va ser un almirall i figura política francesa que va participar a la segona guerra mundial.
Nascut a Nérac, Darlan es va graduar a lÉcole naval el 1902 i va ascendir ràpidament de rang després del seu servei durant la Primera Guerra Mundial. Va ser ascendit a contraalmirall el 1929, vicealmirall el 1932, tinent almirall el 1937 abans de ser finalment nomenat almirall i cap de l'Estat Major Naval el 1937. El 1939, Darlan va ser ascendit a almirall de la flota, un rang creat específicament per a ell.
Darlan era el comandant en cap de la Marina francesa a l'inici de la Segona Guerra Mundial. Després de l'armistici de França amb Alemanya el juny de 1940, Darlan va servir en el règim de Vichy de Philippe Pétain com a ministre de Marina, i el febrer de 1941 va assumir els càrrecs de vicepresident del Consell, ministre d'Afers Exteriors, ministre de l'Interior i ministre de Defensa Nacional, convertint-se en el cap de facto del govern de Vichy. L'abril de 1942, Darlan va renunciar als seus ministeris en mans de Pierre Laval per insistència alemanya, però va mantenir el seu càrrec de comandant en cap de les Forces Armades Franceses.
Darlan era a Alger quan els aliats van envair el nord d'Àfrica francès el novembre de 1942. El comandant aliat Dwight D. Eisenhower va arribar a un acord controvertit amb Darlan, reconeixent-lo com a Alt Comissionat de França per al nord i l'Àfrica Occidental. A canvi, Darlan va ordenar a totes les forces franceses al nord d'Àfrica que cessessin la resistència i cooperessin amb els aliats, i va exercir el poder en nom del govern del Vichy, tot i que aquest, ocupat pels alemanys, el va destituir. Menys de dos mesos després, el 24 de desembre, Darlan va ser assassinat per Fernand Bonnier de La Chapelle, un monàrquic i antivichysta de 20 anys, sent substituït pel general Giraud.
Biografia Darlan va néixer a Nérac, Òlt i Garona, en una família amb una llarga connexió amb la Marina francesa: el seu avi, Sabin Morlan, va ser capità de vaixell i armador; el seu besavi, Antoine Darlan, va servir com a artiller i intendent. a bord del Redoutable durant batalla de Trafalgar, durant la qual va morir. A François Darlan li agradava dir que va ser des del Redoutable, en què va servir el seu avi, que es va disparar la bala que va matar l'almirall Nelson. i el pare d'aquest últim va comandar un vaixell de navegació el 1792. El seu pare, Jean-Baptiste Darlan, va ser un advocat i polític que va exercir com a ministre de Justícia al gabinet de Jules Méline, que va esdevenir alcalde de la ciutat un any abans del seu naixement. Georges Leygues, un company polític del seu pare que passaria set anys com a ministre de la Marina, va ser el padrí de Darlan. Per la seva família materna, descendeix d'una família de Clairac, els Espagnac.Généalogie de la famille Espagnac (Geneanet) Orfe de molt jove, va ser enviat a un internat als deu anys..
En entrar a l' Acadèmia Naval el 1899, François Darlan es va graduar el 1901 i va marxar l'any següent per servir a l'Extrem Orient . De 1902 a 1904, va participar en la campanya de la Xina, servint successivament en quatre creuers: el Châteaurenault, el D'Entrecastreaux, el Bugeaud i el Montcalm. Nomenat alferes a l'octubre de 1904, va ingressar a l'escola d'artilleria de Toló. Es va graduar primer de la seva promoció després de 17 mesos d'entrenament i va ser reassignat, a petició seva, a l'Extrem Orient. Després va servir en diversos vaixells, fins i tot viatjant 2.000 km pel riu Iang-Tsé en un jonc xinès. Va ser cridat a França el 1908 i va impartir formació de pilots a l'avís Chamois, i després va ser assignat com a artiller al creuer blindat Waldeck-Rousseau. Ascendit a tinent el 1910, va ser destinat com a instructor de cadets d'oficials al creuer i vaixell escola Jeanne d'Arc, amb el qual va dur a terme dues campanyes a l'Atlàntic, el Mediterrani i l'Oceà Índic.
Primera Guerra Mundial Voluntari a l'inici de la Primera Guerra Mundial per lluitar al front, François Darlan va servir com a artiller a terra durant tot el conflicte. El setembre de 1914, va ser assignat a una bateria d'artilleria marina de llarg abast prop de Toul, a Meurthe i Mosel·la. Després va prendre el comandament de la 7a Bateria. del 1r Regiment d'Artilleria Marina, lluitant al riu Mosa i a l'Alta Alsàcia. Va rebre dues citacions en ordres militars i va ser guardonat amb la Legió d'Honor per actes de guerra el maig de 1915. El 1916, va instal·lar bateries de marines a Salònica amb l'Exèrcit Francès d'Orient. El 1917, va lluitar a Verdun, a la Xampanya i després a Bèlgica, comandant els artillers de marines del Primer Exèrcit. El 1918, va lluitar en diversos llocs del front, com ara Compiègne i l'Argonne. L'11 de juliol va ser ascendit a capità de corbeta amb la distinció "Oficial de primera categoria amb les qualitats d'un líder: energia, serenitat i decisió"..
Període d'entreguerres miniatura|esquerra|Revisió de la flotilla aliada al Rin a Mainz, 23 d'abril de 1919. En primer pla, el tinent comandant Darlan, al costat del general Mangin i el comandant britànic Achison. miniatura|Capità François Darlan, comandant de l' Edgar Quinet el 1928 Després de l'armistici i fins al desembre de 1920, va comandar la recentment formada flotilla del Rin, comandant els vaixells d'entrenament Jeanne d'Arc i Edgar Quinet. Nomenat capità de fragata, va tornar a l'Extrem Orient, prenent el comandament de l'avís Altai LAltair va ser un vaixell de la classe Flower, una classe de balandres britàniques construïdes a corre-cuita durant la Primera Guerra Mundial en 112 exemplars, 8 dels quals van ser adquirits per la Marina Francesa. i també esdevenint cap d'estat major de les forces navals franceses a l'Extrem Orient. El 1922, va ser cridat a la França continental, prenent el comandament de l'escola de pilots i dels dos vaixells que se li havien assignat, el Chamois i l' Ancre. El 1925, va assistir al Centre d'Estudis Navals Superiors, graduant-se primer de la seva promoció amb la menció d'honor "Un dels futurs líders de la marina", i després, a finals d'any, va ser nomenat cap d'estat major de la 3a Divisió de Línia de l'Esquadró Mediterrani. Només hi va romandre unes setmanes, sent convocat al desembre per Georges Leygues, que acabava de ser nomenat de nou ministre de la Marina el mes anterior. Va exercir com a sotscap i després com a cap del gabinet militar del ministre gairebé ininterrompudament de 1926 a 1934. Així, es va beneficiar de la protecció d'aquest amic del seu pare (ambdós eren advocats i diputats republicans progressistes de Lot-et-Garonne) durant el llarg mandat de Georges Leygues al ministeri sota la Tercera República.Michèle Cointet, « La mort de l'amiral Darlan », émission Au cœur de l'histoire sur Europe 1, . miniatura| L'almirall Darlan, visitant l'illa portuguesa de Madeira el maig de 1935, saluda Augusto Goulart de Medeiros, governador civil. Oportunista, va servir a "ministres de diverses famílies polítiques", tant de centredreta com de centreesquerra.. Passant pels gabinets de Georges Leygues i Albert Sarraut, va experimentar un ràpid ascens: contraalmirall el 1929 vicealmirall el 1932. De 1934 a 1936, va comandar l'esquadró de l'Atlàntic a Brest, assumint el rang i el títol de vicealmirall de l'esquadró el 1936 durant el seu mandat, després va ser nomenat comandant en cap de la Marina Francesa el 1937, i simultàniament va assumir el rang i el títol d'almirall .
Cap de l'Estat Major Naval El 1936, va anar a Londres en una missió sense èxit per convèncer l'Almirallat que calia una major cooperació naval anglofrancesa, atès que Alemanya i Itàlia s'havien alineat com a resultat de la Guerra Civil espanyola. El 5 d'agost de 1936, Darlan es va reunir amb el Primer Lord del Mar, l'almirall Ernle Chatfield, on va expressar la seva gran preocupació per la possibilitat que Itàlia obtingués bases navals i aèries a les Illes Balears i que Alemanya obtingués bases navals i aèries a les illes Canàries. Darlan va defensar una acció conjunta anglofrancesa per evitar que les potències de l'Eix obtinguessin bases en sòl espanyol.
Arran de l'ascens del Front Popular al poder , la seva imatge de republicà el va convertir en un candidat ideal per al càrrec de Cap d'Estat Major de la Marina. Aquest ascens, en gran part degut a una carrera en càrrecs ministerials, li va valer aquesta observació dels seus oponents: "França té tres almiralls: Esteva, que mai ha conegut l'amor; Darlan, que mai ha conegut el mar; i el veritable gos de mar que ha vagat pel món tota la seva vida i que, a diferència d'ell, mai ha conegut Darlan"« François Darlan » sur universalis.fr.
Agnòstic, Darlan estava lligat als valors del laïcisme (però no era hostil a l'Església), la petita propietat, el patriotisme i la moralitat. L'escriptor Simon Epstein afirma que François Darlan va ser apreciat per Léon Blum Al seu llibre Les Dreyfusards sous l'Occupation, Simon Epstein escriu a la pàgina 169 que el juny de 1940 estava preocupat per la seguretat personal de Léon Blum i que, havent esdevingut cap del govern de Pétain, va declarar als seus prefectes que era un "home d'esquerres". i que, segons sembla, simpatitzava amb els republicans espanyols durant la Guerra Civil espanyola..
Durant la Guerra Civil Espanyola, el govern del Front Popular de Léon Blum havia perseguit una neutralitat prorepublicana mentre que Itàlia havia intervingut al costat dels nacionalistes espanyols, cosa que va provocar tensions italofranceses agudes. Blum va afirmar que Darlan "pensa exactament com jo" sobre una possible amenaça naval italiana a França, i el va seleccionar com a proper cap d'estat major de la Marine per substituir l'almirall proitalià Georges Durand-Viel. A més, Blum considerava que Darlan era lleial a la república i Darlan havia parlat a favor de les reformes socials del Front Popular. Darlan havia atret l'atenció dins de la Marine a la tardor de 1936 amb la seva defensa que França prengués les Illes Balears per posar fi a les bases navals i aèries italianes que s'hi construïen, ja que argumentava que la perspectiva d'atacs navals i aeris italians des de les Balears contra vaixells francesos era una amenaça intolerable. Tot i que Blum no va acceptar el suggeriment de Darlan, sí que el va aprovar com a almirall amb fortes opinions antiitalianes, cosa que considerava un contrast refrescant amb Durand-Viel, que defensava una aliança francoitaliana. La decisió de Blum a l'octubre de 1936 de nomenar Darlan com a següent cap de l'estat major naval per sobre d'un nombre d'almiralls que tenien més antiguitat i experiència en combat va ser controvertida.
Va ser nomenat Cap de l'Estat Major Naval a partir de l'1 de gener de 1937, i alhora va ser ascendit a almirall. Darlan era proper a Blum i al ministre de Defensa, Édouard Daladier. Com a cap de la Marina, va utilitzar amb èxit les seves connexions polítiques per pressionar per un programa de construcció per contrarestar l'amenaça creixent de la Kriegsmarine i la Regia Marina. L'historiador americà Reynolds Salerno va escriure: "Mentre que Durand-Viel era un administrador prudent i de veu suau que buscava consell dels seus subordinats i s'admetia al seu ministre per a les principals decisions polítiques, Darlan era un almirall extremadament segur de si mateix i decidit que monopolitzava tots els aspectes de la Marine ". Salerno va descriure Darlan com un nacionalista francès conservador compromès a preservar França com a gran potència mitjançant un programa de construcció de més vaixells de guerra per a la Marine. Les opinions polítiques de Darlan s'inclinaven cap a la dreta, però va treballar bé amb el centrista Daladier i l'esquerres Blum.