L'efecte de bombament del Sàhara és una expressió analògica que designa l'alternança entre períodes freds (edats glacials) i períodes càlids (interglacials) i els efectes d'aquesta alternança sobre la vegetació i, també, sobre tots els éssers vius. Aquesta teoria vol explicar els moviments prehistòrics de flora i fauna entre Euràsia i Àfrica mitjançant l'Orient Pròxim. A mesura que el clima canvia, els períodes de pluja abundant (períodes pluvials), que duren uns milers d'anys a Àfrica, creen un "Sàhara Verd" amb grans llacs i rius permanents, cosa que facilita l'intercanvi d'animals i plantes i després d'humans entre Àfrica i Euràsia.
Les migracions al llarg dels passadissos fluvials haurien cessat durant una fase desèrtica entre 1,8 i 0,8 milions d'anys, quan el Nil experimentà un curs irregular, o fins i tot deixà de fluir durant l'aixecament geològic que creà la "Cúpula Nubiana".Per a "Sill nubià", vegeu l'article en anglés.
Mecanisme El cicle de la precessió dels equinoccis dona lloc al Sàhara Verd i la península Aràbiga es transforma en sabanes en què prosperen la fauna i la flora. El Sàhara experimenta així successius períodes humits seguits de períodes àrids.
El darrer període interpluvial àrid, que continua fins hui, correspon a la darrera fase de l'efecte de bombament del Sàhara; s'associa amb una regressió cap al sud del monsó de l'Àfrica occidental. A partir d'aquest punt, l'evaporació supera la precipitació, el nivell de l'aigua al llac Txad baixa bruscament i els rius es converteixen en uadis.
La flora i la fauna, abans molt esteses en el bioma, es van retirar cap al nord, a les muntanyes de l'Atles, al sud cap al que ara s'anomena Àfrica occidental, a l'est cap a la vall del Nil i, més enllà, per la península del Sinaí, a Àsia i, finalment, cap al sud-est, a les terres altes d'Etiòpia i Kenya. Aquestes poblacions, en diferents climes, condueixen, amb el mecanisme d'adaptació, a l'especiació per distància o especiació al·lopàtrica.
Plio-pleistocé Les migracions del Plio-pleistocé a Àfrica van involucrar els Caprinae, en dues onades, fa entre 3,2 i 2,7 i 2,5 milions d'anys. Nyctereutes (Nyctereutes terblanchei) fa 2,5 milions d'anys; i Equus fa . Hippotragus migrà fa 2,6 Ma des d'Àfrica fins als vessants de la serralada de Siwalik a l'Himàlaia. Els bòvids asiàtics arribaren a Europa i Àfrica. El teropitec va disminuir i els seus fòssils ara només es troben a Europa i Àsia, mentre que els macacos va colonitzar grans àrees de distribució.
Plistocè mitjà i superior Entre 133.000 i 122.000 anys enrere, durant el període interglacial Eemian (Riss-Würm), la part sud del desert d'Aràbia i el Sàhara experimentaren l'inici del pluvial Abbassia, un període humit a causa de l'augment del monsó amb precipitacions que arribaren als 100 a 200 mm/any, i això va permetre que la biota euroasiàtica arribàs a l'Àfrica i viceversa. El creixement d'espeleotemes (que requereix aigua de pluja) s'observa a les coves de Hol-Zakh, Ashalim, Even-Sid, Ma'ale-ha-Meyshar, Ktora Cracks i Nagev Tzavoa (regions del Sinaí i el Nègueb). A les de Qafzeh i Es Skhul, les precipitacions van arribar dels 600 als 1.000 mm/any en aquesta època. Les restes que s'hi van trobar són les de l'Homo sapiens, però sembla que això donà pas als neandertals durant el període més fresc i àrid que va seguir.
Les costes de la mar Roja eren extremament àrides abans de fa 140.000 i després de 115.000 anys. Entre fa 90.000 i 87.000 anys apareixen condicions lleugerament més humides, però les precipitacions continuen sent deu vegades inferiors a les de fa 125.000 anys.
Al desert del sud del Nègueb, els espeleotemes no mostren creixement entre fa 185.000 i 140.000 anys (SIO 6), entre fa 110.000 i 90.000 anys (SIO 5.4–5.2), sols després de 85.000 anys i durant la major part del període interestadial SIO 5.1, ni durant el període glacial (SIO 4–2) i l'Holocé. Això indica que el sud del Nègueb és àrid i a voltes hiperàrid en aquestes èpoques.
La ruta costanera al voltant de la Mediterrània occidental pot haver estat oberta en alguns moments durant la darrera glaciació. Els espeleotemes creixen a Hol-Zakh i Nagev Tsavoa. La comparança d'espeleotemes amb horitzons càlcics mostra que els períodes humits sols hi duren unes poques desenes o centenars d'anys.
Fa entre 60.000 i 30.000 anys, van prevaldre condicions extremament seques en moltes parts d'Àfrica.
Glacial tardà Un exemple de l'efecte de bombament saharià es produí durant l'últim màxim glacial, fa uns 21.000 anys. En aquell moment, el desert del Sàhara era més gran del que és hui, i l'extensió dels boscos tropicals es va reduir considerablement perquè les baixes temperatures debilitaren l'activitat de les cèl·lules de Hadley i, per tant, les pluges. Aquesta fase s'associa amb alts nivells de pols mineral arrossegada pel vent, que es troba en nuclis marins de l'Atlàntic Nord tropical.
Fa uns 14.600 anys la quantitat de pols en mostres corresponents a les fases de Bölling i Alleröd disminuí dràsticament, i això indica condicions significativament més humides al Sàhara, un signe d'un esdeveniment de Dansgaard-Oeschger (un escalfament sobtat del clima, seguit d'un refredament més lent). Aquestes condicions humides al Sàhara i el clima de sabana associat es deuen a una extensió cap al nord de la Zona de convergència intertropical. El clima experimenta una curta sequera durant el Dryas recent. miniatura|300x300px|EL "Sàhara Verd" de l'òptim climàtic de l'Holocé:D'après Henri-Jean Hugot, Le Sahara avant le désert, Tolosa, éd. des Hespérides, 1974 ; et Jean Gagnepain, du Musée de Préhistoire des gorges du Verdon. la vegetació era del tipus de sabana boscosa i la fauna, testimoniada per restes fòssils i art rupestre, incloïa estruços, gaseles, girafes, rinoceronts, elefants, hipopòtams, cocodrils, etc.
Holocé Les condicions humides arribaren al màxim durant l'òptim climàtic de l'Holocé, al voltant del 6000 abans de la nostra era, quan les temperatures a les latituds mitjanes eren de dos a tres graus més altes que en el passat recent. L'anàlisi dels dipòsits sedimentaris al delta del Nil mostra que molts d'aquests sediments provenien del Nil Blau, segurament a causa de fortes pluges sobre els altiplans etíops després de la intensificació de la circulació atmosfèrica semblant al monsó dels subtròpics, que afectà l'Índia, Aràbia i el Sàhara. El llac Victòria només recentment és font del Nil Blanc, ha estat pràcticament sec uns 15.000 anys abans de l'actualitat.
Un esdeveniment de Heinrich (un refredament sobtat seguit d'un augment lent de la temperatura), vinculat al cicle d'oscil·lació austral d'El Niño, es manifesta com un desplaçament cap al sud de la Zona de convergència intertropical. El Sàhara i Aràbia s'assequen ràpidament i esdevenen deserts. I és per això que el cabal del Nil disminueix notablement entre 2700 i 2100 abans de la nostra era.
La regressió dels ecosistemes a vegades també s'atribueix, si més no parcialment, als humans, entre els anys 6000 i 2500 ae, per sobrepasturatge de prats herbosos.
Migracions humanes L'efecte de bombament saharià podria haver provocat onades de migracions humanes cap a Euràsia des d'Àfrica: "Una altra diversitat humana, la del final de la llarga prehistòria humana, s'estableix al llarg dels canvis climàtics, les migracions i les extincions imposades tant pels ritmes com pels efectes més intensos de les glaciacions."
Fa uns 55.000 anys, l'Homo sapiens feu una eixida definitiva d'Àfrica i després s'estengué per tot el planeta.
Durant l'Holocé, una baixada sobtada i puntual de les temperatures, l'esdeveniment climàtic de 8200 BP, estaria relacionat amb les migracions entre l'Orient Pròxim i Àfrica de parlants de llengües afroasiàtiques.
En el neolític, l'esdeveniment climàtic del 5900 abans de la nostra era que posà fi al període del Sàhara verd, hauria provocat una afluència de poblacions, que fugien de la desertificació del Sàhara, cap a la vall del Nil.
Els Libu i els Meixweix atacaren Egipte a la fi de l'Imperi Nou, i això va marcar l'inici del col·lapse de l'edat del bronze, en relació amb una sequera prolongada, i és quan els carros apareixen al Sàhara.
Nota i referències Nota
Referències
Categoria:Àfrica Categoria:Prehistòria Categoria:Clima