaciment perifèric de «La Muerta», a 3 km al sud del complex Tigre, es troben construccions d'aquest període: l'estructura A2 al grup «Laberinto», de funció funerària, amb murs en talús i mascarons flanquejant escales sortides i el Monument 1, que posseeix personatges antropomorfs. Va haver-hi un considerable descens demogràfic en el lloc de El Mirador, durant el període clàssic primerenc unit amb l'ocupació de determinats grups arquitectònics principalment cap a l'oest del lloc.
Complex Ceràmic Lac Ná (600-800 dC) En aquest període El Mirador va ser reocupat, encara que ja no va ressorgir a l'escenari polític i econòmic com a l'època del preclàssic tardà, durant la qual la ciutat hauria exercit un considerable control de la regió. L'evidència d'aquesta reocupació són els estils arquitectònics, les tècniques constructives, el patró d'assentament i les grans concentracions de ceràmica trobats principalment a l'est del complex de La Danta i al nord del complex Cascabel.