miniatura|Soldats francomarroquins a Montecassino, al gener de 1944. Marocchinate és el terme usat per a indicar les violacions en massa i matances comeses contra la població civil italiana, especialment les dones, durant la Segona Guerra Mundial, després de la batalla de Montecassino, per part dels goumiers (tropes colonials marroquines del Cos Expedicionari Francès), comandats pel general Alphonse Pierre Juin. El terme «Marroquinades» va ser creat per definir específicament la nacionalitat dels agressors.
Els Goumiers El cos expedicionari francès, combatent en el front italià, estava integrat per 130.000 homes, en la seva majoria marroquins, algerians, tunisians i senegalesos; els goumiers eren marroquins d'ètnia berber, nadius de les muntanyes de l'Atles, que constituïen una tropa colonial irregular francesa. Formaven part del C.E.F. (Corps Expeditionnaire Français), formalment organitzats en les quatre divisions següents, comandats en última instància pel general francès Alphonse Pierre Juin:
Primera Divisió de la França Lliure (1re division française lliure); Segona Divisió Marroquina d'Infanteria (DIM — 2e division d'infanterie marocaine, 13 895 homes, dels quals 6578 eren europeus i 7317 nord-africans); Tercera Divisió Algeriana d'Infanteria (DIA — 3e division d'infanterie algerienne, amb 16 840 homes, dels quals 6354 europeus i 6835 nord-africans); Quarta Divisió de Muntanya Marroquina (DMM — 4e division d'infanterie marocaine de montagne, 19 252 homes, dels quals 6545 europeus i 12 707 nord-africans).
Desenvolupament miniatura|Província italiana de Frosinone, escenari de la batalla de Montecassino. El 14 de maig de 1944, els goumiers van avançar fins a trevessar la serra Aurunci, destruint les línies alemanyes i permetent que les tropes del XII Cos Britànic aconseguissin trencar la «línia Gustav», fets que els va permetre encarar la conquesta de la següent defensa de la Wehrmacht, la «Línia Hitler». Després de la victòria en aquella batalla, el general Juin va donar als seus homes cinquanta hores de «permís», durant les quals van succeir els crims. Testimonis van declarar que el general Juin va arengar els seus homes amb les següens paraules: «Durant cinquanta hores vostès seràn els amos absoluts del que trobin més enllà de l'enemic. Ningú els penalitzarà pel que facin i ningú els preguntarà què estan fent».
Montecassino va caure en mans dels aliats el 18 maig 1944 i durant la nit milers de goumiers van rodejar turons, camps, pobles i ciutats de la regió de la Ciociaria. Segons dades del Senat d'itàlia de 1996, les víctimes de violacions i agressions, dones i nenes, dels 11 als 86 anys, es cifren en més de dues mil. Un informe del govern anglès revela que, també nombrosos presoners masculins van ser sodomitzats i castrats. L'escriptor Norman Lewis, que en aquell moment era un oficial britànic destinat al front de Montecassino, va narrar els fets de la següent manera:,
«Totes les dones de Patrica, Pofi, Isoleta, Supino i Morolo van ser violadas. A Lenola, el 21 maig, van ser violades 50 dones i com que no n'hi havia prou per a tots, van violar també les nenes i les ancianes. El marroquins van agredir les dones en parella, mentre un les violava de manera «normal», l'altre les sodomitzava». (Norman Lewis.Napoli '44)
L'alcalde de Esperia, una comuna a la província de Frosinone, va informar que a la seva ciutat 700 dones, d'un total de 2500 habitants, van ser violades, i que algunes havien mort com a resultat. Segons testimoniatges recollits per Bruno D'Epiro, el rector d'Esperia va intentar salvar tres dones de la violència dels soldats, sent atacat i sodomitzat repetidament, resultant mort com a conseqüència dels fets. Segons algunes fonts, en tota l'àrea afectada, més de 7000 civils, entre ells molts nens, van ser violats per membres del cos dels goumiers. El nombre d'homes assassinats ha estat estimat entorn de 800.
Amb l'avancement dels aliats, aquest cos militar també va cometre nombrosos abusos i crims semblants, que van ser reportats, al nord de la província del Laci.
A partir de 1945, diverses dones polítiques com Laura Lombardo Radice, Luciana Romoli, van viatjar als llocs dels fets. Durant la dècada de 1950, Maria Michetti i la honorable Maria Maddalena Rossi van presentar al parlament una proposició d'indemnitzacions i pensions per a les afectades i llurs famílies.
Representacions A Castro dei Volsci, un monument anomenat la «Mamma Ciociara» va ser erigit el 1964 en homenatge a les víctimes.
En 1957, l'escriptor italià Alberto Moràvia va publicar la novel·la La Ciociara, basada en les violacions en massa provocades per les marocchinate. La novel·la va comptar amb una adaptació cinematogràfica, Dues dones, dirigida per Vittorio de Sica i protagonitzada per Sophia Loren, que va ser guanyadora d'un Oscar i la jove Eleonora Brown.
Referències
Enllaços externs Associazione Nazionle Vittime delle Marocchinate
Categoria:Delictes sexuals Categoria:Segona Guerra Mundial Categoria:Esdeveniments del segle XX a Itàlia Categoria:Història del Laci Categoria:Crims de guerra contra els infants Categoria:Violència contra les dones