Un espatari (; , spathàrios, literalment ‘portador d'espata’) era un guàrdia de cos de la cort romana d'Orient a Constantinoble als segles -. Amb el pas dels segles, esdevingué un títol merament honorífic.
Història miniatura|Segell d'or de Joan, espatari imperial del Originàriament, el terme probablement es referia tant als guàrdies de cos de particulars com als imperials. Els primers espataris imperials probablement eren o esdevingueren els cubicularis eunucs del sacrum cubiculum, amb responsabilitats militars. N'hi ha proves documentals des de temps de l'emperador Teodosi II (r. 408-450), quan l'eunuc Crisafi ocupà el càrrec. L'existència del títol d'espatarocubiculari, per a eunucs, el 532 probablement suggereix que en aquella època ja hi havia altres espataris que no eren eunucs i estaven al servei dels emperadors. Els diversos generals i governadors provincials també tenien espataris, que eren ajudants militars. L'oficial al capdavant dels espataris imperials tenia el títol de protoespatari (‘primer espatari’), que segurament esdevingué una dignitat a part a finals del .
A principis del , aquests títols ja havien perdut les seves connotacions militars i eren merament honorífics. D'antuvi, el títol d'espatari ocupava un lloc força alt en la jerarquia. Per exemple, fou concedit per l'emperador Justinià II (r. 685-695) al seu amic i futur emperador Lleó III l'Isàuric (r. 717-741). Tanmateix, caigué en un lent declivi. En el Cletorològion, del 899, ocupa el setè lloc en la jerarquia dels barbuts (no eunucs), entre l'espatarocandidat i l'hípat. Segons el Cletorològion, la insígnia de la dignitat era una espasa amb empunyadura d'or. Alhora, els espataris domèstics encara prestaven servei com a guàrdies de cos de la família imperial, a diferència dels espataris imperials, que simplement tenien la dignitat honorífica. El terme caigué en desús en aquests contextos cap al 1075. Quan Anna Comnena escrigué lAlexíada, a mitjans del , el càrrec ja estava molt devaluat.
Altres usos En la Lex Alamannorum (79.7), el mot spatharius es refereix a un espaser. A la Moldàvia militar, lspătar era el guàrdia de l'espasa i la maça del rei, comandant de la cavalleria i segon en la jerarquia militar, després del voivoda. Aelfric d'Eynsham glossa spatharius com a ‘portador d'espasa’: «swyrd-bora. Id est, Ensifer». Al , els membres de l'Orde Militar de Sant Jaume de l'Espasa, un orde de cavalleria portuguès, eren coneguts com a Spatharii.
Referències
Bibliografia
Categoria:Títols de l'Imperi Romà d'Orient Categoria:Exèrcit romà d'Orient