The Man Who Would Be King (L'home que volia ser rei) és una novel·la de Rudyard Kipling publicada el 1888. Explica la història de dos aventurers britànics sense escrúpols del Raj britànic, que planegen convertir-se en reis de Kafiristan (actual Nuristan), una àrea remota d'Afganistan. La història es publicà per primera vegada en The Phantom 'Rickshaw and Other Tales. També va aparéixer en Wee Willie Winkie and Other Child Stories, així com en molts altres reculls de contes de l'autor. Ha estat adaptat a diferents mitjans.
Resum El narrador de la història és un periodista anglés del segle XIX a l'Índia sotmesa als britànics. Durant un viatge pels estats indis, amb tren entre Ajmer i , coneix dos rodamons britànics, antics soldats, Daniel Dravot i Peachey Carnehan. Després d'escoltar les seues històries, accepta ajudar-los amb un dels seus plans de fer xantatge a un raja. Però més tard se'n penedeix i n'informa a les autoritats, que impedeixen que es cometa aquest delicte. esquerra|miniatura|Imatge de Kafiristan il·lustrant la Nova geografia universal (1876) d'Élisée Reclus, dibuix de T. Taylor miniatura|285x285px|L'Índia colonitzada pels britànics el 1880 Uns mesos més tard, el duet compareix a la seua oficina de premsa de Lahore (a l'actual Pakistan), en què expliquen un nou pla que havien ideat. Afirmen que després d'anys de proves, havien decidit que "l'Índia no era prou gran per a ells". Per tant, tenen la intenció d'anar a Kafiristan, el llegendari país de l'Hindu Kush, on cap europeu ha trepitjat des d'Alexandre el Gran, per tal de convertir-se'n en reis. Pretenen aconseguir-ho fent veure que són nadius, armats amb vint fusells Martini-Henry. Com a preparatius afegits, demanen al narrador que utilitze llibres, enciclopèdies i mapes de l'àrea que té a la seua disposició com a favor. En primer lloc, perquè tots tres són maçons i en segon lloc, perquè havia espatllat el seu antic pla. També el prenen com a testimoni de la signatura d'un jurament que han establert entre ells, i juren lleialtat i abstinència total de dones i alcohol, per assolir el seu projecte. esquerra|miniatura|229x229px|Caravana al pas de Khyber, fotografia de Studio Bourne i Shepherd, 1880 Dos anys més tard, en una calorosa nit d'estiu, Carnehan entra al despatx del narrador. Irreconeixible, s'ha convertit en un home destrossat, un captaire coix vestit amb draps, una ombra del que havia sigut. Li explica la seua increïble història: tots dos van tenir èxit en l'empresa. Després de passar per Peshawar (a l'actual Pakistan) i després creuar el pas muntanyós de Khyber, es van trobar amb kafirs (habitants de Kafiristan). Aquests tenen la pell més blanca que els altres habitants de l'àrea, i això suggereix que són descendents de les tropes d'Alexandre el Gran. Pel camí, els exploradors també es troben amb un ghurka que es feia dir Billy Fish, l'únic supervivent d'una expedició cartogràfica que havia desaparegut uns anys abans. Billy parla un anglés perfecte, així com l'idioma propi; ajuda els aventurers a comunicar-se amb els nadius, com a intèrpret i guia de costums. miniatura|218x218px|Efígies ancestrals de Kafiristan Dravot i Carnehan planegen reunir els kafirs en un exèrcit per a capturar pobles, amb l'objectiu de construir una nació unificada i fins i tot un imperi. Després ofereixen els seus serveis com a assessors militars, i ajuden alguns pobles a véncer els seus enemics, per guanyar aliats. Durant una batalla, Dravot resulta ferit per una fletxa al pit, però continua lluitant; els nadius el creuen immortal. De fet, la fletxa li la va aturar la canana que duia sota la túnica vermella. Aleshores el van aclamar com a déu i el van considerar el seu rei. Els protagonistes van decidir utilitzar aquesta creença per als seus propòsits.
En sentir parlar de les gestes dels dos hòmens, els sacerdots els conviden al temple d'Inbra per formar-se'n la seua opinió. Ells també acaben reconeixent-los com a déus quan Dravot els revela secrets maçònics que només el sacerdot més vell recordava. De fet, els kafirs practiquen una forma de ritu maçònic, com ho demostra una pedra marcada amb un símbol francmaçó. miniatura|General Abdul Vaqil Khan, procedent de Ktiwi, a Nuristan. Fotografia feta a Kabul, Afganistan Els plans dels dos aventurers finalment són frustrats per Dravot. Va decidir casar-se amb una xica kafir, en contra del consell de Carnehan, que li recorda el seu jurament. Però amb la reialesa pujant-li al cap, decideix que necessitava una reina i després prínceps. Aterrida per casar-se amb un déu, la xica mossega a Dravot quan intenta besar-la durant el casament. En veure'l sagnant, els sacerdots criden que "no és ni Déu ni el Diable, sinó un home!". La majoria dels kafirs es giren contra els dos "déus" i els desemmascaren. Alguns dels seus, però, els són lleials, com Billy Fish. Però l'exèrcit deserta i els dos aventurers són capturats, mentre que Billy sucumbeix mentre intentava defensar-los. Dravot, amb la seua corona, és enviat a un pont de corda sobre un congost mentre els kafirs tallaven les cordes, el fan caure i morir. Carnehan, mentrestant, és crucificat entre dos pins. Havent sobreviscut a aquesta tortura durant tot un dia, els kafirs ho consideren un miracle i li permeten tornar a l'Índia.
Com a prova de la seua història, Carnehan mostra al narrador el cap de Dravot, que els kafirs li han permés d'endur-se, encara amb la corona d'or, del qual jura no desprendre's mai. El pobre desgraciat se'n va. L'endemà, el narrador el veu arrossegant-se per la carretera sota el sol del migdia, sense barret, totalment boig: l'envia al manicomi. Quan hi pregunta dos dies després, s'assabenta que Carnehan ha mort d'una insolació. No se li havia trobat cap objecte a sobre.
Kafiristan esquerra|miniatura|217x217px|Província de Nuristan, Afganistan. Limita amb l'actual Pakistan
Història de la zona Nuristan ha estat anomenat durant molt de temps Kafiristan a causa de la conversió tardana a l'islam dels habitants, al (1895-1896), sota Abdur Rahman Khan. Les poblacions d'aquestes àrees del nord-est de l'Afganistan creien en diverses deïtats, els noms de les quals sovint recorden les conegudes fonts antigues iranianes, vèdiques i hindús. Una d'elles, Imbra, esmentada en la història, només pot evocar Indra, Senyor del Cel de les mitologies vèdiques i hindús. El terme àrab <i>kâfir</i> (àrab: كافر / kāfir, 'incrèdul, desagraït, infidel', en plural kouffar, كفار / kuffār), amb una connotació pejorativa, designa algú que no és creient de l'islam. Pel que fa al sufix -<i>stan</i>, designa un lloc en persa. Kâfiristân, per tant, designa la 'terra dels infidels', mentre que Nuristan era la 'terra de la llum'.
Documentació miniatura|250x250px|Mapa de Kafiristan Mentre investigaven aquesta zona, Carnehan i Dravot es troben aquests documents: miniatura|249x249px|Kafiristan (2017)
El volum "INF-KAN" de l'Enciclopèdia Britànica, que (en la novena edició del 1882) contenia l'entrada llarga "Kafiristan" per Henry Yule. Entre altres coses, l'article comenta la reputada bellesa de les dones kafir. Narrativa d'un viatge a la font del riu Oxus, un relat de l'expedició del capità John Wood a la recerca del riu ara anomenat Amudarià, passant per la ruta de l'Indus, Kabul i Badakhxan (1841). esquerra|miniatura|300x300px| Vall de Rumbur, Chitral, Pakistan. Abdal Kadir, darrer malik preislàmic dels Kafirs Rojos (Katirs). El 1896, alguns d'ells van fugir de la vall de Bashgal, Afganistan, per evitar la islamització forçada L'arxiu de l'Institut dels Serveis Units probablement fa referència a una conferència del 1879 sobre Kafristan [ sic ] i els kafirs per Henry Walter Bellew, autor de molts escrits sobre Afganistan. Aquest relat, com el de Wood, es basava molt en relats de segona mà de viatgers nadius i en "breus avisos d'aquest poble i d'aquest país dispersos en les obres de diferents historiadors indígenes". La raó d'això és que, com va assenyalar, "fins ara no tenim cap relat d'aquest país i els seus habitants per part de cap viatger europeu que els haja visitat ell mateix." El relat de 29 pàgines sobre història, costums i tradicions també era un "resum i inexacte" que suggereix el narrador, i Bellew admet que "sabem molt poc sobre la religió dels kafirs". Notes de Henry George Raverty Sobre Kafiristan, publicat en el Journal of the Asiatic Society of Bengal el 1859, que detallava un estudi sobre els "kafirs Siah-Posh" (nuristanís).
Models possibles A més a més de les fonts reconegudes de Kipling, algunes persones podrien haver servit com a models per als personatges principals:
Context històric miniatura|236x236px|Territoris que formaven part de l'Imperi britànic. El Regne Unit i els Territoris Britànics d'Ultramar estan subratllats en roig Quan Rudyard Kipling publica aquesta novel·la, l'Imperi britànic estava l'apogeu. El segon imperi més gran de la història, aquesta dominació s'estendria damunt més de (22% de la superfície terrestre) el 1922.
Referències
Categoria:Novel·les del segle XIX en anglès Categoria:Obres del 1888