Jean IV de Brosse de Boussac, conegut com a Jean de Bretagne, nascut cap al 1513 i mort el gener de 1565, va ser comte de Penthièvre i duc d'Étampes. Va ser governador d'Alvèrnia (1536-1543) i de Bretanya (1543-1565).

Biografia miniatura|160px|esquerra|Jean de Bretagne per Jean Clouet Era fill del comte René de Brosse i Boussac i de Jeanne de Commines. Per tant, era nét del cronista Philippe de Commynes i descendia dels comtes de Penthièvre, els ducs de Bretanya i els reis de França.

Després de la mort del seu pare al servei de Carles V l'agost de 1524, va freqüentar la cort del seu oncle, el duc de Savoia.Antoine Rivault, Le duc d’Étampes et la Bretagne : Le métier de gouverneur de province à la Renaissance (1543-1565), Presses universitaires de Rennes, coll. « Histoire », 2023 (ISBN 978-2-7535-9304-6, lire en ligne [archive]) Gràcies al Tractat de Cambrai del 5 d'agost de 1529, va poder tornar al Regne de França i després es va establir a Montsoreau amb les seves germanes i la seva àvia materna, Hélène de Chambes, mentre esperava la restitució de Penthièvre.Antoine Rivault, Le duc d’Étampes et la Bretagne : Le métier de gouverneur de province à la Renaissance (1543-1565), Presses universitaires de Rennes, coll. « Histoire », 2023 (ISBN 978-2-7535-9304-6, lire en ligne [archive])

Va ser admès a l'Orde de Sant Miquel cap al 1532.Dominique Le Page, « Noblesse et pouvoir royal en Bretagne (1480-1540) », dans Noblesses de Bretagne : du Moyen âge à nos jours, Presses universitaires de Rennes, coll. « Histoire », 1999, 129–149 p. (ISBN 978-2-7535-2606-8, lire en ligne [archive]) Per l'Edicte de Crémieux del 1536, el rei de França li va restituir el comtat de Penthièvre.Dominique Le Page, « Noblesse et pouvoir royal en Bretagne (1480-1540) », dans Noblesses de Bretagne : du Moyen âge à nos jours, Presses universitaires de Rennes, coll. « Histoire », 1999, 129–149 p. (ISBN 978-2-7535-2606-8, lire en ligne [archive]) El 1536, va esdevenir capità de la gendarmeria i governador d'Alvèrnia, Bourbonnais i Marche, i va viure entre Moulins, Villentrois i el castell de Boussac. El mateix any, es va casar amb Anna de Pisseleu, la favorita del rei, i el seu comtat d'Étampes es va convertir en un ducat. El 1542, va esdevenir coronel general dels suïssos.Antoine Rivault, Le duc d’Étampes et la Bretagne : Le métier de gouverneur de province à la Renaissance (1543-1565), Presses universitaires de Rennes, coll. « Histoire », 2023 (ISBN 978-2-7535-9304-6, lire en ligne [archive])

El 1543, va ser el candidat del delfí Enric per convertir-se en governador de Bretanya, i després del seu nomenament pel rei, es va convertir en el seu representant a la nova província, que tenia una població d'un milió i mig d'habitants. Va ser un important reformador militar i va tenir la funció de vigilar les fronteres del regne, sobretot contra els anglesos el 1558. Va haver d'afrontar les crisis financeres de 1558 i 1562 i va trobar algunes tensions amb els parlamentaris del Parlament. El 1563, es va establir a Guingamp mentre Lamballe, on residia habitualment, va ser presa per la pesta. Tanmateix, es pot considerar un governador viatger, ja que va recórrer Bretanya el 1543 i després va fer nombrosos viatges, residint posteriorment en diferents ciutats de la província com Rennes i Nantes durant un curt període. Podia comptar amb l'enginyer italià Jean-Baptiste Dey, que s'havia convertit en banquer, per ser el seu assessor en les obres de les ciutats de la província i per prestar-li fons.Antoine Rivault, Le duc d’Étampes et la Bretagne : Le métier de gouverneur de province à la Renaissance (1543-1565), Presses universitaires de Rennes, coll. « Histoire », 2023 (ISBN 978-2-7535-9304-6, lire en ligne [archive])

Des d'una perspectiva territorial, va intentar assegurar-se terres properes a Bretanya i va mantenir el seu domini al voltant del Château des Essarts i a Penthièvre. El 1542, va comprar La Roche-Suhart, després el 1551, va vendre el Ducat de Chevreuse i la Baronia de L'Aigle al Cardenal de Lorena, i el 1556, va comprar un castell prop de Lamballe a Lanjouan.Antoine Rivault, Le duc d’Étampes et la Bretagne : Le métier de gouverneur de province à la Renaissance (1543-1565), Presses universitaires de Rennes, coll. « Histoire », 2023 (ISBN 978-2-7535-9304-6, lire en ligne [archive])

Durant les Guerres de Religió, va ser un catòlic moderat amb una postura neutral. Va intentar mantenir l'harmonia i va reunir catòlics i protestants a Nantes el 1562.Antoine Rivault, Le duc d’Étampes et la Bretagne : Le métier de gouverneur de province à la Renaissance (1543-1565), Presses universitaires de Rennes, coll. « Histoire », 2023 (ISBN 978-2-7535-9304-6, lire en ligne [archive])

Com qualsevol noble del seu temps, li agradava la caça i jugar a tennis.Antoine Rivault, Le duc d’Étampes et la Bretagne : Le métier de gouverneur de province à la Renaissance (1543-1565), Presses universitaires de Rennes, coll. « Histoire », 2023 (ISBN 978-2-7535-9304-6, lire en ligne [archive])

Jean de Brosse va estar malalt des del 1553. Després d'haver estat un fidel servent del rei de França a Bretanya durant més de vint anys, el duc d'Étampes va morir, sense descendència, el 27 o 28 de gener de 1565, pocs dies després d'haver fet el seu testament en presència del seu cosí Charles de Culant i del seu nebot, Sébastien de Martigues, que el va succeir com a governador a Bretanya.Antoine Rivault, Le duc d’Étampes et la Bretagne : Le métier de gouverneur de province à la Renaissance (1543-1565), Presses universitaires de Rennes, coll. « Histoire », 2023 (ISBN 978-2-7535-9304-6, lire en ligne [archive])

Ascendència

Referències

Bibliografia

Antoine Rivault, El duc d'Étampes i de Bretanya. La professió de governador provincial durant el Renaixement (1543-1565), Rennes, PUR, 2023

Categoria:Comtes de Penthièvre Categoria:Persones de les Costes d'Armor Categoria:Morts a les Costes d'Armor Categoria:Nascuts el 1505