Francesc Xammar (actiu entre 1550 i 1576) fou un jurista català, natural de Barcelona, que desenvolupà una llarga carrera dins l'administració de justícia de la Corona d'Aragó durant el regnat de Felip II de Castella. Va exercir diversos càrrecs en les Audiències de Catalunya i de Mallorca, i és considerat el primer regent de la Reial Audiència de Mallorca.
Biografia Orígens i formació El doctor Francesc Xammar pertanyia a una nissaga de juristes catalans de rellevància dins el panorama institucional de la Monarquia Hispànica. Natural de Barcelona, s'hi formà en dret civil i canònic, seguint la tradició familiar, i ben aviat entrà al servei de la Corona en diversos càrrecs de l'administració judicial.
Entre 1551 i 1554, Xammar exercí com a jutge de la Regia Cort de Catalunya, on guanyà reconeixement pel seu coneixement tècnic i per la seva trajectòria dins la burocràcia reial. Posteriorment fou assessor jurídic de la Casa de Zúñiga i Requesens, una de les famílies més influents de la noblesa catalana vinculada al servei reial.
Regència de la Cancelleria de Mallorca L'11 d'agost de 1560, el rei Felip II el nomenà regent de la Cancelleria de Mallorca, en substitució del doctor Joan Armengol, mort en el càrrec. El nomenament s'expedí des de la Cort, i Xammar prengué possessió oficial del càrrec el 30 de gener de 1561.
A partir d'aquell moment esdevingué la màxima autoritat togada de l'illa, amb competències en matèria judicial, consultiva i administrativa, supervisant tant els assumptes de la Cancelleria com la relació amb la Procuració Reial. Exercí la regència de manera unipersonal durant més de tretze anys, període en què consolidà el model d'administració reial i la pràctica judicial precedent a la creació de l'Audiència col·legiada.
Primer regent de la Reial Audiència de Mallorca Quan Felip II decretà la creació de la Reial Audiència de Mallorca (1571), Xammar en fou confirmat com a primer regent, càrrec per al qual fou designat oficialment el 10 de setembre de 1572. Els nous membres del tribunal —quatre oïdors (dos naturals del Regne i dos forans) i un advocat fiscal— prengueren possessió el primer de juliol de 1573, en una sessió presidida per Nicolau de Pacs, lloctinent del lloctinent general Joan d'Urríes. La institució substituí l'antiga regència unipersonal per un model col·legiat de justícia reial, seguint el patró d'altres Audiències de la Corona d'Aragó.
Durant els seus primers mesos de funcionament, l'Audiència intervingué en diversos assumptes polítics i judicials de relleu. El setembre de 1573, els jurats del Regne de Mallorca interposaren una queixa davant la Cort contra una sentència dictada per Xammar, que consideraven contrària a les franqueses i privilegis del Regne.
El 16 de gener de 1574, el monarca li concedí llicència reial per viatjar al Principat de Catalunya. Xammar abandonà l'illa el 25 d'abril de 1574, embarcant-se al port d'Andratx en direcció a Barcelona. L'11 d'octubre del mateix any, la llicència li fou prorrogada sis mesos més, mentre l'oïdor més antic, Hug de Berard, exercia com a regent interí de la Reial Audiència.
Francesc Xammar no tornà a Mallorca. Poc després fou promogut a una plaça de la Reial Audiència de Catalunya, on continuà exercint funcions judicials. El 22 d'agost de 1575, Felip II nomenà Bernat Joan Pol com a nou regent de la Reial Audiència de Mallorca, posant fi formal al mandat de Xammar.
Darrers anys i distincions El 19 de setembre de 1576, Francesc Xammar fou reconegut amb el títol de cavaller pel mateix Felip II, en recompensa pels seus serveis a la Corona i per la seva trajectòria dins la magistratura reial.
A partir d'aquesta data, la seva activitat queda documentada a la Cancelleria catalana, i la seva figura apareix com a membre de la nissaga Xammar, vinculada als Fivaller i als Sala, famílies de gran prestigi dins el dret públic i privat català dels segles i .
Referències
Bibliografia
Categoria:Nobles catalans Categoria:Biografies del segle XVI