, nom complet Eldred Gregory Peck, va ser un actor de cinema i de teatre estatunidenc. Va ser la gran estrella de la Twentieth Century Fox durant la fi dels anys 40 i les dècades dels 1950 i 1960. Va estar nominat cinc vegades a l'Oscar al millor actor, i en va guanyar un.
Biografia Joventut Gregory Peck va néixer als afores de San Diego, Califòrnia. Va ser l'únic fill de Bernice Ayres i de Gregory Pearl Peck, un farmacèutic i químic. Els seus pares es van divorciar quan tenia cinc anys i va ser criat per son àvia, que era una gran cinèfila.
A partir dels deu anys va estudiar a diversos internats. L'any 1936 es va inscriure a la Universitat de Berkeley, amb la primera idea d'estudiar-hi medicina, com el seu pare, tot i que va acabar prenent l'especialitat d'anglès. Allà, a causa de la seva gran estatura, va enrolar-se en l'equip de regates de la universitat. També hi va desvetllar el seu interès per l'art dramàtic: va incorporar-se en la companyia de teatre de la facultat dirigida per Edwin Duerr i va actuar en cinc obres. La minsa beca mensual de 26 dòlars que rebia el va obligar a treballar per a pagar-se els estudis; va fer de xofer de camió per una companyia petroliera i també d'ajudant de cuiner en restaurants, on hi treballava a canvi de poder menjar.
En obtindre el diploma d'anglès, Peck va fer-se retirar legalment l'Eldred del seu nom i se'n va anar a Nova York per estudiar a la Neighborhood Playhouse, una prestigiosa escola de teatre. Durant aquesta època mancava sovint de recursos, fins al punt d'haver de dormir alguna vegada al Central Park. Per guanyar diners va treballar a l'Exposició Universal del 1939 i va fer de guia pels visitants a la cadena de televisió NBC.
Va debutar a Broadway l'any 1942 amb les obres The Morning Star i The Willow and I. Durant aquest període de la Segona Guerra Mundial va estar força sol·licitat com a actor, ja que estava exempt de servei militar per dolors a l'esquena que s'havia causat durant un curs de dansa. El 1943 es va casar amb Greta Kukkonen, amb qui va tenir tres fills: Jonathan (nascut l'any 1944 i mort per suïcidi el 1975), Stephen (1945) i Carey (1949).
A Hollywood Va debutar en la pel·lícula Days of Glory, el 1944, dirigida pel francès Jacques Tourneur, i el mateix any va obtenir el seu primer gran èxit amb The Keys of the Kingdom, per la qual va ser nominat als Oscars per primera vegada. De fet, quatre de les seves cinc nominacions les va obtenir durant els seus primers anys de carrera: amb la pel·lícula esmentada i amb El despertar (1946), Gentleman's Agreement (1947) i Twelve O'Clock High (1949).
Cadascun d'aquests films primerencs va permetre d'assentar les seves diverses facetes com a actor, que el caracteritzarien més endavant. A The Keys of the Kingdom va manifestar-s'hi la seva presència imposant a la pantalla; l'agricultor que va interpretar a El despertar, amb el seu bon humor tendre i l'afecció que manifestava pels personatges dels seus fills i la seva dona, va impressionar certs crítics que l'havien titllat «d'actor inexpressiu»; Duel in the Sun (1946) va mostrar la seva capacitat d'interpretar papers inhabituals, amb el seu personatge cruel i libidinós; Gentleman's Agreement, que feia referència a l'antisemitisme insidiós de la societat americana d'aquella època, va establir-lo en el gènere de pel·lícules que tracten de la consciència social. Twelve O'Clock High va ser el primer dels molts films als quals Peck interpreta un soldat coratjós i humà.
miniatura|esquerra|Trailer de Vacances a Roma L'any 1953 va protagonitzar la comèdia romàntica Vacances a Roma, amb Audrey Hepburn, de qui va esdevenir molt amic Va ser ell qui va presentar-li el seu futur marit Mel Ferrer. Per parlar d'aquesta pel·lícula va ser entrevistat per una periodista francesa, Veronique Passani, amb qui es va casar l'any 1955, després de divorciar-se de la seva primera dona amb la qual va seguir entenent-se molt bé. Van tenir dos fills: Anthony (1956) i Cecilia (1958).
D'aquest període també es destaquen films com Moby Dick (1956), On the Beach (1959), Els canons de Navarone (1961), les dues col·laboracions amb Alfred Hitchcock (Spellbound i The Paradine Case) o To Kill a Mockingbird (1962), pel·lícula que li permeté obtenir l'Oscar gràcies al seu paper d'advocat defensor d'un negre a un Estat racista del sud. Aquest personatge, que fou per a Peck la seva interpretació preferida, va ser designat en primer lloc de la «llista d'herois del cinema dels darrers 100 anys» per l'Institut Americà del Cinema, davant Indiana Jones i James Bond.
Durant els anys 60 va seguir interpretant pel·lícules d'èxit com La conquesta de l'Oest (1962), Arabesc (1966), Mackenna's Gold (1969)… però la dècada de 1970 va marcar un declivi, tot i que va participar en alguna obra de renom com The Omen (1976) o Els nens del Brasil (1978). Als anys 80 va decantar-se sovint per la televisió. Es va retirar com a actor l'any 1991.
Gregory Peck va morir als 87 anys, d'una broncopneumònia. La seva dona l'acompanyà fins a la fi. Està enterrat al mausoleu de la Catedral de la Nostra Senyora dels Àngels, a Los Angeles.
Compromisos polítics i socials Va ser president de l'Acadèmia de les Arts i de les Ciències Cinematogràfiques, de l'Institut Americà del Cinema, de la Societat Americana del Càncer i membre del Consell Nacional de les Arts. El 1947, quan moltes personalitats de Hollywood ja estaven inscrites en una llista negra per ser sospitoses de comunisme, Gregory Peck va signar una carta contra el «Comitè d'activitats antiamericanes» i les investigacions que McCarthy duia a terme en la indústria del cinema. El 1949 va fundar una companyia de teatre a La Jolla, la seva vil·la natal, amb els seus amics Jose Ferrer i Dorothy McGuire. Aquesta companyia (que encara funciona avui dia) va atreure nombroses estrelles del cinema que van actuar-hi i encoratjar-la. També va manifestar-se contra la Guerra del Vietnam, tot i que el seu propi fill s'hi trobava. L'any 1977, no estava gaire convençut d'interpretar el paper del general Douglas MacArthur, per raons ideològiques. Tot i això, després d'haver fet la pel·lícula, va manifestar una gran admiració per a l'home. Simpatitzant des de sempre del Partit Demòcrata, als anys 70 va pensar presentar-se contra Ronald Reagan per a ser governador de Califòrnia.
Anècdotes Respecte als anys passats a Berkeley, Gregory Peck va dir: «Va ser una experiència molt especial per a mi, i els tres millors anys de la meva vida: em va fer créixer i fer-me un home.» L'any 1997 va fer una donació de 25 000 $ al seu equip de rem de Berkeley, per donar gràcies al seu entrenador, Ky Ebright. A propòsit del seu mal d'esquena, la Twentieth Century Fox sempre havia dit que se l'havia causat durant un entrenament de rem a la universitat. Gregory Peck explicava més endavant: «Crec que a Hollywood es pensaven que les classes de dansa no eren prou masculines. Fa anys que m'escarrasso a rectificar aquesta història…» Era un home de grans capacitats atlètiques, que actuava en general sense doble en les escenes d'acció. Robert Mitchum, el seu rival al film Cape Fear, explicava sovint que Peck va pegar-li accidentalment durant la baralla final de la pel·lícula i que va restar adolorit durant uns quants dies, i deia: «Planyo el qui sigui prou estúpid per a barallar-se amb ell…»
Filmografia Actor 1944: Days of Glory de Jacques Tourneur - Vladimir 1944: The Keys of the Kingdom de John M. Stahl - Mossèn Francis Chisholm 1945: The Valley of Decision de Tay Garnett - Paul Scott 1945: Spellbound d'Alfred Hitchcock - John Ballantine 1946: El despertar (The Yearling) de Clarence Brown - Penny Baxter 1946: Duel in the Sun de King Vidor - Lewt McCanles 1947: The Macomber Affair de Zoltan Korda - Robert Wilson 1947: Gentleman's Agreement d'Elia Kazan - Phil Green 1947: The Paradine Case d'Alfred Hitchcock - Anthony Keane 1948: Yellow Sky de William Wellman - Stretch 1949: Twelve O'Clock High de Henry King - General Frank Savage 1949: The Great Sinner de Robert Siodmak - Pedja 1950: The Gunfighter de Henry King - Jimmie Ringo 1951: David i Betsabé (David and Bathsheba), de Henry King - El Rei David 1951: Only the Valiant de Gordon Douglas - Capità Richard Lance 1951: El capità Horatio Hornblower (Captain Horatio Hornblower) de Raoul Walsh - Capità Horatio Hornblower 1952: The World in His Arms de Raoul Walsh - Jonathan Clark 1952: The Snows of Kilimanjaro de Henry King - Harry Street 1953: Vacances a Roma (Roman Holiday) de William Wyler - Joe Bradley 1954: La plana encesa (The Purple plain) de Robert Parrish - Bill Forrester 1954: Night people de Nunnally Johnson - Coronel Steve Van Dyke 1954: The Million Pound Note de Ronald Neame - Henry Adams 1956: The Man in the gray flannel suit de Nunnally Johnson - Tom Rath 1956: Moby Dick de John Huston - Capità Achab 1957: Designing Woman de Vincente Minnelli - Mike Hagen 1958: The Bravados de Henry King - Jim Douglass 1958: Grans horitzons (The Big Country) de William Wyler - James McKay 1959: Beloved Infidel de Henry King - F. Scott Fitzgerald 1959: Pork Chop Hill de Lewis Milestone - Tinent Joe Clemons 1959: L'hora final (On the Beach) de Stanley Kramer - Dwight Towers 1961: Els canons de Navarone (The Guns of Navarone) de Jack Lee Thompson - Capità Keith Mallory 1962: La conquesta de l'Oest (How the West Was Won) de John Ford, Henry Hathaway et George Sidney - Cleve Van Valen 1962: Cape Fear de Jack Lee Thompson - Sam Bowden 1962: To Kill a Mockingbird de Robert Mulligan - Atticus Finch 1963: Captain Newman, M.D. de David Miller - Capità Josiah Newman 1964: Behold a Pale Horse de Fred Zinnemann - Manuel Artiguez 1965: Mirage de Edward Dmytryk - David Stillwell 1966: Arabesc (Arabesque) de Stanley Donen - David Pollock 1968: La nit dels gegants (The Stalking Moon) de Robert Mulligan - Sam Varner 1969: The Chairman de Jack Lee Thompson - John Hathaway 1969: L'or d'en Mackenna (MacKenna's Gold) de Jack Lee Thompson - MacKenna 1969: Marooned de John Sturges 1970: Jo vigilo el camí, de John Frankenheimer - Xerif Henry Tawes 1971: Shout out de Henry Hathaway - Clay Lomax 1973: Billy dos barrets (Billy Two Hats) de Ted Kotcheff - Deans 1976: The Omen de Richard Donner - Robert Thorn 1977: MacArthur de Joseph Sargent - General Douglas MacArthur 1978: Els nens del Brasil (The Boys from Brazil) de Franklin J. Schaffner - Dr. Josef Mengele 1980: Els llops de mar (The Sea Wolves) de Andrew V. McLaglen - Lewis Pugh 1982: The Blue and the Gray d'Andrew McLaglen (telefilm) 1983: The Scarlet and the Black de Jerry London - Hugh O'Flaherty 1987: Amazing Grace and Chuck de Mike Newell - El president 1989: Gringo vell (Old Gringo) de Luis Puenzo - Ambrose Bierce 1991: Other People's Money de Norman Jewison - Andrew Jorgenson 1991: Cape Fear de Martin Scorsese - Lee Heller 1993: The Portrait d'Arthur Penn - Gardner Church 1995: A Personal journey with Martin Scorsese through American movies de Martin Scorsese - ell mateix 1998: Moby Dick (telefilm) 1999: From Russia to Hollywood: The 100-Year Odissey of Chekhov and Shdanoff de Frederick Keeve - narrador 1999: A Conversation with Gregory Peck de Barbara Kopple - ell mateix Productor 1958: Grans horitzons, de William Wyler amb Gregory Peck i Jean Simmons 1972: The Trial of the Catonsville Nine, de Gordon Davidson amb Gwen Arner, Ed Flanders 1974: The Dove de Charles Jarrott amb Joseph Bottoms, Deborah Raffin 1993: The Portrait, d'Arthur Penn amb Gregory Peck i Lauren Bacall
Premis i nominacions Premis 1947: Globus d'Or al millor actor dramàtic per El despertar 1963: Oscar al millor actor per To Kill a Mockingbird 1963: Globus d'Or al millor actor dramàtic per To Kill a Mockingbird 1968: Premi Humanitari Jean Hersholt 1969: Premi Cecil B. DeMille 1986: Premi Donostia 1993: Os d'Or honorífic 1995: César d'honor 1999: Globus d'Or al millor actor secundari en sèrie, minisèrie o telefilm per Moby Dick Nominacions