Antoni d'Oms de Santapau i de Salbà (Rosselló, ? – Palma, 21 de setembre de 1582) fou un noble i militar rossellonès que exercí de virrei de Mallorca (1578–1582). Impulsà la xarxa de torres i talaies i la continuació de les murades de Palma, i promogué mesures fiscals i econòmiques com la primera estimació general de béns, destinada a reparar el dèficit fiscal que arrossegava el regne des de feia segles. El seu govern, marcat per tensions amb els jurats sobre competències i insaculacions, acabà amb la seva mort en el càrrec.

Origen i família Antoni d'Oms de Santapau i de Salbà pertanyia a la nissaga dels Oms de Santapau, una família de la petita noblesa del Rosselló amb orígens documentats des del . El llinatge prengué rellevància amb la possessió de la baronia de Santapau.

El seu pare fou Antoni d'Oms de Santapau i de Sentmenat, castlà de Cotlliure i governador del Rosselló. D'aquest rebé el títol i drets de la castellania, que més endavant cedí al seu nebot Galceran de Sentmenat, consolidant així l'aliança entre les cases Oms i Sentmenat. Sa mare fou Lucrècia de Salbà.

No tingué descendència directa. En el seu testament, atorgat a Perpinyà el 6 d'abril de 1575, instituí hereva universal la seva germana Anna d'Oms i de Santapau, casada amb Enric de Sentmenat, cavaller barceloní.

Govern a Mallorca (1578–1582) El rei Felip II de Castella el nomenà virrei de Mallorca a El Escorial el 8 de juliol de 1577, en substitució de Miquel de Montcada, destinat al govern de Sardenya. D'Oms desembarcà al port d'Alcúdia a finals de desembre i jurà el càrrec l'1 de gener de 1578.

Mesures econòmiques Durant el seu mandat, Antoni d'Oms hagué d'afrontar diversos problemes econòmics i socials, com la manca de blat i carn i el finançament de les importacions. Per tal de disposar de recursos, prohibí l'ús d'or i plata en les monedes locals i fomentà la importació de cereals, arròs i llegums des del País Valencià. També dictà mesures per limitar el luxe i controlar l'activitat creditícia, amb l'objectiu d'evitar contractes usurers.

En el terreny fiscal, durant la seva lloctinència s'inicià la primera estimació general de béns rústics i urbans de Mallorca (1578), en compliment de la sentència arbitral de Ferran el Catòlic de 1512, que havia estat motiu de profunda controvèrsia en temps de les Germanies. Aquest cens fou la base d'un nou sistema de distribució impositiva i permeté al municipi reduir el seu deute exterior.

També promogué la reforma de la pesca, reduí impostos que la gravaven i afavorí la immigració de mestres teixidors de seda procedents de Catalunya i València, amb la intenció d'introduir aquesta indústria a Mallorca.

Bandolerisme i ordre públic Des dels primers dies del seu govern, orientà part de la seva acció a reprimir el bandolerisme. A partir del 10 de gener de 1578 publicà diversos edictes contra els bandejats i contra les xarxes de protecció que els assistien, i combinà mesures repressives amb d'altres de control institucional (com la vigilància de les insaculacions i de l'extracció d'oficials), amb l'objectiu de reduir la influència dels bàndols.

El 13 de gener de 1580 promulgà un decret per limitar el dret d'asil en espais eclesiàstics i hospitalaris, i promovent la cooperació amb l'autoritat eclesiàstica: arran de la visita pastoral de 1581, s'ordenà als rectors que retinguessin els bandejats que cerquessin refugi als temples i avisassin el batlle. Alhora, fomentà el reclutament de delinqüents com a soldats per treure'ls de l'illa i enviar-los a la Península.

La repressió inclogué castics públics per desactivar les complicitats locals: a Artà ordenà enderrocar les cases del senyor Antoni Dameto per haver donat aixopluc al bandejat Jordi Amengual «Boirya», mort pels comissaris el 15 de març de 1578.

Infraestructures i defensa

Un dels aspectes més destacats del seu govern fou la construcció de torres de defensa i talaies al llarg de la costa mallorquina, amb l'objectiu de fer front a les incursions turques i nord-africanes.

Durant seu mandat les obres de la murada de Palma avançaven sobre la gran traça de Giovan Giacomo Paleari Fratino, iniciada el 28 de gener de 1575, que prioritzava posar en defensa els baluards i deixar les cortines per a una fase posterior; el 1577 es treballava a totes les parts del recinte, especialment al fossat. En gener de 1578 els jurats informaven que faltaven almenys 21.000 ducats per completar els nou baluards traçats al front de terra i reclamaven el retorn de Fratino; Felip II hi respongué enviant Giorgio Fratino (juliol de 1578) perquè es seguís estrictament la traça del seu germà. En aquest context, i encara sota Oms, la Juraria elevà el 1582 una queixa perquè les obres s'allunyaven del pla original, episodi que s'emmarca en una etapa amb tensions financeres i irregularitats documentades en la fortificació.

També feu col·locar les seves armes a la porta de Santa Catalina de les muralles, fet que originà noves tensions amb les autoritats locals.

Conflictes amb els jurats El seu govern es caracteritzà per una forta tensió amb els jurats i representants del Regne, amb qui entrà sovint en conflicte per qüestions de competències i prerrogatives institucionals. Pretengué controlar les insaculacions —el sistema de sorteig dels càrrecs municipals— sense la intervenció dels jurats, que reivindicaven el seu dret històric a participar-hi.

Aquestes disputes derivaren en multes i empresonaments de diversos jurats i advocats de la Universitat. Els jurats protestaren també perquè el virrei publicava edictes sense consultar-los prèviament, fet que consideraven una vulneració dels privilegis del Regne.

Mort i successió Antoni d'Oms morí a Palma el 21 de setembre de 1582, mentre encara exercia el càrrec de virrei. Fou enterrat a la capella del Roser del convent de Sant Domènec de la mateixa ciutat.

La seva mort desencadenà una disputa institucional sobre el nomenament del virrei interí entre els jurats i els membres de la recent creada Reial Audiència. Finalment, Felip II resolgué el conflicte el novembre de 1582, donant la raó a la Reial Audiència i establint que, en cas de vacant, el procurador reial actuaria com a lloctinent en matèria de govern i guerra, i el regent de la Cancelleria en qüestions de justícia.

Referències

Categoria:Virreis de Mallorca Categoria:Morts a Palma Categoria:Rossellonesos històrics Categoria:Militars rossellonesos Categoria:Militars catalans històrics