Miquel de Montcada i Bou (València, c. 1535 – després de 1590) fou un noble, i militar del . Pertanyent a la casa de Montcada, va ser cavaller de l'Orde de Sant Jaume i exercí com a virrei de Mallorca i de Sardenya durant el regnat de Felip II de Castella.
Origen i família Procedia de la branca valenciana de la casa de Montcada, una de les nissagues més antigues i influents de la noblesa catalana. Era fill de Guillem Ramon de Montcada i de Cardona, baró de Vilamarxant, i de Constança Bou, dama dels senyors de Callosa d'en Sarrià i Tàrbena.
Es casà amb Lluïsa Bou i Eixarc, filla i hereva d'Honorat Cristòfol Bou, baró de Callosa d'en Sarrià i de Tàrbena. Amb aquest matrimoni, Montcada incorporà al seu patrimoni les baronies de la seva esposa. Tingueren una filla, Catalina de Montcada i Bou, que es casà amb Gastó de Montcada i Gralla, II marquès d'Aitona, unint així dues branques principals de la família.
Carrera militar Des de jove es distingí en la carrera de les armes. Participà sota les ordres de Lluís de Requesens en la Rebel·lió de les Alpujarras (1568–1571), comandant una tropa de 1.200 homes, on Felip II havia enviat l'exèrcit reial per sufocar la revolta dels moriscos a Granada.
El 1571, Miquel de Montcada rebé l'encàrrec de Felip II de reclutar tropes als regnes de València, Aragó i Catalunya amb destinació a la campanya d'Itàlia, tasca que dugué a terme amb gran eficàcia, fet pel qual el monarca li manifestà personalment el seu agraïment. Un cop arribà a Gènova, fou comissionat per realitzar una missió especial a Venècia amb l'objectiu d'informar la Sereníssima República de l'arribada de la flota hispànica i de valorar-ne la disposició política i militar.
El mateix any participà activament en la batalla de Lepant com a mestre de camp d'un terç amb el seu nom integrat a la flota de Joan d'Àustria. En el decurs del combat, Montcada dirigí personalment diversos assalts a la galera reial otomana, encapçalant la infanteria en moments decisius i contribuint a la captura de la nau enemiga i a la mort de l'almirall Ali Paixà. La seva actuació a Lepant consolidà la seva reputació militar dins la Monarquia Hispànica i marcà l'inici d'una carrera política que culminaria amb els virregnats de Mallorca i Sardenya.
Virrei de Mallorca miniatura|Portes i bastions de la murada renaixentista de Palma. Felip II el nomenà capità general i virrei de Mallorca el 1576. Desembarcà al port de Sóller el 6 de juliol de 1576 i prengué possessió oficial del càrrec el 22 de juliol.
El seu govern, d'un any i mig, fou el més breu de tot el , però deixà empremta per la seva energia i autoritat. El rei li encomanà accelerar la construcció de les noves muralles de Palma, obra que ja havia estat iniciada. Per aconseguir-ho, decretà mesures estrictes, com obligar els esclaus a treballar els diumenges i dies festius sota pena de fuetades i multes als amos.
Tot i la seva determinació, els problemes financers endarreriren les obres. Per tal de resoldre'ls, Montcada assistí personalment a una sessió del Gran i General Consell (novembre de 1577) per buscar solucions. S'hi acordà duplicar l'impost sobre les mercaderies estrangeres i emetre censals per valor de 26.000 lliures. També impulsà la construcció de torres de defensa costaneres i instà els municipis a equipar-se amb arcabussos davant la possible amenaça de la flota otomana.
El gener de 1578 fou substituït pel rossellonès Antoni d'Oms de Santapau i Salbà, i passà a ocupar el virregnat de Sardenya.
Virrei de Sardenya Miquel de Montcada exercí el càrrec de virrei de Sardenya en dues etapes consecutives, la primera entre 1578 i 1584 i la segona entre 1586 i 1590. Jurà el càrrec el 2 de febrer de 1578 i, durant la seva absència temporal entre 1584 i 1586, el govern fou assumit per l'arquebisbe de Càller, Gaspare Vincenzo Novella.
Com a virrei, Montcada promogué la fortificació del litoral sard, amb la construcció de noves torres de vigilància i defenses costaneres. També convocà Parlament a Càller el 1583 i intentà reformar l'administració local per fer més eficient el govern reial.
El 1582 promulgà un ban que prohibia l'exportació de monedes d'or i plata fora de l'illa i promulgà tres pragmàtiques per tal de fomentar el sector agrícola sard. Des de Lisboa, Felip II li recordà l'obligació de respectar els privilegis concedits per Ferran el Catòlic a la ciutat de Càller l'any 1500, especialment pel que fa a la renovació periòdica dels càrrecs municipals.
Va ser succeït en el virregnat pel seu gendre, Gastó de Montcada i Gralla, marquès d'Aitona.
Referències
Bibliografia
Categoria:Nobles valencians Categoria:Virreis de Mallorca Miquel De Montcada i Bou Categoria:Virreis de Sardenya Categoria:Militars valencians històrics Categoria:Cavallers de l'Orde de Sant Jaume Categoria:Valencians morts al segle XVI Categoria:Valencians nascuts al segle XVI