El Partit Ecològic dels Verds (en finès: Ekologinen puolue Vihreät; EPV) va ser un partit ecologista de Finlàndia.
Història Durant la dècada dels vuitanta, el Moviment ecologista s'anava agrupant i organitzant després d'una llarga etapa d'atomització i localisme. En aquest sentit, a les eleccions legislatives de 1983 van promoure una candidatura verda que va aconseguir representació a l'Eduskunta amb dos diputats, i a la posterior legislatura encara doblarien resultats amb quatre diputats: Osmo Soininvaara, Eero Paloheimo, Pekka Haavisto i Erkki Pulliainen. L'heterogeneïtat de les llistes i la manca d'una estructura partidista com a tal van provocar aviat tensions internes entre dues faccions principals, aquells pragmàtics que cercaven integrar-se políticament i s'inspiraven en els partits verds europeus, mentre que d'altres apostaven per un model més combatiu de crítica al model econòmic i de rebuig d'organitzacions globals com la Unió Europea, l'OTAN, o el Banc Mundial, i l'aposta pel decreixement o l'agricultura orgànica.
Al 1988 es produiria la definitiva escissió del Moviment: el sector minoritari més radical formaria els Verds (Vihreät), mentre que la majoria reformista fundaria poc després la Lliga Verda. Entre els membres fundadors del partit hi havia els diputats verds Eero Paloheimo i Erkki Pulliainen, que poc després passarien a la Lliga, l'escriptor Pentti Linkola i el periodista Eero Taivalsaari, entre d'altres. A inicis dels noranta, però, l'EPV tenia menys d'un centenar de militants i vuit sucursals, eclipsats per l'èxit de la Lliga. Així, a les eleccions legislatives de 1991 van obtenir només el 0.14% dels vots i cap representant al Parlament, mentre que la Lliga Verda obtenia sis diputats, arrossegant tot el vot ecologista.
A les eleccions de 1995, en canvi, malgrat obtenir el 0.28% aconseguirien un diputat a l'Eduskunta pel suport concentrat al llavors independent Veltto Virtanen, un polèmic psicòleg i artista finlandès que ja s'havia presentat a les eleccions presidencials de l'any anterior. Les seves intervencions i estil poc convencional va despertar moltes opinions a favor i en contra. Ja en la seva primera sessió, va causar enrenou en negar-se a treure's la boina a la sala de sessions.
Per altra banda, durant la meitat dels noranta es produiria una batalla interna entre sectors encapçalats per Linkola i el llavors redactor en cap de la revista del partit Cicle de Vida (Elonkehä), Taivalsaari. Com a conseqüència, el primer va ser destituït del consell del partit a la Conferència de 1996, mentre que Taivalsaari va ser destituït per la junta el maig de 1996, la qual va intentar impugnar la Conferència al·legant irregularitats. Posteriorment, van escollir a Virtanen com a president, que va impulsar un canvi de nom del partit considerant que l'ecologisme es percebia massa negativament als mitjans de comunicació i volia reunir altres sensibilitats. Així, entre 1998 i 1999 modificarien el nom a la darrera denominació Partit Divers – En defensa del Cicle de la Vida (KiPu).
A les eleccions legislatives de 1999, tot i incrementar el suport electoral fins al 0,39%, perdrien la representació al Parlament. A les eleccions europees del mateix any, el partit presentaria quatre candidats; l'exdiputat Virtanen va rebre el nombre més gran de vots (28.092) entre els que no van ser elegits.
Després de mantenir-se fora de l'Eduskunta a les eleccions de 2003, es donaria automàticament de baixa al Partit, que cessaria les seves activitats.
Resultats electorals Eleccions legislatives +AnyLíderVots%Escons+/-Govern19913.8350,14%Nou19957.8650,28% 11999Veltto Virtanen10.3780,39% 120036.6590,24%
Eleccions locals +AnyVots%Escons+/-19881.4940,06%Nou19926770,03% 119968740,04% 22000110,00% 1
Eleccions al Parlament Europeu +AnyLíderVots%Escons+/-1999Veltto Virtanen29.2152,35%Nou
Presidents Lauri Teivainen (1988) Eugen Parkatti (1988–?) Tutta Uurasmaa George Makinen Samu Tirronen Jorma Uurasmaa (1995–1996) Taito Mikkonen (?–1998) Veltto Virtanen (1998–2003)
Referències
Categoria:Partits polítics de Finlàndia