La Revolució de Guatemala de 1944 (també coneguda com la Revolució d'Octubre, o anomenada simplement la Revolució pels locals) és el període de la història de Guatemala comprès entre els cops d'estat contra Jorge Ubico el 1944 i Jacobo Árbenz el 1954. Destaca per haver tingut com a resultat els anys de màxima esplendor de la democràcia representativa a Guatemala des del 1944 fins al final de la guerra civil el 1996. Va veure la implementació de reformes socials, polítiques i especialment agràries que van tenir molta influència a tota l'Amèrica Llatina.
Des de finals del fins al 1944, Guatemala va estar governada per una sèrie de governants autoritaris que van intentar enfortir l'economia a partir de l'exportació de cafè. Entre 1898 i 1920, Manuel Estrada Cabrera va fer concessions importants a la United Fruit Company, una corporació estatunidenca que comerciava amb fruites tropicals, i va desposseir molts indígenes de les seves terres comunals. Sota Jorge Ubico, que va governar com a dictador entre 1931 i 1944, aquest procés es va intensificar, amb la institució de regulacions laborals dures i un estat policial.
El juny de 1944, un moviment popular prodemocràtic liderat per estudiants universitaris i organitzacions sindicals va obligar Ubico a dimitir. Va nomenar una junta militar de tres persones per ocupar el seu lloc, liderada per Federico Ponce Vaides. Aquesta junta va continuar les polítiques opressores d'Ubico, fins que va ser enderrocada per un cop militar liderat per Jacobo Árbenz l'octubre de 1944. Els líders revolucionaris van formar una junta que va convocar ràpidament eleccions obertes. Aquestes eleccions van ser guanyades per una victòria aclaparadora per Juan José Arévalo, un professor progressista de filosofia que s'havia convertit en la cara del moviment popular. Va implementar un programa moderat de reforma social, que incloïa una campanya d'alfabetització de gran èxit i un procés electoral en gran part lliure, tot i que les dones analfabetes no tenien dret a vot i els partits comunistes van ser prohibits.
Després del final de la presidència d'Arévalo el 1951, Jacobo Árbenz va ser elegit president per una victòria aclaparadora. Árbenz va continuar les reformes d'Arévalo i va iniciar un ambiciós programa de reforma agrària, conegut com a Decret 900. En virtut d'aquest, les parts no cultivades de les grans propietats van ser expropiades a canvi d'una compensació i redistribuïdes als treballadors agrícoles afectats per la pobresa. Aproximadament 500.000 persones es van beneficiar del decret. La majoria d'ells eren indígenes, els avantpassats dels quals havien estat desposseïts després de la invasió espanyola. Les polítiques d'Árbenz van xocar amb la United Fruit Company, que va perdre algunes de les seves terres no cultivades. L'empresa va pressionar el govern dels Estats Units per enderrocar Árbenz, i el Departament d'Estat dels Estats Units va respondre organitzant un cop d'estat amb el pretext que Árbenz era comunista. Carlos Castillo Armas va prendre el poder al capdavant d'una junta militar, iniciant la Guerra Civil guatemalenca. La guerra va durar de 1960 a 1996, i va veure com els militars van cometre genocidi contra els pobles indígenes maies i violacions generalitzades dels drets humans contra la població civil.
Rerefons Principis del segle XX miniatura|Manuel Estrada Cabrera, president de Guatemala de 1898 a 1920. Cabrera va concedir grans concessions a l'estatunidenca United Fruit Company Abans de la invasió espanyola de 1524, la població de Guatemala era gairebé exclusivament maia. La conquesta espanyola va crear un sistema de terratinents europeus rics que supervisaven una força laboral composta per esclaus i treballadors forçats. Tanmateix, les terres comunitàries de la població indígena van romandre sota el seu control fins a finals del . En aquest punt, la creixent demanda mundial de cafè va convertir-ne l'exportació en una font d'ingressos important per al govern. Com a resultat, l'estat va donar suport als productors de cafè aprovant legislació que prenia terres a la població indígena, al mateix temps que relaxava les lleis laborals perquè es pogués utilitzar el treball forçat a les plantacions.
La United Fruit Company (UFC), amb seu als Estats Units, va ser una de les moltes empreses estrangeres que van adquirir grans extensions de terres estatals i indígenes. Manuel Estrada Cabrera, que va ser president de Guatemala del 1898 al 1920, va permetre una sindicalització limitada a la Guatemala rural, però també va fer més concessions a la UFC. El 1922 es va crear el Partit Comunista de Guatemala, que va tenir una influència significativa entre els treballadors urbans; tanmateix, va tenir poc abast entre les poblacions rurals i indígenes. El 1929, la Gran Depressió va provocar el col·lapse de l'economia i un augment de l'atur, cosa que va provocar disturbis entre els treballadors i els jornalers. Tement la possibilitat d'una revolució, l'elit terratinent va donar suport a Jorge Ubico y Castañeda, que s'havia forjat una reputació de crueltat i eficiència com a governador provincial. Ubico va guanyar les eleccions següents el 1931, en què va ser l'únic candidat.
Dictadura de Jorge Ubico miniatura|Jorge Ubico, el dictador de Guatemala de 1931 a 1944. Va aprovar lleis que permetien als terratinents utilitzar la força letal per defensar les seves propietats. Ubico havia fet declaracions de suport al moviment obrer durant la campanya per a la presidència, però després de la seva elecció la seva política es va tornar ràpidament autoritària. Va abolir el sistema de servitud per deutes i el va substituir per una llei de vagància, que exigia que tots els homes en edat laboral que no posseïssin terres realitzessin un mínim de 100 dies de treball forçat. A més, l'estat va utilitzar mà d'obra indígena no remunerada per treballar en infraestructures públiques com carreteres i ferrocarrils. Ubico també va congelar els salaris a nivells molt baixos i va aprovar una llei que permetia als terratinents la immunitat completa davant del processament per qualsevol acció que prenguessin per defensar la seva propietat, una acció descrita pels historiadors com la legalització de l'assassinat. Va enfortir enormement la força policial, convertint-la en una de les més eficients i despietades de l'Amèrica Llatina. Es va donar a la policia més autoritat per disparar i empresonar persones sospitoses d'infringir les lleis laborals. El resultat d'aquestes lleis va ser crear un enorme ressentiment contra ell entre els treballadors agrícoles. Ubico menyspreava molt els indígenes del país, fins al punt d'afirmar que s'assemblaven als rucs.
Ubico tenia una gran admiració pels líders feixistes d'Europa, com Francisco Franco i Benito Mussolini. Tanmateix, veia els Estats Units com un aliat contra la suposada amenaça comunista de Mèxic. Per obtenir el suport estatunidenc, quan els EUA van declarar la guerra a Alemanya i el Japó el 1941, Ubico va seguir el seu exemple i, actuant seguint les instruccions americanes, va arrestar totes les persones d'ascendència alemanya a Guatemala. Va permetre als EUA establir una base aèria a Guatemala, amb l'objectiu declarat de protegir el Canal de Panamà. Com els seus predecessors, va fer grans concessions a la United Fruit Company, atorgant-li 200.000 ha de terreny públic a canvi de la promesa de construir un port. Més tard també va alliberar l'empresa d'aquesta obligació, al·legant la crisi econòmica. Des de la seva entrada a Guatemala, la UFC havia ampliat les seves possessions de terres desplaçant els camperols i convertint les seves terres de conreu en plantacions de bananes. Aquest procés es va accelerar sota Ubico, el govern del qual no va fer res per aturar-lo.
Vaga general del juny de 1944 L'inici de la Segona Guerra Mundial va augmentar la inestabilitat econòmica a Guatemala. Ubico va respondre reprimint amb més contundència qualsevol forma de protesta o dissidència. El 1944, va esclatar una revolta popular a El Salvador, que va enderrocar breument el dictador Maximiliano Hernández Martínez. Tanmateix, va tornar ràpidament al poder, cosa que va provocar una allau de revolucionaris salvadorencs exiliats que es van traslladar a Guatemala. Això va coincidir amb una sèrie de protestes a la universitat de la ciutat de Guatemala. Ubico va respondre suspenent la constitució el 22 de juny de 1944. Els manifestants, que en aquest punt incloïen molts membres de la classe mitjana a més d'estudiants i treballadors, van convocar una vaga general, i van presentar un ultimàtum a Ubico l'endemà, exigint la reinstauració de la constitució. També li van presentar una petició signada per 311 dels ciutadans guatemalencs més destacats. Ubico va enviar la policia per interrompre les protestes disparant-los i va declarar la llei marcial.
Ubico dimiteix i nomena un govern provisional Els enfrontaments entre manifestants i militars van continuar durant una setmana, durant la qual la revolta va guanyar impuls. A finals de juny, Ubico va presentar la dimissió a l'Assemblea Nacional, cosa que va provocar grans celebracions als carrers.
La dimissió d'Ubico no va restaurar la democràcia. Ubico va nomenar tres generals, Federico Ponce Vaides, Eduardo Villagrán Ariza i Buenaventura Pineda, per a una junta que lideraria el govern provisional. Uns dies més tard, Ponce Vaides va persuadir el congrés perquè el nomenés president interí. Ponce es va comprometre a celebrar eleccions lliures aviat, alhora que reprimia les protestes. Es va suspendre la llibertat de premsa, van continuar les detencions arbitràries i es van prohibir els actes commemoratius pels revolucionaris assassinats. Tanmateix, les protestes havien crescut fins al punt que el govern no les podia reprimir, i les zones rurals també van començar a organitzar-se contra la dictadura. El govern va començar a utilitzar la policia per intimidar la població indígena per mantenir la junta al poder durant les eleccions. Això va causar un creixent suport a una revolució armada entre alguns sectors de la població. En aquell moment, l'exèrcit estava desil·lusionat amb la junta, i els progressistes que hi havia dins havien començat a planejar un cop d'estat.
El 1r d'octubre de 1944, Alejandro Córdova, editor d'El Imparcial, el principal diari de l'oposició, va ser assassinat. Això va portar els militars colpistes a contactar amb els líders de les protestes, en un intent de convertir el cop en un aixecament popular. Ponce Vaides va anunciar eleccions, però les forces prodemocràtiques les van denunciar com un frau, al·legant els seus intents de manipular-les. Ponce Vaides va intentar estabilitzar el seu règim jugant amb la tensió interracial dins de la població guatemalenca. El suport més visible a la revolució havia vingut dels ladinos, o persones d'ascendència ètnica espanyola o mixta. Ponce Vaides va intentar explotar la seva por als indígenes pagant a milers de camperols indígenes perquè es manifestessin a la Ciutat de Guatemala per donar-li suport i prometent-los terres si donaven suport al partit liberal que Ubico havia iniciat com a front per a la dictadura.
Revolució d'Octubre A mitjan octubre, diverses faccions del moviment prodemocràtic, incloent-hi professors, estudiants i faccions progressistes de l'exèrcit, havien posat en marxa diversos plans per enderrocar la junta. El 19 d'octubre, el govern vs conèixer una d'aquestes conspiracions.