El Partit de la Unitat Popular Finlandesa (en finès: Suomen Kansan Yhtenäisyyden Puolue, SKYP) va ser un partit polític populista i agrarista finlandès, creat a partir de les disputes internes en el Partit Rural Finlandès. Van aconseguir representació a l'Eduskunta durant una legislatura, després de la qual va anar desapareixent.
Història Durant el 1972, va anar creixent una profunda divisió interna entre el president del Partit Rural Finlandès, Veikko Vennamo, i una facció interna crítica a la seva gestió. En aquest sentit, la majoria del Grup Parlamentari, 12 de 18 diputats que mantenien llavors al Parlament, van signar una carta pública acusant-lo d'autocràtic, d'imposar obligacions financeres irracionals i d'impossibilitar pactes amb altres formacions. Al setembre va acabar esclatant la situació amb el trencament del Grup Parlamentari fruit de l'expulsió de dos diputats (Mauno Kurpa i Heikki Kainulainen) i la suspensió d'uns altres dos membres (Lauri Linna i Artturi Niemelä). L'oposició interna va considerar que les decisions eren contràries a les normes del partit, ja que només el propi grup parlamentari tenia aquestes competències, i va exigir que fossin derogades. La direcció, en canvi, es va mantenir i a l'octubre va considerar que els diputats de l'oposició havien dimitit del partit i va declarar que el grup restant de sis representants era l'únic grup parlamentari legal.
Com a conseqüència, els expulsats (més un altre diputat que va integrar-se més endavant) van formar el seu propi Grup el 24 d'octubre i van crear el Partit de la Unitat Popular Finlandesa, registrat formalment el 29 de desembre. L'Eduskunta va aprovar ad hoc una esmena a la llei de subvencions als partits que beneficiava al SKYP, permetent rebre contribucions a nous grups si aquests representaven més de la meitat dels diputats del grup parlamentari originari, com era el cas.
L'any següent celebrarien la seva primera conferència, escollint a Eino Haikala, professor d'estadística a la Universitat de Tampere, com el seu President. En aquesta primera etapa, el SKYP seria rellevant a la política finlandesa al permetre amb els seus vots al Parlament l'aprovació d'una llei d'emergència que necessitava d'una majoria de cinc sisenes parts. Així, es va realitzar una pròrroga del mandat presidencial d'Urho Kekkonen, possibilitant alhora l'Acord de lliure comerç amb la Comunitat Econòmica Europea.
Malgrat aquest protagonisme durant la legislatura, a les eleccions legislatives van obtenir només 1.65% dels vots i un sol diputat, perdent de facto 12 representants. A més, aquest únic diputat, Matti Asunmaa, va desertar del partit passant al Partit del Centre durant la primavera de 1977. Irònicament, el transfuguisme va deixar al partit sense subvencions basant-se en la mateixa llei que van esmenar per a ells.
A les eleccions de 1979 perdrien la majoria del suport electoral, amb només el 0.32%, provocant la definitiva fallida del partit i l'abandonament de bona part dels seus membres, alguns dels quals tornarien al Partit Rural. Posteriorment, el partit, reanomenat com a Aliança del Poder Ciutadà, seria eliminat del registre de partits com a resultat de no haver obtingut representació al Parlament durant dues legislatures.
Resultats electorals Eleccions legislatives +AnyVots%Escons+/-1972Escissió del SMP197545 4021,65%Nou19799 3160,32% 119832 3350,08%
Referències
Categoria:Partits polítics de Finlàndia