Roderic de Borja i Llanzol (també conegut com a Roderic de Borja-Llançol de Romaní i Olivera; Lodi, ? – Madrid, 1677) fou un noble valencià, militar i administrador al servei de la Monarquia Hispànica. Ostentà els títols de baró de San Petrillo i de Campo-Sobrarbe. Destacà per la seva actuació durant la guerra dels Segadors i per haver estat capità general a València (1642), lloctinent del tresorer general de València (1642–1646) i virrei de Mallorca (1665–1667).
Biografia Origen i primeres activitats No es coneix amb certesa el lloc ni la data del seu naixement, tot i que pertanyia a una branca menor de la casa dels Borja-Llançol, emparentada amb els Borja de Xàtiva. Era fill d'una nissaga de funcionaris i militars vinculats a la Corona d'Aragó.
Segons una relació de mèrits presentada pel seu fill, el mestre de camp Josep de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell, Roderic serví la Monarquia durant més de quaranta-cinc anys. En 1642 fou nomenat lloctinent del tresorer general de la Corona d'Aragó al Regne de València, càrrec que exercí fins al 1646. Posteriorment, actuà com a lloctinent del capità general de València, amb responsabilitat sobre la defensa de la vila de Vinaròs, el districte circumdant i la coordinació de forces d'infanteria i cavalleria.
Durant els anys centrals de la guerra dels Segadors (1640–1652), tingué un paper actiu en el front valencià-català. La Reial Acadèmia de la Història recull la seva participació en el setge de Tortosa contra les tropes catalano-franceses, i el document de mèrits confirma la seva intervenció en les operacions de Barcelona (1651–1652), com a responsable de les provisions i finances militars. El 1651, el virrei Pedro de Urbina li renovà la comissió per ordre reial, encarregant-li el control de tropes i subministraments durant el setge de Barcelona. Després de la rendició de la ciutat, una carta reial del 22 de desembre de 1652 ordenà el seu trasllat a Barcelona per servir com a majordom a la casa del príncep Joan Josep d'Àustria.
Virrei de Mallorca (1665–1667)
El 1665 fou nomenat virrei de Mallorca, càrrec que exercí durant dos anys. El seu govern coincidí amb el final de les ja tradicionals bandositats entre els grups aristocràtics Canamunt i Canavall, i amb una intensa activitat de bandolerisme a l'interior de l'illa.
A instàncies de la noblesa i del Consell del Regne, Borja impulsà una campanya general contra els bandolers a l'estiu de 1666. Dividí l'illa en comandàncies militars, cadascuna sota la direcció d'un cavaller, i traslladà la seva cort a Sineu, des d'on coordinà l'operació. Ordenà posar en alerta la defensa costanera per evitar fugues per mar i aconseguí que el bisbe limités el dret d'asil al castell de Bellver, on s'aplegaren prop de dos-cents bandolers; molts obtingueren el perdó a canvi de servir durant uns anys en els exèrcits reials.
Entre les seves mesures més singulars destaca la instauració d'un sistema de denúncies anònimes, col·locant a cada parròquia un «caixó tancat» on, després de la missa major, els fidels podien introduir-hi la mà per dipositar informacions secretes sobre delictes o sospitosos. Aquesta iniciativa contribuí a trencar el silenci social entorn del bandolerisme.
Malgrat els èxits inicials, Borja ordenà la fi de la campanya a finals de 1666 i retornà la cort a Ciutat, decisió que provocà el descontentament de la noblesa. El 5 de setembre de 1667 arribà a l'illa el seu successor, Miquel de Salbà i de Vallgornera, que assumí el govern.
Referències
Categoria:Nobles valencians Categoria:Virreis de Mallorca Categoria:Morts a Madrid Categoria:Cavallers de l'Orde de Sant Jaume Categoria:Persones de Lodi Categoria:Nobles llombards Categoria:Valencians morts al segle XVII