miniatura|399x399px|Washington travessant el Delaware (Emanuel Leutze, 1851) La travessa del riu Delaware va tenir lloc la nit del 25 al 26 de desembre de 1776, quan el general George Washington i uns 2.400 soldats de l'Exèrcit Continental van travessar el riu gelat per sorprendre les tropes hessianes aquarterades a Trenton, Nova Jersey. Els hessians eren mercenaris alemanys contractats pels britànics.Fischer, David Hackett. Washington's Crossing. Oxford University Press, 2004.
L'acció, realitzada en condicions extremes, va culminar amb la decisiva victòria a la Batalla de Trenton, que va revitalitzar la causa revolucionària a la Guerra de la Independència dels Estats Units i va consolidar el lideratge del general Washington.
Amb el temps, l'episodi va esdevenir un dels símbols més duradors de la Revolució Americana, immortalitzat en el famós quadre Washington Crossing the Delaware (1851), d'Emanuel Leutze.
Context històric A finals de 1776, els revolucionaris es trobaven en una situació crítica. Després de la derrota a la campanya de Nova York i la pèrdua de Manhattan, l'exèrcit continental, comandat per George Washington, havia travessat el riu Hudson i es retirava cap a l'oest perseguit per les forces britàniques de William Howe i Charles Cornwallis. Desmoralitzat, mancat de provisions i amb nombroses desercions, el cos principal de tropes s'havia replegat a Pennsilvània, més enllà del riu Delaware. Els contractes de molts soldats expiraven l'1 de gener, i semblava imminent l'enfonsament de la causa independentista.
En aquest context crític, Washington va decidir arriscar-ho tot en un atac sorpresa contra la guarnició hessiana que ocupava la ciutat de Trenton, a la riba oriental del riu. Els hessians —mercenaris alemanys al servei dels britànics, provinents majoritàriament de Hessen-Kassel— eren comandats pel coronel Johann Rall i gaudien de reputació com a tropes disciplinades i experimentades. Washington esperava que un cop d'efecte reeixit restaurés la confiança en l'exèrcit continental i convencés molts soldats de renovar el seu compromís amb la revolució.Middlekauff, Robert. The Glorious Cause: The American Revolution, 1763–1789. Oxford University Press, 2007.
El pla de Washington El pla d'operacions, elaborat per Washington amb el suport dels generals Nathanael Greene i John Sullivan, preveia una ofensiva simultània en tres punts del riu. La columna principal, dirigida pel mateix Washington, havia de travessar-lo prop de McConkey's Ferry (actual Washington Crossing, Pennsilvània), mentre les altres dues —comandades per James Ewing i John Cadwalader— el travessarien més al sud per tallar les rutes de retirada enemigues. El mal temps, però, va complicar els preparatius. La nit del 25 de desembre es va aixecar un temporal de neu, vent i calamarsa, que va fer del riu Delaware en un escenari de glaç i corrents perillosos. Malgrat això, Washington insistí a mantenir el pla, convençut que les condicions climatològiques servirien d'avantatge estratègic per sorprendre els hessians.
L'artilleria —vuit canons lleugers i sis pesants— fou carregada en barques de transport fluvial dirigides pel coronel Henry Knox, responsable de la logística dels continentals. Els vaixells utilitzats, coneguts com a Durham boats, eren embarcacions de fons pla habituals per al transport de mercaderies al riu Delaware. El control de la travessa recaigué en mariners veterans provinents de Marblehead (Massachusetts), sota el comandament de John Glover, els quals van demostrar una gran perícia en condicions extremes. Al capdavall, sota la pluja gelada i amb els soldats extenuats (molts dels quals sense botes ni uniformes adequats), les tropes embarcaren a les onze de la nit.Ferling, John. Almost a Miracle: The American Victory in the War of Independence. Oxford University Press, 2007.
La travessa miniatura|419x419px|Travessa del Delaware i atac a Trenton (25-26 desembre 1776) El pas del riu s'allargà fins a les tres de la matinada del 26 de desembre de 1776. Tot i el retard i les temperatures sota zero, cap home ni peça d'artilleria es va perdre. Washington fou un dels darrers a creuar, i es mantingué dempeus a la barca per animar els seus homes malgrat el risc de bolcar. A l'altra riba, les tropes formaren dues columnes: la divisió esquerra sota el control del general Greene i la dreta, d'en Sullivan.
L'exèrcit inicià la marxa cap a Trenton poc després de les quatre del matí, recorrent uns quinze quilòmetres per carreteres cobertes de neu i fang. El trajecte va ser lent i penós, i molts soldats deixaren rastres de sang a terra a causa de les ferides als peus. Quan arribaren als afores de Trenton, cap a les vuit del matí, els hessians no havien sospitat res, bo i convençuts que el mal temps impedia qualsevol moviment enemic. L'assalt fou ràpid i efectiu. Les forces de Greene i Sullivan envoltaren la ciutat, i després d'un breu combat als carrers, el coronel hessià Johann Rall caigué ferit mortalment. En menys d'una hora, la guarnició hessiana es va rendir. Prop de 900 soldats hessians van ser fets presoners, alhora que s'hi confiscaven canons, armes i provisions. Les baixes americanes foren mínimes: només dos soldats moriren pel fred durant la marxa.
La victòria a la batalla de Trenton transformà radicalment la situació del conflicte. La moral de les tropes revolucionàries es va recuperar, molts soldats renovaren el seu servei i nous voluntaris s'uniren a la causa. En l'àmbit simbòlic, la travessa del Delaware esdevingué el gest de determinació i coratge que marcà en bona part el renaixement de la causa revolucionària.Lengel, Edward G. General George Washington: A Military Life. Random House, 2005.
Referències
Vegeu també Revolució Americana Guerra de la Independència dels Estats Units
Categoria:Esdeveniments del 1776 Categoria:Guerra de la Independència dels Estats Units