William Laurence Bergsma (Oakland, Califòrnia, 1 d'abril, 1921 - Seatlle, Washington, 18 de març, 1994), va ser un compositor i professor estatunidenc. Va estar molt de temps associat a la Juilliard School, on va ensenyar composició, fins que es va traslladar a la Universitat de Washington com a director de la seva escola de música fins al 1971.
Biografia Bergsma, després d'estudiar piano (amb la seva mare, una antiga cantant d'òpera) i després viola, va passar a estudiar composició. Bergsma va assistir a la Universitat de Stanford durant dos anys (1938-40) abans de traslladar-se a l'Eastman School of Music, on va obtenir la llicenciatura i el màster; els seus professors més importants van ser Howard Hanson i Bernard Rogers.
El 1946 va acceptar un lloc a la Juilliard School, on va romandre fins al 1963, ocupant finalment càrrecs com ara el de catedràtic de composició i, de 1961 a 1963, degà associat. El 1963 es va traslladar a la Universitat de Washington, on va dirigir l'escola de música fins al 1971, i va continuar sent professor a partir d'aleshores després de deixar el càrrec administratiu. El 1966, Bergsma va fundar el Grup Contemporani a la Universitat de Washington, una organització de compositors i músics que representen noves obres musicals i eduquen els estudiants i el públic sobre la música contemporània; el grup continua actiu fins avui.
Bergsma va rebre dues beques Guggenheim, una beca del "National Endowment for the Arts" i un premi de l'Acadèmia Americana d'Arts i Lletres. Entre els estudiants de Bergsma hi ha els compositors Jack Behrens, Philip Glass, Karl Korte, Robert Parris i Steve Reich.
La música de Bergsma és coneguda per les seves qualitats líriques i contrapuntístiques. A diferència de molts dels seus contemporanis, Bergsma va rebutjar el serialisme en favor d'un estil més conservador, tot i que clarament arrelat al segle XX. Va evitar l'avantguarda —la seva necrològica al Seattle Post-Intelligencer el descriu com algú que "mai va abandonar la tonalitat" i que va veure "desenes dels seus antics col·legues avantguardistes tornant al redil"—, tot i que va adoptar tècniques aleatòries més tard en la seva carrera.
Va compondre dues òperes, The Wife of Martin Guerre (1956) i The Murder of Comrade Sharik (1973), que són marcadament diferents en estil. La primera és una història ombrívola de la desaparició i el retorn d'un camperol francès del segle XVI, en què se sospita que és un impostor; la música està marcada per la dissonància que emfatitza la tensió de la història, sobretot a l'escena final del judici. La segona és més alegre i còmica; Bergsma va escriure el seu propi llibret a partir de la història Cor de gos de Mikhaïl Bulgàkov, que tracta d'un gos que es transforma en un ciutadà del Moscou dels anys 20 com a resultat dels experiments d'un metge. L'escriptura orquestral parcialment aleatòria pretén ser la veu de Stalin i utilitza cites de Carmen, La traviata i Don Giovanni per a un efecte còmic. També va ser un compositor hàbil d'obres més petites, incloent-hi moltes per a conjunt de cambra i piano sol, així com escrits orquestrals.
Bergsma va morir a Seattle d'un atac de cor, als 72 anys.
Obres seleccionades
Gold and the Señor Commandante (1940-41), ballet (also 9-movement suite) The Fortunate Islands (1947), string orchestra Tangents (1951), piano A Carol on Twelfth Night (1954), orchestra The Wife of Martin Guerre (1956), opera A Desk for Billie (1956) (score for educational film) March with Trumpets (1956), band Concerto for wind quintet (1958) Chameleon Variations (1960) orchestra Fantastic Variations on a Theme from Tristan and Isolde (1961), viola and piano In Celebration, (1963), orchestra Violin Concerto, (1965), violin and orchestra The Sun, the Soaring Eagle, the Turquoise Prince, the God (1968) Choir The Murder of Comrade Sharik (1973), opera Symphony no. 2, "Voyages" (1976), mezzo-soprano, chorus, and orchestra Sweet Was the Song the Virgin Sung; Tristan Revisited: Variations and a Fantasy for viola and orchestra (1977, revised 1978); "Viola Concerto" The Voice of the Coelacanth (1981), horn, violin, and piano Variations (1984), piano
Bibliografia James P. Cassaro i Kurt Stone: "William Bergsma". Grove Music Online, ed. L. Macy. Consultat el 24 de maig de 2005. (accés per subscripció). James P. Cassaro: "William Bergsma". Grove Music Online (OperaBase), ed. L. Macy. Consultat el 24 de maig de 2005. (accés per subscripció). Worldlinkpages.com: William Bergsma, consultat el 24 de maig de 2005 William Bergsma: Compositor de la UW de renom internacional, consultat el 24 de maig de 2005. "Obituari: William Bergsma". (21 de març de 1994). Associated Press.
Categoria:Compositors d'òpera estatunidencs Categoria:Alumnes de l'Eastman School of Music Categoria:Professors de la Juilliard School Categoria:Alumnes de la Universitat Stanford Categoria:Professors de la Universitat de Washington Categoria:Morts a Seattle Categoria:Alumnes de la Universitat de Rochester Categoria:Compositors californians Categoria:Músics d'Oakland Categoria:Compositors estatunidencs morts al segle XX Categoria:Compositors estatunidencs nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1921