La seu del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona és un edifici situat al carrer del Consell de Cent, 365 i el passatge de Méndez Vigo, 1 al barri de la Dreta de l'Eixample.

Història El 1860, en aquest indret hi havia una finca agrícola, situada al costat del Torrent de l'Olla, coneguda com la Bassa Verdera. El seu propietari la va establir en emfiteusi a la Societat de Foment de l'Eixample, que tenia com a director facultatiu l'enginyer Ildefons Cerdà. El 1869, Laureana Serrano i Martínez, tercera esposa de l'agent de negocis i procurador dels tribunals Josep Brugada del Carril (†1876), va adquirir-ne una parcel·la i va encarregar al mestre d'obres Jeroni Granell i Mundet un palauet neoclàssic de planta baixa, principal, primer pis i golfes, més una cotxera i residència del cotxer. El 1879, Laureana Serrano, en estat d'alienació mental, va cedir tots els seus béns a Narciso José de Peñalver y Peñalver, segon comte de Peñalver, un hisendat cubà a qui Josep Burgada havia representat en el procés de divorci de la seva esposa, que l'havia denunciat per adulteri.

El comte va morir el 1881 i la seva vídua va vendre la propietat a Francesca Bofill i Martorell, esposa de Josep Clavé i Flaquer, que hi va remuntar un segon pis. El 1892, la casa va passar a mans de l'industrial tèxtil manresà Antoni Pons i Enrich, que va encarregar a l'arquitecte Francesc Mariné i Martorell una ampliació cap al passatge, incloent-hi una entrada de carruatges i una elegant escalinata. Entre els llogaters més destacats hi hagué Julius G. Lay, que va ser el primer cònsol general dels Estats Units després de la Guerra de Cuba, i posteriorment, el psiquiatre Francesc de Paula Xercavins, especialista en histèria, que tenia el seu gabinet d'electroteràpia al principal.

Antoni Pons fou succeït pel seu fill Francesc Pons i Pla, que entre el 1933 i el 1936 va ser diputat per la Lliga Regionalista. Quan va esclatar la Guerra Civil, la Generalitat republicana va confiscar l'edifici, instal·lant-hi en el secretariat de la conselleria d'Assistència Social, que s'ocupava, entre altres coses, de la lluita contra la tuberculosi, les malalties venèries i el paludisme. Un cop acabat el conflicte, el 1941 es va convertir en la seu de la Sociedad Española de Carburos Metálicos, que en van ser els propietaris fins al 1996, quan fou adquirida pel Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona.

Descripció La façana del passatge, que antigament era la principal, té una entrada sumptuosa, precedida d'un porxo amb columnes neoclàssiques, custodiat per dos gossos de pedra. A banda i banda hi ha sengles fornícules amb les escultures d'un home i una dona, vestits amb túnica. El pis principal s'obre a un balcó corregut, amb una remarcable barana de ferro forjat. La façana posterior presenta una tribuna semicircular de dos pisos.

Referències

Vegeu també Colònia Pons Casa-fàbrica Pons Jardins de la Torre Melina Clínica de Santa Madrona

Enllaços externs

Categoria:Edificis de la Dreta de l'Eixample Categoria:Carrer del Consell de Cent