Pogoniulus uropygialis és una espècie d'ocell de la família dels líbids (Lybiidae). Es troba a l'Àfrica oriental. Es considerava coespecífic amb el barbudet frontvermell (P. pusillus).
Descripció És un ocell de plomatge cridaner, caracteritzat per una taca vermella per sobre del bec en els mascles adults. Els ocells adults es distingeixen del barbudet frontgroc (P. chrysoconus) per la taca frontal vermella brillant. Si bé la identificació dels immadurs pot ser difícil, es poden diferenciar dels del barbudet frontvermell per la mida lleugerament més petita i la coloració més fosca del dors.
El repertori vocal inclou un cant monòtona i repetitiva de "tuuk", sovint emesa en sèries llargues, així com un de més agut de dues o tres parts i un trinat ràpid.
Hàbitat Ocupa diversos hàbitats: boscos secs, matolls, bosc de ribera al desert, boscos tallats i jardins.
Taxonomia i etimologia Pogoniulus uropygialis va ser descrit formalment el 1862 per l'explorador i ornitòleg alemany Theodor von Heuglin basant-se en exemplars recollits a la regió d'Ain Saba (Anseba) del nord d'Eritrea. Va encunyar el nom binomial Barbatula uropygialis, on l'epítet específic és llatí medieval que significa “gropa”.
Pogoniulus uropygialis és ara un dels deu barbudets classificats al gènere Pogoniulus, que va ser introduït el 1842 per Frédéric de Lafresnaye. L'espècie anteriorment es tractava com a coespecífica amb el barbudet frontvermell, que té una distribució disjunta al sud d'Àfrica. Les espècies es van dividir en funció de les diferències fenotípiques, així com dels resultats d'un estudi filogenètic molecular publicat el 2021.
Es reconeixen dues subespècies:
P. u. uropygialis (Heuglin, 1862) – Eritrea fins al centre d'Etiòpia i el nord de Somàlia. P. u. affinis (Reichenow, 1879) – sud-est del Sudan fins al sud de Somàlia, des del sud fins a Uganda i el sud-est de Tanzània.
Referències
Categoria:Líbids Categoria:Ocells d'Àfrica