és un sociòleg estatunidenc conegut pels seus estudis sobre l'imperialisme, la lluita de classes i els conflictes llatinoamericans. Ha sigut professor de la Binghamton University de Nova York, la Universitat de Pensilvània, i professor adjunt en Saint Mary's University, de Halifax (Canadà).
Vida i treball Petras és un sociòleg grecoamericàCharles C. Moskos, "Greek Americans: Struggle and Success", Transaction Publishers, 1989, p. 171, note 30. que va obtenir una llicenciatura a la Universitat de Boston i un doctorat a la Universitat de Califòrnia a Berkeley.About James Petras on his personal website. Retrieved 22 February 2015. Es va incorporar al Departament de Sociologia de Binghamton el 1972 com a especialista en els següents camps: Desenvolupament, Amèrica Llatina, el Carib, moviments revolucionaris i anàlisi de classe.Binghamton University Faculty listing . Durant la seva carrera va rebre el premi a la millor tesi de la Western Political Science Association (1968), el premi a la carrera professional de la secció de sociologia marxista de l'American Sociological Association. http://www.asanet.org/sites/default/files/savvy/footnotes/nov02/fn26.html Congratulations to 2002 ASA Section Award Winners i el premi Robert Kenny al millor llibre del 2002.}
Petras és autor de més de 60 llibres publicats en 29 idiomes i més de 600 articles en revistes professionals, com ara American Sociological Review, British Journal of Sociology, Social Research i Journal of Peasant Studies. Ha publicat més de 2.000 articles en publicacions com ara New York Times, The Guardian, The Nation, Christian Science Monitor, Foreign Policy, New Left Review, Partisan Review, Canadian Dimension i Le Monde Diplomatique. Escriu una columna mensual per al diari mexicà La Jornada i anteriorment ha escrit per al diari espanyol El Mundo. Els seus comentaris es difonen àmpliament per internet i emissores de ràdio d'arreu del món.
Petras actualment col·labora a CounterPunch, l'Atlantic Free Press i el The Unz Review. He is the author of Unmasking Globalization: Imperialism of the Twenty-First Century (2001, and co-author of The Dynamics of Social Change in Latin America (2000), System in Crisis (2003), Social Movements and State Power (2003), Empire With Imperialism (2005), and Multinationals on Trial (2006).
Visió política Petras va ser membre de la Young Socialist Alliance circa 1960, i figura com a corresponsal a la zona de la Badia de San Francisco per a "The Young Socialist" en diversos números. Al llarg de les dècades, Petras ha treballat directament amb treballadors indígenes com a organitzador, en particular amb el Moviment de Treballadors Sense Terra brasiler i el moviment de treballadors aturats a l'Argentina. https://monthlyreview.org/2002/01/01/the-unemployed-workers-movement-in-argentina/ The Unemployed Workers Movement in Argentina
Ha assessorat presidents d'esquerres com el president Andreas Papandreou de Grècia (1981-84),James Petras, "The Assassination of Greece," (20 February 2015). Retrieved 22 February 2015. President Salvador Allende of Chile (1970–73) and in recent years, President Hugo Chávez of Venezuela. He has established himself as a defender of the rights of the indigenous in Latin America. From 1973-76 Petras worked on the Bertrand Russell Tribunal on Repression in Latin America.
Petras s'ha referit a la política americana envers l'Iraq com "l'Holocaust iraquià/estatunidenc (HOI)", que descriu com "un procés continu que abasta els darrers 16 anys (1990-2006) [que] ens proporciona un exemple sorprenent d'extermini sistemàtic, tortura i destrucció física planificats per l'estat dissenyats per desmodernitzar una societat secular en desenvolupament i convertir-la en una sèrie d'entitats bel·ligerants basades en clans, tribals, clericals i ètniques, sense cap autoritat nacional ni economia viable".Modernity and Twentieth Century Holocausts: Empire-Building and Mass Murder By James Petras, Axis of Logic, Friday, July 21, 2006.
El novembre de 2006, va ser un dels destinataris d'una carta de les FARC a Colòmbia sobre tres ostatges nord-americans (Keith Stansell, Marc Gonsalves i Thomas Howes). Altres destinataris van ser el reverend Jesse Jackson, Noam Chomsky, Angela Davis i diverses estrelles de cinema nord-americanes.Toby Muse, Associated Press in Bogotá, Colombian rebels ask Hollywood stars to intervene, The Guardian, November 10, 2006.
Va descriure el conflicte polític durant i després de les eleccions presidencials de 2009 a l'Iran com un enfrontament entre els "capitalistes d'alts ingressos i orientats al lliure mercat" reformistes contra els "classe treballadora, de baixos ingressos i partidaris comunitaris d'una 'economia moral'" d'Ahmadinejad, i va denunciar l'afirmació que les eleccions van ser robades com un "engany" perpetrat pels "formadors d'opinió occidentals".The Tragedy of the Left's Discourse on Iran July 10, 2009 By Saeed Rahnema
Petras va defensar Marine Le Pen durant les eleccions presidencials franceses de 2017, lloant les seves opinions polítiques com a pro-classe treballadora, antiimperialistes, keynesianes, pro-elecció i partidaris dels drets dels homosexuals. Petras va predir que una victòria d'Emmanuel Macron seguida de la seva implementació d'una "agenda ultraneoliberal de l'oferta" conduiria a manifestacions massives al carrer per part d'esquerrans, seguides d'una candidatura més forta de Le Pen a les eleccions de 2022.
Antisionisme, crítiques al lobby jueu i acusacions d'antisemitisme En el seu llibre "El poder d'Israel als Estats Units", publicat el 2006 per Clarity Press, Petras va descriure el poder del lobby jueu sobre la política exterior americana. El llibre va ser extremadament controvertit per l'ús d'arguments que alguns crítics sostenien que eren similars als dels neonazis que descrivien els jueus com una força repugnant i conspiratòria que busca oprimir els altres. La conclusió del llibre al·lega que els jueus progressistes són "protectors de tot allò que és jueu" i "fermament decidits" a evitar les crítiques al poder jueu, a causa dels seus vincles amb Israel i el finançament d'organitzacions jueves. Petras assenyala especialment Noam Chomsky com a "apologista del lobby jueu dels Estats Units", afirmant que Chomsky perd el seu poder d'anàlisi quan es tracta d'abordar "el paper del seu propi grup ètnic".James F. Petras The Power of Israel in the United States, pp.56-57; also cited in Mike Marqusee If I Am Not For Myself: Journey of an Anti-Zionist Jew, Verso Books, 2010, pp.269-273, and Michael Bérubé The Left at War NYU Press, 2011, pp.18-30 En un debat sobre el llibre amb Norman Finkelstein, un antic estudiant de James Petras a la SUNY Binghamton, durant el qual Finkelstein va descriure el llibre com un enfocament conspiratori de "capa i daga" a la geopolítica en contraposició a una anàlisi marxista, Petras va acusar Finkelstein de minimitzar el poder jueu: "Em temo que quan es tracta de tractar amb el lobby predominantment jueu, té un cert punt cec, cosa comprensible. En molts altres grups nacionals i ètnics, on poden criticar el món però [no] quan es tracta d'identificar el poder i la malversació del seu propi grup".Hagit Borer, James Petras, and Norman Finkelstein, The Pro-Israel Lobby Debate, www.dissidentvoice.org, April 17, 2007; also cited in Mike Marqusee If I Am Not For Myself: Journey of an Anti-Zionist Jew, Verso Books, 2010, pp.269-273
En el seu llibre del 2008, "If I Am Not For Myself: Journal of an Anti-Sionist Jew", l'escriptor d'esquerres Mike Marqusee va criticar Petras per un suposat "antisemitisme obert": "Petras... sembla desconèixer com els postulats sobre el poder secret d'una xarxa jueva pro-Israel fan ressò de temes [antisemites] més antics". Marqusee va criticar especialment el seu rebuig de les crítiques de Finkelstein i Chomsky a la seva posició, que Petras atribueix a una ceguesa ètnicament fonamentada en el paper negatiu dels jueus americans. En canvi, Marqusee va descriure l'argument presentat per Petras com "un argument circular i inherentment racista". Marqusee va concloure que Petras no és internacionalista, sinó un nacionalista America first.Mike Marqusee If I Am Not For Myself: Journey of an Anti-Zionist Jew, Verso Books, 2010, pp.269-273, extracted in Red Pepper, 3 April 2008 L'escriptor d'esquerres Michael Bérubé també va criticar el llibre, tot descrivint-lo com una lectura semblant a "una figura marginal d'extrema dreta com ara David Duke".Michael Bérubé The Left at War NYU Press, 2011, pp.18-30 Allen Ruff, un historiador trotskista, va fer una ressenya del llibre a Against The Current i va assenyalar que "hi ha un fort corrent subjacent d'una apel·lació a un nacionalisme americà gens agradable que sembla molt estrany venint d'un veterà revolucionari antiimperialista", i que Petras desdibuixa les distincions entre termes com ara lobby jueu, lobby israelià i lobby sionista i "cau en el discurs de doble lleialtat ben gastat" sobre els jueus, d'una manera que recorda "elements de l'extrema dreta".Allen Ruff Review: Do Zionists Run America?, Against the Current, May/June 2007, No. 128
Altres estudiosos i antiracistes també han descrit Petras com un antisemita. En un article del 2006 titulat "9-11 Anti-11 Anti-Semitic Conspiracy Theories Still Abound", l'Anti-Defamation League (ADL) va criticar l'afirmació de Petras que els investigadors federals dels EUA tenien motius per creure que 60 israelians arrestats en virtut de la Llei Patriota després dels atacs terroristes de l'11 de setembre de 2001 podrien haver tingut coneixement previ dels atacs. L'ADL també va assenyalar l'afirmació de Petras que "la manca de qualsevol declaració pública sobre el possible coneixement d'Israel de l'11 de setembre és indicativa de la naturalesa vasta, omnipresent i agressiva dels seus poderosos partidaris de la diàspora".9/11 Anti-Semitic Conspiracy Theories Still Abound, Anti-Defamation League, September 7, 2006.James Petras, Israel and the U.S.: A unique relationship, James Petras web site, January 23, 2002.