El Vittorio Alfieri va ser un dels quatre destructors de la classe Oriani construïts per a la Regia Marina (Marina Reial Italiana) a mitjans de la dècada del 1930. Completat el 1937, va servir a la Segona Guerra Mundial. Va ser enfonsat a la batalla del Cap Matapan el 28 de març de 1941 amb la pèrdua de 211 dels seus 246 tripulants, inclòs el seu oficial al comandament, el capità Salvatore Toscano.
Disseny i descripció Els destructors de la classe Oriani eren versions lleugerament millorades de la classe Maestrale anterior.Brescia, p. 127 Tenien una longitud entre perpendiculars de 101,6 metres (333 peus 4 polzades) i una longitud total de 106,7 metres (350 peus 1 polzada). Els vaixells tenien una mànega de 10,15 metres (33 peus 4 polzades) i un calat mitjà de 3,15 metres (10 peus 4 polzades) i 4,3 metres (14 peus 1 polzades) amb càrrega profunda.Whitley, p. 168 Desplaçaven 1.700–1.750 tones mètriques (1.670–1.720 tones llargues) amb càrrega normal, i 2.400–2.450 tones mètriques (2.360–2.410 tones llargues) amb càrrega profunda.Brescia, p. 121 El seu complement durant la guerra era de 7 oficials i 176 sotsoficials i marineria.Roberts, p. 300
Els Oriani eren propulsats per dues turbines de vapor Parsons, cadascuna impulsava un eix de l'hèlix utilitzant vapor subministrat per tres calderes Thornycroft. Dissenyats per a una potència màxima de 48.000 cavalls de potència (36.000 kW) i una velocitat de 32-33 nusos (59-61 km/h; 37-38 mph) en servei, els vaixells van assolir velocitats de 38-39 nusos (70–72 km/h; 44–45 mph) durant les seves proves de mar amb una càrrega lleugera. Portaven prou fuel per donar-los una autonomia de 2.600 a 2.800 milles nàutiques (4.800–5.200 km; 3.000–3.200 milles) a una velocitat de 18 nusos (33 km/h; 21 mph) i 690 nmi (1.280 km; 790 milles) a una velocitat de 33 nusos (61 km/h; 38 mph).
La seva bateria principal estava formada per quatre canons de 120 mil·límetres (4,7 polzades) de calibre 50 en dues torretes de dos canons, una per davant i per darrere de la superestructura.Fraccaroli, p. 55 Al mig del vaixell hi havia un parell de canons lumínics de 120 mil·límetres. La defensa antiaèria (AA) per als vaixells de la classe Oriani estava proporcionada per quatre metralladores de 13,2 mil·límetres (0,52 polzades). Els vaixells estaven equipats amb sis tubs de torpedes de 533 mil·límetres (21 polzades) en dos muntatges triples al mig del vaixell. Encara que no tenien un sistema de sonar per a recerca antisubmarina, estaven equipats amb un parell de llançadors de càrregues de profunditat. Els vaixells podien portar 56 mines.
Història Quan Itàlia va entrar a la Segona Guerra Mundial, estava al comandament del CV Lorenzo Daretti i líder de classe del IX Esquadró de Destructors, que va formar juntament amb els bessons Oriani, Gioberti i Giosuè Carducci.
A les dues de la matinada del 12 de juny de 1940 va salpair de Tàrent juntament amb els seus bessons, la I Divisió (creuers pesants Zara, Fiume i Gorizia), la VIII Divisió (creuers lleugers Duca degli Abruzzi i Garibaldi) i el XVI Esquadró de Destructors (da Recco, Pessagno, Usodimare)1 June, Saturday per patrullar el Mar Jònic.
El 2 de juliol, juntament amb els bessons, va participar a la 1a Divisió (Zara, Fiume, Gorizia), els creuers lleugers Bande Nere i Colleoni i el 10è Esquadró de Destructors (Maestrale, Grecale, Libeccio, Scirocco) de l'escorta indirecta d'un comboi que tornava de Líbia (format pels transports de tropes Esperia i Victoria, escortats per les torpedineres Procione, Orsa, Orione i Pegaso, en la ruta Trípoli - Nàpols).Naval Events, 1-14 July 1940
La tarda del 7 de juliol , va salpar juntament amb els seus bessons i la resta del II Esquadró Naval -el creuer pesant Pola, les Divisions de Creuers I, II, III i VII per un total d'11 unitats i esquadrons de destructors X, XI, XII i XIII- que després es van unir al I Esquadró i van lluitar a la batalla de Punta Stilo el 9 de juliol: durant la retirada de la flota italiana durant aquesta batalla, el IX Esquadró va ser el primer esquadró de destructors, entre els enviats a l'atac de torpedes , a llançar els seus torpedes -cinc en total, des de 13.500 metres-, sense, però, impactar cap vaixell enemic; mentre es retirava, el IX Esquadró va ser objectiu del foc dels creuers i destructors enemics i lAlfieri va ser impactat diagonalment per un obús, però va patir danys molt lleus.Giorgio Giorgerini, La guerra italiana sul mare. La marina tra vittoria e sconfitta 1940-1943, p. da 172 a 185
Entre el 30 de juliol i l'1 d'agost va proporcionar escorta indirecta –juntament amb els seus creuers bessons, els creuers Pola, Zara, Fiume, Gorizia, Trento, Da Barbiano, Alberto di Giussano, Eugenio di Savoia, Duca degli Abruzzi, Attendolo, Montecuccoli i els esquadrons de destructors XII, XIII i XV per un total d'11 unitats– a dos combois a Líbia, que van veure un total de 10 vaixells mercants, 4 destructors i 12 torpediners al mar.Naval Events 15-31 July 1940
Cap al migdia del 27 de novembre va sortir de Nàpols juntament amb el Pola, la 1a Divisió (Fiume i Gorizia) i els altres destructors del IX Esquadró, participant així en la batalla inconclusa del Cap Teulada; al començament del xoc, lAlfieri va ser una de les primeres unitats italianes a albirar la flota enemiga, llançant, a les 12:16, el senyal de descobriment relacionat amb un cuirassat amb tres creuers.Giorgio Giorgerini, La guerra italiana sul mare. La marina tra vittoria e sconfitta 1940-1943, pp. da 231 a 236
El desembre de 1940 va participar –juntament amb Carducci i Gioberti– en el bombardeig de les posicions costaneres d' Albània i Grècia en suport de les operacions de l' Exèrcit Reial en aquests territoris.
El 6 de gener de 1941, juntament amb el Carducci, el Gioberti, el destructor Fulmine (separat temporalment de l'Esquadró IX) i el XIV Esquadró de Torpedineres (Partenope, Pallade, Altair, Andromeda), va bombardejar les tropes gregues estacionades a Porto Palermo (Albània).1941
La batalla del cap Matapan A les onze del 26 de març, lAlfieri va sortir de Tàrent sota el comandament del capità de navili Salvatore Toscano, que va rellevar el seu company Lorenzo Daretti. La resta del grup de batalla estava compost per les unitats germanes i la 1a Divisió (Zara, Pola, Fiume). Més tard es van unir a la formació naval –el cuirassat Vittorio Veneto, Divisió de creuers III (Trento, Trieste, Bolzano) i VIII (Garibaldi i Duca degli Abruzzi), Esquadrilles de Destructors XIII (Granatiere, Bersagliere, Fuciliere, Alpino), XVI (Da Recco, Pessagno), XII (Corazziere, Carabiniere, Ascari) – que havien estat assignats a l'operació «Gaudo», que després va conduir a la batalla del Cap Matapan.Giorgio Giorgerini, La guerra italiana sul mare. La marina tra vittoria e sconfitta 1940-1943, pp. da 286 a 313
El vespre del 28 de març, el Pola va ser impactat per un bombarder torpediner durant les primeres etapes de la batalla i va quedar immobilitzat. Per ordre de l'almirall Angelo Iachino, comandant de la flota italiana, tota la 1a Divisió i el IX Esquadró van ser enviats a ajudar el creuer immobilitzat. Quan, a les 22.27, els vaixells van arribar a les rodalies del Pola , van ser sorpresos pels cuirassats britànics Barham, Valiant i Warspite, que els van bombardejar amb la seva artilleria. El Zara, el Fiume i el Carducci van ser enfonsats i, més tard, també el Pola (torpedinat per destructors anglesos).Gianni Rocca, Fucilate gli ammiragli. La tragedia della Marina italiana nella seconda guerra mondiale, pp. da 126 a 137 Al començament de la batalla, lAlfieri –que era la tercera unitat de la línia, precedit pel Fiume i seguit pel Gioberti, i, com a líder d'esquadró, la primera de la línia de destructors– va ser impactada repetidament per projectils disparats pels cuirassats enemics, patint greus danys i romanent immobilitzat. Malgrat això, va ser l'única unitat italiana que va aconseguir respondre al foc. El complex de proa de 120 mm , tot i haver rebut l'ordre d'abandonar el vaixell, va disparar quatre salves . Per aquest motiu, la medalla de bronze al valor militar va ser atorgada a l'artiller Rocco Rizzi, número de matrícula 31530. Un grup de supervivents, liderat pel tinent Vito Sansonetti, va llançar dos o tres torpedes contra un destructor enemic, però sense aconseguir encertar l'objectiu. Reduït a restes en flames, lAlfieri va ser rematat pel destructor HMS Stuart. Impactat per un torpede, va explotar i es va enfonsar a les 23.30 hLe Operazioni Navali nel Mediterraneo arrossegant amb ell la major part de la tripulació, inclòs el comandant Toscano, que es va negar a abandonar el seu vaixell. Per aquest motiu, se li va atorgar a títol pòstum la Medalla d'Or al Valor Militar.Marina Militare La mateixa condecoració va ser atorgada al capità Giorgio Modugno dels Enginyers Navals, que després d'haver lluitat amb energia va escapar de l'enfonsament del vaixell. Havent arribat a una bassa, va renunciar a pujar-hi per donar prioritat als nombrosos ferits i, al final, esgotat, va desaparèixer al mar.La medaglia d'oro al capitano Giorgio Modugno Set membres més de la tripulació van rebre la medalla de plata o bronze.
Dels supervivents de l'enfonsament, 23 van ser recuperats i fets presoners pels vaixells anglesos; els altres, alguns a l'aigua i alguns en basses , van romandre al mar durant diversos dies i van morir majoritàriament de fred, gana, set, ferides i bogeria.
A les 21:00 del 31 de març, el vaixell hospital Gradisca, enviat per rescatar els nàufrags dels vaixells enfonsats a la batalla, va sentir crits i poc després va albirar una bassa a la posició 35°41' N i 21°11' E, de la qual va recuperar quatre supervivents de lAlfieri; van dir que hi havia altres nàufrags a la mateixa zona. A partir de les 5.25 del matí de l'1 d'abril, es van identificar successivament 18 basses de les quals es van rescatar altres grups de supervivents tant de lAlfieri com (la gran majoria) del Fiume, 118 homes en total.
En total, dels 257 homes que formaven la tripulació de lAlfieri, 211 van morir o van desaparèixer, 23 van ser fets presoners i el mateix nombre va ser rescatat pel Gradisca.Vittimealtre stime riportando 245 uomini imbarcati, di cui 210 morti e 35 tra prigionieri e salvati da navi nazionali – http://www.capodomo.it/paese/Matapan.htm
LAlfieri'' havia dut a terme un total de 35 missions de guerra (8 amb forces navals, 3 per a bombardeig costaner, 4 per a escorta de combois, 5 per a entrenament i 15 per a altres tipus), cobrint un total de 16.710 milles i passant 26 dies en reparació.Ct classe Poeti
Comandants Capità Lorenzo Daretti (gener de 1939 - 9 de març de 1941) Capità Salvatore Toscano (+) (10 - 28 de març de 1941)
Referències
Bibliografia
Enllaços externs Vittorio Alfieri Marina Militare website
Categoria:Destructors italians de la Segona Guerra Mundial Categoria:Unitats de la batalla de la Mediterrània Categoria:Derelictes