Lorenzo Martínez de Marcilla (Aragó, primera meitat del – ?, després de 1669), segon comte de Montoro, fou un noble aragonès i cavaller de l'Orde de Calatrava que exercí com a virrei de Mallorca entre 1651 i 1657. Va succeir el seu sogre Vicent Ram de Montoro i fou rellevat en el càrrec per Josep de Lanuça. El seu govern coincidí amb la fase final de la guerra de Catalunya i amb l'últim gran brot de pesta bubònica que afectà l'illa.

Biografia Nascut a l'Aragó durant la primera meitat del , procedia d'una família noble vinculada a la Monarquia Hispànica. Fou nomenat virrei de Mallorca pel rei Felip IV de Castella, i els seus privilegis foren expedits el 18 de març de 1651. El traspàs de poders tingué lloc el 8 de juliol del mateix any, en successió directa del seu sogre. Cavaller de l'Orde de Calatrava, era conegut pel seu esperit disciplinat i pel desig de reforçar el control reial sobre les institucions insulars.

Durant els primers anys del seu mandat va mantenir una línia continuista amb la política del seu antecessor. Va insistir que els béns de reialenc contribuïssin a les càrregues generals del Regne i s'enfrontà sovint amb l'estament eclesiàstic i amb la jurisdicció inquisitorial, en defensa de la sobirania reial. Aquestes tensions eren freqüents a la Mallorca del , on els límits entre els poders seculars i religiosos estaven constantment en disputa.

Virregnat de Mallorca (1651-1657) Com a virrei, participà activament en la reorganització militar del regne dins l'esforç bèl·lic de la Monarquia Hispànica. Des de Mallorca organitzà lleves i enviaments de tropes per reforçar les campanyes a Catalunya i posteriorment a Sicília, contribuint a la consolidació de la monarquia després de la guerra dels Segadors. Va impulsar també el reclutament de mariners mallorquins per al servei de galeres i va mantenir una vigilància estreta sobre les costes mediterrànies.

Entre 1652 i 1653 va haver d'afrontar la darrera gran epidèmia de pesta bubònica a Mallorca, que causà greus pèrdues humanes i econòmiques. El virrei va prendre mesures de quarantena, habilità nous llatzerets i fomentà la importació de cereals i queviures per garantir el subministrament d'aliments.

En matèria d'ordre públic, continuà la lluita contra el bandolerisme, que persistia a la Part Forana, i reforçà l'autoritat virregnal. Aquell mateix any, en finalitzar el seu primer trienni de govern, sol·licità ser rellevat del càrrec per raons personals i pel mal estat de les seves finances, però la seva petició fou denegada i el seu mandat prorrogat per tres anys més.

El 1656 protagonitzà un enfrontament amb els jurats de Mallorca i amb els advocats de la Universitat, a qui féu empresonar per desacatament. El rei ordenà la seva posada en llibertat el febrer de 1657, i poc després, el 10 d'abril, fou nomenat com a successor Josep de Lanuça, que arribà a l'illa el 13 de juliol. El mateix dia, abandonà Mallorca i retornà a l'Aragó.

Vida posterior i família De retorn a la seva terra natal, el comte de Montoro fou designat mestre de camp i posat al comandament d'un terç d'infanteria aragonès destinat a combatre França a Catalunya l'any 1668. L'operació, però, resultà un fracàs a causa de les nombroses desercions: segons els informes, més de set-cents soldats fugiren d'un regiment de mil cent homes. Tot i això, el 1669 el Consell d'Aragó el recomanà novament per dirigir un nou terç. Es desconeix la data exacta de la seva mort, però és posterior a aquell any.

Lorenzo s'havia casat amb Magdalena Ram de Montoro i Ram de Viu, segona comtessa de Montoro. D'aquest matrimoni nasqué Melciora Martínez de Marcilla i Ram de Montoro, tercera comtessa de Montoro, que el 1654 es casà amb Ramon Despuig i Rocabertí, un dels principals nobles mallorquins del moment. D'aquesta unió nasqué Ramon Despuig i Martínez de Marcilla, que arribaria a ser gran mestre de l'Orde de Malta (1736–1741). Mitjançant aquesta aliança, la família Ram de Montoro consolidà la seva influència tant a Mallorca com a la Corona d'Aragó.

Referències

Categoria:Virreis de Mallorca Categoria:Militars aragonesos Categoria:Cavallers de l'orde de Calatrava Categoria:Nobles aragonesos Categoria:Nascuts al segle XVII Categoria:Morts al segle XVII