Alexander Cyril Stepney (nascut el 18 de setembre de 1942) és un exfutbolista anglès que va ser el porter del Manchester United FC quan va esdevenir el primer club anglès a guanyar la Copa d'Europa.

Inici de la carrera professional Nascut a Mitcham, Surrey, Stepney va fer proves sense èxit amb el Fulham FC i va fitxar pel Tooting & Mitcham United. A partir d'aquí, va ser fitxat pel Millwall FC, que el va fitxar com a aficionat el 1963, però ràpidament va adonar-se del seu potencial i el va convertir en professional en dos mesos des de la seva arribada. Stepney va estar sempre present durant gairebé tres temporades, fent 158 aparicions, i només es va perdre l'últim partit de la temporada 1965-66. Durant aquest període, va ser internacional amb la selecció anglesa sub-23 tres vegades.

El maig de 1966, Stepney va fitxar pel Chelsea FC per 50.000 lliures. L'entrenador Tommy Docherty inicialment tenia la intenció de fer jugar Stepney i el seu company porter Peter Bonetti en setmanes alternes, però només tres mesos després, Stepney va ser venut al Manchester United FC per una tarifa rècord de 55.000 lliures, després d'haver fet només un partit amb el club. Amb la carrera de Harry Gregg pràcticament acabada per una lesió, l'entrenador del Manchester United, Matt Busby, va optar per Stepney després de decidir que ni Pat Dunne ni el propens a les lesions David Gaskell estaven a l'altura. Stepney va debutar amb el United més tard el mateix any contra el Manchester City a Old Trafford, i va mantenir la porteria a zero quan el United va guanyar per 1-0 amb un gol de Denis Law a la primera part.

Èxit a la Lliga i a Europa Amb Stepney a la porteria, el Manchester United va guanyar el títol de primera divisió el 1967, cosa que els va permetre accedir a la Copa d'Europa la temporada següent, una competició que cap club anglès havia guanyat encara. Stepney va ser un dels protagonistes de tota la ruta del United fins a la final a l'estadi de Wembley, on va fer una memorable aturada a curta distància del davanter del Benfica Eusébio en els compassos finals amb el marcador a 1-1. Eusébio va quedar tan sorprès per l'aturada de Stepney que es va aturar a aplaudir el porter quan Stepney va tornar a llançar la pilota al joc. El United finalment va guanyar per 4-1 després de la pròrroga.

A l'inici d'aquella temporada, Stepney va fer un gol al seu homòleg al Tottenham Hotspur FC, Pat Jennings, a la FA Charity Shield de 1967 a Old Trafford. Amb el Tottenham guanyant per 1-0, Jennings va xutar la pilota des del Stretford End; la pilota va rebotar per sobre de Stepney i va entrar a la xarxa. El partit va acabar 3-3 amb gols del United de Bobby Charlton (2) i Denis Law.

Reconeixement internacional Tot i ser un porter amb molt de talent, Stepney estava molt per sota en la jerarquia de la selecció anglesa. Gordon Banks era el número u indiscutible, amb Peter Bonetti del Chelsea, Gordon West de l'Everton i el més experimentat porter del Sheffield Wednesday, Ron Springett, tots en el camí de Stepney. Quan Anglaterra es va classificar per a les fases finals del Campionat d'Europa de 1968, l'entrenador Alf Ramsey va seleccionar Stepney i West com els dos porters suplents de Banks i, en una setmana que va resultar ser transcendental per a Stepney, va debutar amb Anglaterra en un amistós que va guanyar contra Suècia el maig de 1968, set dies abans de la final de la Copa d'Europa. Anglaterra va guanyar per 3-1.

Ramsey va tenir en compte Stepney durant els seus preparatius per a la defensa d'Anglaterra de la Copa del Món de la FIFA de 1970, per a la qual Anglaterra no s'havia de classificar havent guanyat el torneig anterior, però no li va tornar a donar internacionalitat, ja que jugadors com Bonetti i West van augmentar les seves escasses aparicions. Tanmateix, quan es va anunciar la plantilla preliminar de 27 jugadors, Stepney hi era, juntament amb Banks, Bonetti i el debutant sense internacionalitat Peter Shilton, sense cap senyal de West. Quan es va confirmar la llista final de 22 que viatjarien a Mèxic, Shilton va ser el porter enviat a casa.

No obstant això, Stepney era clarament el tercer porter preferit de l'equip i les possibilitats que aparegués al camp a Mèxic eren poques. Quan Banks va patir una intoxicació alimentària abans dels quarts de final amb l'Alemanya Occidental, va ser el lleugerament més experimentat Bonetti –que havia jugat sis partits contra l'únic de Stepney– a qui Ramsey va recórrer, tot i que Stepney va aconseguir pujar a la banqueta dels suplents. Anglaterra va desaprofitar un avantatge de dos gols per perdre per 3-2 i va ser Stepney qui va anunciar el marcador a Banks, atordit i malalt, a la seva habitació d'hotel aixecant tres dits d'una mà i dos de l'altra.

Carrera posterior al Manchester United miniatura|Stepney com a porter del Manchester United el 1976 contra l'Ajax Stepney era cridat ocasionalment per Ramsey, però finalment no va afegir res al seu únic internacional amb Anglaterra, amb Shilton emergint com el nou substitut i el substitut definitiu a llarg termini. Va continuar jugant a la porteria del Manchester United en un període de baix rendiment significatiu per al club, que va culminar amb el seu descens a la Segona Divisió el 1974, una temporada en què Stepney, inusualment per a un porter, va marcar dos gols de penal, convertint-se així en el màxim golejador (co) de Nadal. Durant mitja temporada va ser substituït per Jimmy Rimmer. En aquell moment, amb l'exentrenador del Chelsea de Stepney, Tommy Docherty, al capdavant, van recuperar-se com a campions de la Segona Divisió la temporada següent (1974-75). Durant aquest temps, Stepney va patir una lesió estranya quan es va dislocar la mandíbula mentre donava instruccions a la seva defensa desorganitzada.

Les dues temporades següents van veure Stepney com el savi cap darrere d'un equip nou i jove format per Docherty gràcies a algunes adquisicions astutes i una plantilla juvenil prolífica. Durant aquest període, Stepney va haver de competir amb Paddy Roche per una posició de titular regular. Stepney era l'únic jugador amb experiència a Wembley a nivell de club quan el United va arribar a la final de la FA Cup de 1976 i els nervis dels joves els van poder més fort, ja que el Southampton, una divisió per sota del United però que conté alguns caps experimentats de la generació de Stepney, va guanyar per 1-0. Stepney no va tenir cap oportunitat amb el gol de Bobby Stokes, un xut ras i creuat tardà que el United va afirmar infructuosament que havia estat des de fora de joc.

El United va tornar a arribar a la final de la copa el 1977, contra el Liverpool, i aquesta vegada va tenir èxit. Stepney va aconseguir aprofitar un xut de bala a la tornada de Jimmy Case, però no va poder evitar que entrés a la xarxa i empatés el partit després que Stuart Pearson marqués pel United. Jimmy Greenhoff va restablir ràpidament l'avantatge del United i Stepney va fer algunes bones aturades en els compassos finals mentre el Liverpool, que buscava un " triplet " de trofeus sense precedents (havent ja guanyat el títol de lliga i pocs dies després guanyant la Copa d'Europa), augmentava la pressió.

Stepney va ser l'únic jugador de l'equip guanyador de la FA Cup de 1977 que quedava de l'equip guanyador de la Copa d'Europa nou anys abans. Stepney també va ser l'últim jugador que va quedar per al club sota la direcció de Matt Busby.

Carrera posterior L'any següent, Stepney va tornar a no ser una elecció automàtica, jugant 23 dels 42 partits del United a la lliga. Va jugar l'últim dels seus 546 partits amb el Manchester United l'abril de 1978, abans de marxar al Dallas Tornado de la North American Soccer League als Estats Units, on va romandre fins que es va retirar del futbol professional el 1980.

Va mantenir la porteria a zero en 175 partits, va aconseguir un rècord del club de 92 aparicions consecutives (més tard superat per Steve Coppell) i, amb aquests dos gols, continua sent el porter màxim golejador del United. A part de Peter Schmeichel (que va marcar en un partit de la Copa de la UEFA de 1995-96), cap altre porter del Manchester United ha marcat en un partit competitiu per al club després de la Segona Guerra Mundial.

Cap al final de la seva carrera, va jugar per l'Altrincham, un equip no professional, a principis dels anys vuitanta, quan competien a l'Alliance Premier League. Els va ajudar a guanyar el títol de l'Alliance Premier League la temporada 1980-81 (també l'havien guanyat la temporada 1979-80), però no van aconseguir l'ascens a la Football League, ja que el sistema de reelecció encara estava vigent i la majoria dels membres de la lliga van votar en contra de la seva incorporació a la Football League, cosa que va acabar amb les esperances de Stepney de tornar a ser professional.

Stepney va esdevenir entrenador de porters després de deixar de jugar, incloent-hi una etapa al Manchester City la temporada 2000-01. També treballa com a orador després de sopar i solia presentar The Legends Football Phone a 105.4 Century Radio a Manchester, substituint Mickey Thomas, un altre exjugador del Manchester United.

Estil de joc Stepney mai va ser un intèrpret cridaner i potser la seva qualitat més impressionant era el seu posicionament, tot i que també podia demostrar agilitat quan calia.

Palmarès Manchester United

primera divisió de la Lliga de Futbol : 1966–67 Copa FA: 1976–77 ; subcampió: 1975–76 Escut de la Beneficència de la FA: 1967, 1977 Copa d'Europa: 1967–68

Referències

Categoria:Nascuts el 1942 Categoria:Futbolistes internacionals amb Anglaterra de la dècada de 1960 Categoria:Futbolistes de la Copa del Món de Futbol de 1970 Categoria:Futbolistes del Manchester United FC Categoria:Futbolistes del Chelsea FC Categoria:Futbolistes londinencs