miniatura|Vista panoràmica de les localitats del galliner estant, tocant el sostre de l'auditori de l'Òpera de Viena. El paradís és, en els grans teatres a la italiana, la part superior, per sobre les darreres llotges i l'amfiteatre.
A vegades també s'anomena així el fons d'una sala d'espectacles, amb preus populars.
El paradís té els seients menys costosos per la seva distància de l'escenari.
També rep altres denominacions com galliner, cassola i general.
El nom "paradís" prové de la seva proximitat als sostres pintats, que sovint presenten composicions mitològiques que representen l'estança dels déus. El nom "galliner" prové de la malla metàl·lica que impedia que els espectadors llancessin objectes o menjar, per exemple en resposta a la mala qualitat de l'espectacle.
En l'arquitectura teatral Narciso Díaz de Escovar i Francisco de Paula Lasso de la Vega han deixat una excel·lent descripció dels espais del total de l'edifici teatral renaixentista que serviria de base al teatre de model italià:
Referències
Bibliografia
Vegeu també Llotja Platea
Categoria:Espai escènic Categoria:Espais arquitectònics