L'Arxiu històric dels refugiats palestins és un fons documental gestionat per l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA), que conté registres familiars de refugiats palestins des de la creació de l'organització el 1949. Aquest arxiu, resguardat actualment en un soterrani de la seu de la UNRWA a Amman a Jordània, documenta fins a cinc generacions de palestins desplaçats, especialment des de la Nakba de 1948, i inclou informació sobre naixements, matrimonis, migracions, defuncions, títols de propietat i documents d'identitat de l'època del Mandat Britànic. El 2025, amb l'inici de la guerra a Gaza, la UNRWA va traslladar part d'aquest arxiu des de la Franja de Gaza a Amman per protegir-lo dels bombardejos israelians.
Origen i contingut L'arxiu va començar a ser recopilat per la UNRWA el 1949, després de la Nakba, quan més de 700.000 palestins van ser expulsats o van fugir de les seves llars durant la creació de l'Estat d'Israel el 1948. Els documents més antics inclouen fitxes d'inscripció emeses per organitzacions com la Creu Roja, registres del cens realitzat per la UNRWA entre 1950 i 1951, certificats de naixement i defunció, títols de propietat i papers d'identitat de l'època del Mandat Britànic. Aquests registres són essencials per acreditar l'estatus de refugiat, que permet als palestins accedir als drets reconeguts pel dret internacional, com l'assistència humanitària i el dret al retorn segons la resolució 194 de l'Assemblea General de les Nacions Unides. La documentació famílies de les cinc àrees d'operació de la UNRWA: Jordània, Líban, Síria, la Franja de Gaza i Cisjordània, incloent-hi Jerusalem Est.
L'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient, establerta el 1949 per la resolució 302 (IV) de l'Assemblea General de les Nacions Unides, va començar a registrar els refugiats per proporcionar assistència humanitària i protecció a Jordània, Líban, Síria i els territoris ocupats de Palestina. L'arxiu no només té un valor administratiu, sinó també històric i cultural, ja que documenta la diàspora palestina i els seus esforços per mantenir la seva identitat i drets en un context de conflicte prolongat. Els registres també inclouen informació sobre els refugiats de la Guerra dels Sis Dies de 1967, incorporats al mandat de la UNRWA per resolucions posteriors.
Aquesta documentació és una eina fonamental per preservar la memòria col·lectiva dels refugiats palestins i defensar els seus drets, especialment el dret al retorn establert per la Resolució 194 de l'Assemblea General de les Nacions Unides. Els documents permeten acreditar l'estatus de refugiat, essencial per accedir a serveis d'educació, salut i assistència humanitària proporcionats per la UNRWA a prop de 5,9 milions de refugiats registrats el 2023. No obstant això, la UNRWA ha enfrontat reptes significatius, com la manca de finançament estable i les restriccions imposades per Israel, incloent-hi una llei aprovada el 2024 que prohibeix les operacions de la UNRWA a Israel i Jerusalem Est, cosa que amenaça l'accés a l'arxiu i la continuïtat dels serveis.
Trasllat a Amman Amb l'escalada del conflicte a Gaza el 2025, la UNRWA va dur a terme una operació confidencial per salvar els documents emmagatzemats a la Franja de Gaza, amenaçats pels bombardejos israelians. Amb el suport de l'exèrcit jordà, milers de documents van ser traslladats a la seu de la UNRWA a Amman, on actualment es troben en un soterrani amb prop d'un miler de caixes. Aquest trasllat es va realitzar amb estrictes mesures de seguretat per protegir la integritat dels documents, que contenen informació delicada sobre les famílies palestines. La decisió es va prendre en un context d'intensificació de les operacions militars israelianes, que han posat en risc les infraestructures de la UNRWA a Gaza.
El trasllat de l'arxiu a Amman el 2025 va ser rebut com una mesura necessària per protegir un patrimoni documental vital, però també va generar debat sobre la situació dels refugiats palestins i el paper de la UNRWA en un context de guerra. Alguns sectors han destacat la importància de preservar aquests registres per mantenir viva la memòria de la Nakba, mentre que crítics, especialment des d'Israel, han acusat la UNRWA de perpetuar l'estatus de refugiat en permetre que es transmeti entre generacions. La digitalització també ha estat elogiada com un esforç per garantir l'accés futur als documents, però la manca de finançament i les restriccions polítiques continuen sent obstacles significatius.
Gestió i digitalització L'arxiu és gestionat per un equip d'una vintena de treballadors liderats per Maram Sinnokrot, responsable de l'arxiu de la UNRWA durant més de 20 anys. Els empleats han signat clàusules de confidencialitat que els prohibeixen consultar o compartir la informació dels documents, que només poden ser escanejats per al procés de digitalització. Aquest procés, iniciat per preservar els registres i facilitar-ne l'accés, té com a objectiu crear còpies digitals d'alta qualitat per garantir la conservació dels documents en cas de futurs conflictes o desastres. La digitalització també permet una millor gestió dels registres, com l'actualització de dades familiars i la verificació de l'estatus de refugiat en temps real. El 2023, la UNRWA va llançar la plataforma mòbil bilingüe eUNRWA, que integra part de l'arxiu digitalitzat per oferir serveis de registre més accessibles, com la sol·licitud de certificats o la consulta de dades familiars, especialment per a refugiats a Jordània i Líban. No obstant això, el procés de digitalització enfronta reptes com la manca de recursos financers, la necessitat d'equips especialitzats per escanejar documents antics i fràgils, i la complexitat de gestionar un volum de dades que abasta milions de registres. L'objectiu a llarg termini és crear una base de dades completament digital que protegeixi el patrimoni documental i en garanteixi l'accés a les generacions futures.
Mesures de seguretat L'arxiu està protegit amb un sistema avançat de seguretat que inclou càmeres de videovigilància i controls estrictes d'accés. Només un grup reduït de responsables pot accedir al contingut dels documents, mentre que els treballadors només poden escanejar-los. Aquestes mesures garanteixen la confidencialitat de les dades, que inclouen informació personal sensible sobre les famílies palestines. Segons Maram Sinnokrot, els documents són crucials per demostrar el lligam entre les generacions actuals i les víctimes dels desplaçaments forçats, mantenint l'estatus de refugiat segons la definició de la UNRWA, que inclou persones que residien a Palestina entre l'1 de juny de 1946 i el 15 de maig de 1948 i van perdre la seva llar i mitjans de subsistència a causa del conflicte de 1948.
Referències
Vegeu també UNRWA Nakba Refugiats palestins Guerra de Gaza Resolució 194 de l'Assemblea General de les Nacions Unides
Categoria:Arxius Categoria:Guerra de Gaza