Gras (Barcelona, 13 de març de 1960) és el pseudònim de Miquel Fernàndez i Gras, humorista gràfic, il·lustrador i professor universitari català.

Format en disseny gràfic a l’Escola de la Llotja i en il·lustració del llibre i calcografia al Conservatori de les Arts del Llibre de Barcelona, ha combinat la creació amb la docència, com a professor a l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic i a la seu de Vic de l’ESDAP. La seva trajectòria s’inicià en l’àmbit dels fanzins amb la fundació de Zero Còmics i ha col·laborat en capçaleres d’humor i premsa, especialment vinculades a El Jueves, així com en altres publicacions i suplements periodístics. El seu treball es caracteritza per un humor que va dels primers registres d'humor negre a una mirada més surrealista i introspectiva, amb un traç net i recursos gràfics deliberadament continguts.

Les seves col·laboracions han aparegut a revistes com Amaníaco, Ara, BF, Club del Teatre, Diari de Barcelona, El Jueves, El Pardal Moderat, El Periódico de Catalunya, El Web Negre, Freqüencia, Humor a Tope, La Lletra, Penthouse, Sal Común, Secundèria, Titanic i Zero Còmics.

Trajectòria professional Fill del barri de Gràcia, des de jove va mostrar interès per la cultura popular i l'associacionisme. Amb quinze anys va publicar els seus primers acudits en una revista d'un centre cultural i excursionista del barri, amb un humor negre que aviat es convertiria en una de les seves marques personals. La seva afició pel còmic venia de família: a casa seva hi circulaven habitualment àlbums de Tintín, Astèrix, Lucky Luke i revistes com Cavall Fort o L'infantil/Tretzevents, juntament amb publicacions d'origen mexicà o argentí que el van familiaritzar amb l'estil nord-americà.

Després d'uns primers intents per publicar a editorials barcelonines, va aconseguir editar un treball a la revista Sal Común, coincidint amb el número final de la publicació. Poc després, amb el seu cosí Eduard Bosch i el dibuixant Toni Garcés, va fundar el fanzine Zero Còmics, una de les revistes autogestionades més destacades del moment, on van col·laborar autors com Miguelanxo Prado, Daspastoras, Pascual Ferry o Ricard Castells. En aquella època signava simplement com a Miquel, fins que va adoptar el pseudònim Gras. Durant la dècada de 1980 va publicar a Diari de Barcelona, va fer disseny de vestuari per a companyies de teatre i dansa, i va col·laborar amb El Jueves, primer amb el seu nom i més tard amb el pseudònim actual. També va publicar a les revistes Titanic i Humor a Tope, de Norma Editorial.

Entre 1996 i 1999, els seus dibuixos van aparèixer al suplement d'estiu d’El Periódico de Catalunya i a altres publicacions del Grupo Z. Posteriorment, entre 2011 i 2012, va col·laborar al suplement d'humor del diari Ara. Des de mitjans dels anys 10 combina la docència amb la il·lustració per a projectes culturals i socials, així com amb col·laboracions habituals a revistes com Amaníaco, El Web Negre i a publicacions locals vinculades a l'AMIC (Associació Mitjans d’Informació i Comunicació), per a les quals publica setmanalment un acudit.

Estil En els seus inicis, Gras va practicar un humor negre influït per autors com Morris, M. Tillieux, Sempé i Quino. Amb el temps, el seu treball va evolucionar cap a un humor més surrealista i introspectiu, sovint centrat en l'absurditat de la conducta humana. El seu traç és net i sintètic, amb colors plans i un ús intencionadament limitat de recursos gràfics, per donar protagonisme a la situació i al diàleg.

Referències

Categoria:Il·lustradors barcelonins Categoria:Graciencs del districte de Gràcia Categoria:Nascuts el 1960